Data: 18 de gener de 2026
Entre el 18 i el 25 de gener se celebra arreu del món la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians. Aquest any els materials han estat elaborats a proposta de l’Església Apostòlica Armènia, que és una de les comunitats cristianes més antigues del món. El lema escollit és un verset de la carta de sant Pau als Efesis: «Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu rebut» (Ef 4,4). Són també molt significatius els dos versets que segueixen i que són un anhel d’unitat dels cristians: «Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots» (Ef 4,5-6). Quines paraules més senzilles i clares, les de sant Pau!
Sant Pau, ja en els inicis del cristianisme, es va trobar que hi havia divergències entre els cristians. Aquesta era una situació que el feia patir i que el portava a expressar la seva preocupació a les comunitats quan els deia: “us demano […] que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i un sol parer”(1Co 1,10). Han passat els segles i la preocupació de l’apòstol Pau ha esdevingut també la nostra. No és fins a principis del segle XX que s’inicia formalment un treball ecumènic, amb l’anhel que tots els cristians treballin en comunió.
La Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians d’aquest any tindrà un especial record del recent viatge del papa Lleó XIV a Turquia i al Líban per celebrar els mil set-cents anys del Concili de Nicea, en el qual s’expressa per primera vegada la fe que uneix tots els cristians i que compartim totes les Esglésies. En aquest encontre, el Papa ens convidava a “superar l’escàndol de les divisions que, lamentablement, encara existeixen i a alimentar el desig d’unitat pel qual el Senyor Jesús va pregar i va donar la vida”. El Papa ens feia veure que com més units estiguem més podrem donar un testimoni autèntic de l’Evangeli.
La unió i la comunió passen pel diàleg, la pregària i el servei amorós als més vulnerables. Dialogar no és la suma de dos o més monòlegs, requereix una escolta atenta i respecte per les idees dels altres. Dialogar és aprendre tots de tots. Ara bé, no n’hi ha prou de respectar l’altre i de no barallar-s’hi. El diàleg ecumènic ha de ser real i implica compartir, conviure i estimar, un diàleg que el papa Benet XVI anomenava “diàleg de la caritat”. Si no som capaços d’estimar, no arribarem a una unió real, cosa que no vol dir deixar de ser un mateix; així com passa en un matrimoni. La trobada ecumènica no és una “festa” d’un dia o d’una setmana. És compartir cada dia la joia de ser germans amb aquells que trobem pel camí. Fem que les diferències no ens facin restar, sinó sumar.
Benvolguts germans i germanes, acabo recordant el que diu una popular cançó que cantem a les eucaristies:
Agermanats anirem caminant,
sota un cel ben blau,
joiosos himnes ressonaran,
d´amor i de pau.
