Data: 7 de desembre de 2025
Benvolguts germans,
El nostre Déu no ha abandonat l’ésser humà a la seva sort, sinó que desitja que romangui sempre en comunió amb Ell. Per això, l’associa al triomf de Crist sobre la mort i li concedeix participar de la seva vida per tota l’eternitat. El baptisme va introduir la llavor de l’eternitat en nosaltres. El cristià és “ciutadà del cel” (Filip 3, 20), on té la seva estada definitiva. La nostra mirada i el nostre cor estan posats al capdamunt. Caminem vers la Ciutat Santa, “a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial” (He 12, 21), vers la trobada definitiva amb Déu. Allí tindrem estada permanent, plena comunió amb tot i alegria perfecta. Som eternitat.
L’home contemporani s’interessa per transformar aquest món, sotmetre’l i dominar-lo, i sovint s’oblida del món futur. Viu aferrat a la terra i li costa molt elevar el cap i el cor cap al cel. Sovint es diu que és millor oblidar-se del cel i gaudir de la terra, encara que la veritat és que, quan som capaços de mirar al cel, aprenem a mirar amb més plenitud la terra i a estimar-la en la seva justa mesura.
Som caminants que s’adrecen a una meta; som pelegrins de l´esperança. El pelegrí no és el rodamón que va fent tombs per la vida. Tampoc no és el turista, que passa superficialment pels diferents llocs sense captar la bellesa del que va trobant. Som caminants guiats per la fe, que és “posseir anticipadament els béns que esperem, conèixer per endavant allò que encara no veiem” (He 11,1). La carta als hebreus va recordant diferents personatges de la història de la salvació i explica que van viure com “estrangers i forasters en el país” perquè anhelaven i enyoraven “una pàtria millor” (He 11, 13).
Al nostre temps trobem moltes persones que viuen en el pessimisme i desànim. Potser van quedar defraudades per les falses esperances i promeses que van rebre. És important que transmetem als altres aquesta esperança que encoratja les nostres vides, que comuniquem la certesa que la història de la humanitat i la de cadascun de nosaltres no es dirigeix a un punt cec o a un abisme fosc, sinó que s’orienta a la trobada amb el Senyor (Cf. Spes salvi, 19). Hem de contagiar l’esperança que és possible assolir la felicitat plena, que consisteix en la plena comunió amb Déu, i la seguretat que res no ens podrà apartar del seu amor (cf. Rom 8, 38-39).
