Estimats germans i germanes, bon dia!
El temps pasqual que estem vivint amb joia, guiats per la litúrgia de l´Església, és per excel·lència el temps de l´Esperit Sant donat «sense límits» (cf. Jn 3,34) per Jesús crucificat i ressuscitat. Aquest temps de gràcia es conclou amb la festa de la Pentecosta, en què l´Església reviu l´efusió de l´Esperit sobre Maria i els Apòstols reunits en pregària al Cenacle.
Però qui és l´Esperit Sant? En el Credo professem amb fe: «Crec en l´Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida.» La primera veritat a la qual ens adherim en el Credo és que l´Esperit Sant és Kýrios , ´Senyor´. Això significa que ell és veritablement Déu com ho són el Pare i el Fill, objecte, per part nostra, del mateix acte d´adoració i de glorificació que fem al Pare i al Fill. L´Esperit Sant, de fet, és la tercera Persona de la Santíssima Trinitat; és el gran do del Crist ressuscitat que obre el nostre pensament i el nostre cor a la fe en Jesús com a Fill enviat pel Pare que ens guia a l´amistat, a la comunió amb Déu.
Però voldria centrar-me sobretot en el fet que l´Esperit Sant és la font inesgotable de la vida de Déu en nosaltres. L´home de tots els temps i de tots els llocs vol una vida plena i bonica, justa i bona, una vida que no es vegi amenaçada per la mort, però que pugui madurar i créixer fins a la plenitud. L´home és com un viatger que, travessant els deserts de la vida, té set d´una aigua viva, abundant i fresca, capaç de sadollar el seu desig profund de llum, d´amor, de bellesa i de pau. Tots sentim aquest desig! I Jesús ens dóna aquesta aigua viva: és l´Esperit Sant, que procedeix del Pare i que Jesús vessa en els nostres cors: «Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir», ens diu Jesús (Jn 10,10).
Jesús promet a la Samaritana que li donarà una «aigua viva», amb sobreabundància i per sempre, que la donarà a tots aquells que el reconeguin com el Fill enviat pel Pare per salvar-nos (cf. Jn 4,5-26; 3,17). Jesús ha vingut a donar-nos aquesta «aigua viva» que és l´Esperit Sant, perquè la nostra vida sigui guiada per Déu, sigui animada per Déu, sigui alimentada per Déu. Quan nosaltres diem que el cristià és un home espiritual entenem això mateix: el cristià és una persona que pensa i actua segons Déu, segons l´Esperit Sant. Però em faig una pregunta: i nosaltres, pensem segons Déu? Actuem segons Déu? O ens deixem guiar per tantes altres coses que no són pròpiament Déu? Cadascun de nosaltres ha de respondre aquesta pregunta en el més profund del seu cor.
En aquest punt podem preguntar: per què aquesta aigua pot apagar la set fins al final? Nosaltres sabem que l´aigua és essencial per a la vida, apaga la set, renta, fa fecunda la terra; sense l´aigua es mor. A la Carta als romans trobem aquesta expressió: «L´esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l´Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor» (5,5). L´«aigua viva», l´Esperit Sant, do del Ressuscitat que fa estada en nosaltres, ens purifica, ens il·lumina, ens renova, ens transforma perquè ens fa partícips de la vida mateixa de Déu que és Amor. Per això, l´apòstol Pau afirma que la vida del cristià és animada per l´Esperit i dóna els seus fruits, que són «amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d´un mateix» (Ga 5,22-23). L´Esperit Sant ens introdueix en la vida divina com a «fills del Fill Unigènit». En un altre punt de la Carta als romans, que hem recordat altres vegades, sant Pau ho sintetitza amb aquestes paraules: «Tots els qui són guiats per l´Esperit de Déu són fills de Déu Perquè vosaltres […] heu rebut […] l´Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: “Abbà, Pare!” Així l´Esperit mateix s´uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell» (8,14-17). Aquest és el do preciós que l´Esperit Sant porta als nostres cors: la vida mateixa de Déu, vida de fills veritables, amb una relació de confiança, de llibertat i de fe en l´amor i la misericòrdia de Déu, que té com a efecte també una nova mirada als altres, als de més a prop i als de més lluny, considerats sempre com germans i germanes en Jesús per respectar-los i estimar-los. L´Esperit Sant ens ensenya a mirar amb els ulls de Crist, a viure la vida com l´ha viscuda Crist, a comprendre la vida com l´ha comprès Crist. I això perquè l´aigua viva que és l´Esperit Sant apaivaga la nostra vida, perquè ens diu que som estimats per Déu com fills, que podem estimar Déu com fills seus i que amb la seva gràcia podem viure com fills de Déu, com Jesús. I nosaltres, escoltem l´Esperit Sant? Què ens diu l´Esperit Sant? Diu: Déu t´estima. Ens diu això. Déu t´estima, Déu et vol bé. Estimem veritablement Déu i els altres com Jesús. Ens deixem guiar per l´Esperit Sant, deixem que ell ens parli al cor i ens digui això: que Déu és amor, que Déu ens espera, que Déu és el Pare, que ens estima com a Pare veritable, que estima de veritat, i això ho diu deixant-nos l´Esperit Sant en el cor. Sentim l´Esperit Sant, escoltem l´Esperit Sant i caminem endavant per aquest camí de l´amor, de la misericòrdia i del perdó. Gràcies.
