Estimats germans i germanes, bon dia!
Continuant amb la reflexió sobre el baptisme, avui voldria centrar-me en els ritus centrals, que tenen lloc a la pica baptismal.
En primer lloc prenguem en consideració l’aigua, sobre la qual s’invoca el poder de l’Esperit perquè tingui la força de regenerar i de renovar (cf. Jn 3,5 i Tt 3,5). L’aigua és la matriu de la vida i del benestar, mentre que la seva manca provoca la desaparició de fecunditat, tal com passa en el desert; l’aigua, però, pot ser també causa de mort, quan submergeix en les seves onades o en gran quantitat ho arrossega tot; finalment l’aigua té la capacitat de rentar, netejar i purificar.
A partir d’aquest simbolisme natural, reconegut universalment, la Bíblia descriu les intervencions i promeses de Déu mitjançant el signe de l’aigua. Això no obstant, el poder de perdonar els pecats no es troba en l’aigua mateixa, tal com ho explicava sant Ambròs als acabats de batejar: «Has vist l’aigua, però no guareix qualsevol aigua: la que guareix és l’aigua que té la gràcia de Crist. […] L’acció és de l’aigua, l’eficàcia és de l’Esperit Sant» ( De sacramentis 1,15).
Per això l’Església invoca l’acció de l’Esperit Sant sobre l’aigua «perquè els que rebin el Baptisme submergits en ella, siguin sepultats amb Crist en la mort i amb ell ressuscitin a la vida immortal» (Ritu del Baptisme dels infants, n. 60). La pregària de benedicció diu que Déu ha preparat l’aigua «per ser signe del Baptisme» i recorda les principals prefiguracions bíbliques: sobre les aigües dels orígens es lliurava l’Esperit per convertir-les en llavor de vida (cf. Gn 1,1-2); l’aigua del diluvi va marcar la fi del pecat i l’inici de la vida nova (cf. Gn 7,6-8,22); a través de l’aigua del mar Roig van ser alliberats de l’esclavatge d’Egipte els fills d’Abraham (cf. Es 14,15-31). En relació amb Jesús, es recorda el baptisme en el Jordà (cf. Mt 3,13-17), la sang i l’aigua que brollen del seu costat (cf. Jn 19,31-37), i el manament donat als deixebles de batejar tots els pobles en el nom de la Trinitat (cf. Mt 28,19). Enfortits amb aquests records, es demana a Déu que infongui a l’aigua de la pica la gràcia de Crist mort i ressuscitat (cf. Ritu del Baptisme dels infants, n. 60). I així, aquesta aigua es transforma en aigua que porta en ella mateixa la força de l’Esperit Sant. I amb aquesta aigua que té la força de l’Esperit Sant, bategem la gent, bategem els adults i els infants, tots.
Santificada l’aigua de la pica, cal preparar el cor per accedir al baptisme. Això s’esdevé amb la renúncia a Satanàs i la professió de fe, dos actes estretament relacionats entre ells. En la mesura que dic «no» als suggeriments del diable —aquell que divideix— puc dir «sí» a Déu que em crida a assemblar-me a ell en els pensaments i en els fets. El diable divideix; Déu uneix sempre la comunitat, la gent, en un sol poble. No és possible adherir-se a Crist posant-li condicions. Cal separar-se de certs lligams per a poder abraçar-ne realment d’altres; o estàs bé amb Déu o estàs bé amb el diable. Per això la renúncia i l’acte de fe van junts. Cal trencar els ponts, deixant-los enrere, per seguir el nou camí que és Crist.
La resposta a la pregunta – «Renuncies a Satanàs, a totes les seves obres, i a totes les seves seduccions?» – es fa en primera persona del singular: «Hi renuncio». I de la mateixa manera es professa la fe de l’Església, dient: «Hi crec». Jo renuncio i jo crec: aquest és el fonament del baptisme. És una elecció responsable, que exigeix ser traduïda amb gestos concrets de confiança en Déu. L’acte de fe suposa un compromís que el mateix baptisme ajudarà a complir de manera perseverant en les diferents situacions i proves de la vida. Recordem l’antiga saviesa d’Israel: «Fill meu, si et proposes de servir el Senyor, prepara’t per a la prova» (Sir 2,1), és a dir prepara’t per a la lluita. I la presència de l’Esperit Sant ens dona la força per a lluitar bé.
Estimats germans i germanes, quan submergim la mà en l’aigua beneïda —quan entrem en una església toquem l’aigua beneïda— i fem el senyal de la creu, pensem amb joia i agraïment en el baptisme que hem rebut —aquesta aigua beneïda ens recorda el baptisme— i renovem el nostre «Amén» —‘Estic content’—, perquè visc immers en l’amor de la Santíssima Trinitat.
Traducció inicial de www.catalunyareligio.cat, revisada
