Data: 23 de novembre de 2025
Entro a la cafeteria de l’hospital. Visito un amic; ens esperen infusions i conversa… caliu humà. Saludo els seus pares que, com la majoria, són un monument a l´amor incondicional. Abans havia estat un altre amic. Hi havia una dona tocant el piano: sona Still Loving You, balada dels Scorpions. Feliç ocurrència posar-hi un piano. La música omple l’espai d’una humanitat inesperada. Mentre m’assec, penso que aquesta balada és, en el fons, un cant a la vida que s´estima: “encara t’estimo, passi el que passi”. I això em porta a reflexionar sobre el meu amic i aquells que lluiten cada dia amb una malaltia mental.
Ningú no tria estar malalt. Però encara avui, les malalties mentals arrosseguen tabús, silencis i, massa sovint, indiferència. Com a societat, i també com a Església, hem de trencar aquestes barreres. Quan parlem de comunitats acollidores, elles també han de sentir-se acollides. No són un problema a resoldre, són persones amb històries úniques, amb somnis, amb drets, amb una dignitat infinita.
Ells i les seves famílies ens demanen oportunitats, adaptació, comprensió. Ens demanen que normalitzem cada història personal sense perdre ni una engruna d’humanitat. Que deixem de mirar amb por o amb prejudici, i n’aprenguem, d’ells: de la seva resistència, del seu coratge, del seu amor per una vida que sovint fosqueja.
Aquella conversa em recorda que estimar i donar suport a l’amic és, a més de possible, necessari. Que la nostra fe ens crida a fer visible allò que el món amaga. Que Déu no abandona ningú, i que nosaltres tampoc no ho hem de fer. La malaltia mental no defineix la persona; la seva dignitat, sí. I aquesta dignitat és sagrada.
Per això, avui alço la veu: construïm una societat que aculli, que escolti, que abraci. Que passi el que passi, segueixi estimant la vida. Perquè aquestes persones som nosaltres, com tothom volen salut i vida, han de poder gaudir-ne. Al piano ressona una melodia: Cause I know how it feels to be alone (perquè sé el que se sent estant sol). Me’n vaig content, el meu amic anuncia que es presentarà a un certamen de poesia.
