Data: 14 de setembre de 2025
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
En començar aquest nou curs us voldria presentar el filòsof Sòcrates, el qual té un principi de coneixement de la veritat a través de la dialèctica que dona llum i vida. Aquest mètode l’anomenem la maièutica i consisteix bàsicament en què el mestre, el professor, mitjançant preguntes, fa que l’alumne arribi al coneixement de la veritat i ajuda al deixeble a donar llum al coneixement que hi ha en el seu interior. El mestre fa brollar de l’interior del propi alumne la veritat i la bondat que rauen en el seu interior.
Aquest estiu en una de les visites a una de les cases de colònies de la nostra diòcesi em vaig troba amb una llevadora de professió que col·laborava en les activitats d’educació en el lleure, en ple estiu. La professional de la salut comentava com tota la seva vida havia procurat donar vida. Havia llevat tants fills i filles del si matern i havia contemplat en cada naixement un espectacle de la biologia humana.
Aquesta escena purament humana, certament també transcendental, perquè tota vida humana és una obertura a l’eternitat, ens recorda la missió que tenen els mestres d’escola i tots els qui es dediquen al camp de l’ensenyament, des d’equips docents, pedagògics, pares i mares. La missió que els nens i nenes de les nostres aules esdevinguin deixebles perquè redescobreixen que son portadors de la veritat en el seu interior i del bé que els ajuda a créixer com a persones humanes.
Us escric a vosaltres, mestres d’escola, professors d’instituts i col·legis del nostre bisbat, educadors, docents, en el vostre inici de curs escolar. En aquestes primeres setmanes m’adreço al mestres d’escola, us recordo i prego per vosaltres davant d’aquest servei a la nostra societat.
Així com la llevadora té per missió donar la vida als infants que passen del si matern protegits i entren per primera vegada en contacte a la vida exterior, així vosaltres estimats docents esteu cridats a viure aquesta vocació, aquesta crida. Sou els responsables de fer que els nens i nenes tinguin una vida plena en el seu futur. Gràcies per fer-ho possible, per tots els vostres esforços en preparar les classes, en acollir els pares i mares i poder col·laborar plegats amb la família, sabent que cadascú té el seu rol educatiu.
Gràcies a tots vosaltres perquè la vostra missió és fonamental en la nostra societat, ensenyem per donar vida i donem vida per crear comunitats que esdevinguin missioneres, o sigui que donin testimoni. El bon alumne sempre esdevé deixeble perquè veu l’exemple del seu mestre que l’esperona a superar-se i a seguir lluitant per la veritat i la bondat, tot creant una estructura de vida que té una ànima, o sigui un sentit profund de l’existència.
Com diria el teòleg Romano Guardini en acabar el temps de la modernitat, calen referents unificadors, que estructurin. Us desitjo que aquest nou curs que comencem sigui per tots una oportunitat per llevar, fer néixer en les aules a tants nens i nenes que busquen i anhelen una vida plena d’oportunitats, una vida transcendent que tingui sentit i pugui ser estímul per viure en comunitat, fugint dels individualismes. D’aquesta manera es podrà crear família i teixir vincles afectius i de creixement social i emocional.
Felicitats estimats mestres, prego per vosaltres i us encomano al Mestre, Jesús de Natzaret, que us doni la saviesa i la intel·ligència per fer dels vostres alumnes, uns bons deixebles de vida i de fe cristiana, del Vostre servidor,
