Data: 30 de novembre de 2025
Hi ha paraules que marquen profundament la vida d’una persona, i algunes, especialment les últimes abans de la mort, esdevenen síntesi d’allò que ha estat el seu cor. Molts recordem les que es van difondre del papa Benet XVI: «Senyor, us estimo». També les primeres paraules d’algú que assumeix una responsabilitat acostumen a ser llegides com a orientació del que serà el seu servei. Doncs bé, quines són les primeres paraules que se’ns adrecen en començar aquest temps de l’Advent? Són aquestes: «Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor» (Is 2,5).
Què ens vol dir el Senyor amb aquesta crida? Que l’any que inaugurem avui, en aquest diumenge primer d’Advent, és una invitació a posar-se en camí sostingut per la seva llum. I no ho fem solitàriament, sinó com a Església —com a casa de Jacob— , com a família, caminant units, acompanyats pels nostres germans en la fe, sostenint-nos mútuament. I això vol dir que aquest és també un camí sinodal.
La litúrgia, al llarg de tot l’any, ens recordarà aquest camí en la llum. Durant l’Advent, esperarem la llum definitiva, quan Crist vindrà a il·luminar la història i la vida de cadascun de nosaltres en el diumenge sense posta, l’últim dia, quan ressuscitarem per participar de la seva vida sense fi. En el Nadal, contemplarem com aquesta llum es fa petita i humil, accessible als nostres ulls i a les nostres mans, perquè puguem reconèixer-la i acollir-la. És el que diu sant Joan: «Nosaltres ho hem sentit, ho hem vist amb els nostres ulls, ho hem contemplat i ho hem tocat amb les nostres pròpies mans» (1Jn 1,1).
I en la Pasqua, es farà present la força d’aquesta llum que travessa la tenebra del pecat i de la mort, i que il·lumina amb la potència de la resurrecció allò que en el món i en la nostra vida és més fosc. Per això també nosaltres, marcats pel baptisme, som cridats a ser llum: «Que l’estel del matí en trobi encesa encara la flama… Crist, que, tornant d’entre els morts, s’aparegué gloriós als homes com el sol en dia serè» (Anunci de la Pasqua a la Vetlla Pasqual).
Així, finalment, se’ns demana de viure aquesta llum en la quotidianitat: en la pregària constant, en el treball de cada dia, en la vida familiar, en l’ajuda fraterna, en la presència humil al costat dels qui necessiten consol. L’Advent és un temps oportú per renovar aquesta esperança i per deixar-nos il·luminar novament per la promesa de Déu. El món, amb les seves ombres evidents —la violència, els enfrontaments, la solitud, la manca de confiança i de diàleg—, necessita creients que mantinguin encesa la flama de l’esperança. No podem resignar-nos ni tancar-nos en nosaltres mateixos. El Senyor ens crida a caminar a la seva llum: a escoltar més, a perdonar més, a sembrar gestos de pau i fraternitat allà on som.
Us convido a fer-ho amb la joia de saber que no camina sol, Crist camina amb nosaltres, i que la seva llum no serà mai vençuda per cap tenebra. Que aquest Advent renovi la confiança que tot pot ser transformat des de dins si obrim el cor a Crist i deixem que la seva llum guiï les nostres passes cap a un món més humà i més fratern. Caminem, doncs, a la llum del Senyor.
