Data: 12 d’abril de 2026
Quan em van nomenar bisbe de Sant Feliu em van dir que venia a una diòcesi urbana. Però, ben aviat vaig descobrir un territori divers, ple de vida i de contrastos: valls i turons, vinyes i boscos, masies escampades i pobles petits que conviuen, sovint amb dificultat, trinxats per carreteres, polígons i urbanitzacions. També vaig descobrir el món rural, amb una pagesia que es fa estimar només de veure-la treballar. I sí, quan hi arribo sovint em passa com al presentador d’El Foraster: amb una certa enveja sana pregunto «que s’hi viu bé aquí?».
La nostra pagesia és patrimoni humà, cultural i també espiritual. Ha modelat el paisatge i el caràcter durant segles, i continua alimentant-nos amb la seva feina discreta i tenaç. Però és un ecosistema fràgil. Avui, els menors de 41 anys són minoria al camp, i això posa en risc el relleu generacional. Les organitzacions agràries reclamen menys burocràcia, preus justos, regles clares, mesures contra la competència deslleial, ajuts per garantir la continuïtat de les explotacions familiars i suports per afrontar la crisi climàtica i econòmica. Són demandes legítimes que comparteixo i faré ressonar.
En aquesta primavera i Pasqua florida vull adreçar una paraula de reconeixement a tots vosaltres. Quan la llum creix i la terra es desperta, veiem en els camps un símbol del que el Ressuscitat fa amb nosaltres: obrir camins nous allà on semblava que tot era erm.
Benvolguts pagesos, com es veu el món des dels vostres pobles i masies? Quins són els vostres somnis? Com podem, des d’aquesta Església, fer-vos costat a vosaltres i a les parròquies petites? Vosaltres, que al món rural connecteu tradició i modernitat, fills i filles del nostre temps, ens podeu dir si viure a prop de la natura ajuda a llegir la carta que el Creador ens envia cada dia?
Felicitats als joves que heu decidit quedar-vos o començar l’ofici, sou promesa de futur. I a tots i totes, gràcies per l’arrelament, la feina ben feta i la cura de la terra.
Bona Pasqua!
