Data: 31 d’agost de 2025
Estimats germans i germanes:
El Temps de la Creació és la celebració cristiana que ens convoca cada any per a pregar i respondre junts, en comunió, al clam de la creació, tenint cura de la nostra Casa comuna. I fins al 4 d’octubre, festa de sant Francesc d’Assís -el sant patró de l’ecologia-, entonem aquest cant que ens recorda que aquesta Casa és com una mare que ens acull en els seus compassius braços: «Lloat sigueu, Senyor, per la nostra germana terra que ens nodreix i governa, regalada amb fruits, d’acolorides flors i herbes» (Càntic de les criatures: Fonti Francescane [FF] 263).
La problemàtica ecològica a la qual es va referir el Papa Sant Pau VI com una «conseqüència dramàtica» de l’activitat descontrolada de l’ésser humà, era el fruit d’una «explotació inconsiderada de la naturalesa», on l’ésser humà «corre el risc de destruir-la i de ser, al seu torn, víctima d’aquesta degradació» (Carta ap. Octogesima adveniens, 21). Així mateix, el Papa Benet XVI va recordar que «la degradació de la naturalesa està estretament unida a la cultura que modela la convivència humana» (Caritas in veritate, 51).
Més enllà dels canvis tan necessaris d’estil de vida, producció i consum que hem de dur a terme darrere d’un canvi climàtic cada vegada més notable, alguna vegada ens hem parat a meditar què seria de nosaltres sense l’aire i sense l’aigua que sustenten la nostra pròpia vida? Podríem, potser, viure, sense respirar i sense beure? A vegades, n’hi ha prou amb endinsar-se en el més recòndit d’un bosc, enfront d’una impetuosa mar o davant un paisatge desbordant de naturalesa, per a adonar-nos de la bellesa que Déu ha preparat per a nosaltres.
Avui recordem la necessitat d’enfortir la consciència que som una sola família humana que ha d’execrar la globalització de la indiferència: «No podem deixar de reconèixer que un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social», que «ha d’integrar la justícia en les discussions sobre l’ambient, per tal d’escoltar tant el clam de la terra com el clam dels pobres» (Papa Francesc, Laudato si´, 49).
