Data: 18 de maig de 2025
Estimat germà i germana confrare:
Desitjo dirigir-me avui al més profund del teu cor, a aquest racó amagat on la fe t’abilla i li dona un sentit especial a la teva mirada, perquè ets un exemple de vida cristiana en un món especialment necessitat de cura espiritual.
Aquest cap de setmana, Roma està acollint el Jubileu de les Confraries, on són presents membres de diferents associacions religioses procedents de totes les parts de la Terra.
«Sois chiflados del amor de Dios», va dir el tan recordat per mi papa Francesc als participants del II Congrés Internacional de Germandats i Pietat Popular, celebrat a Sevilla. En la seva carta, el Sant Pare —prenent el testimoni de sant Manuel González—, va destacar que «no parla de devoció, de litúrgies públiques o d’oració contemplativa», sinó de «l’obra social de l’Església, del compromís laical per la transformació del món, de la necessitat d’acostar la tendresa de Déu als homes que sofreixen en el cos i en l’ànima».
Ara, recollint el testimoni del difunt papa Francesc, vull recordar-te que ets un pilar fonamental que posa, en l’amor i el servei sense fissures, la centralitat d’una fe que carregues sobre les espatlles. I ho fas, a imatge del Bon Pastor, amb el famolenc que està prostrat en el camí i, alhora, amb el mateix Crist: especialment en el misteri de la seva Passió, Mort i Resurrecció. El teu camí, per tant, està ple d’esperança i va fent Evangeli amb una pietat popular que entrellaça, de manera silenciosa, el cor de Déu i el de Maria, la nostra Santíssima Mare.
Ser confrare és portar a Crist, cuidar-lo i acompanyar-lo quan ja no pot més. És compartir la fragilitat mitjançant el testimoni d’una humanitat nova, és dilatar la fraternitat i és una manera de viure i de construir Església. És reviure la Tradició d’una forma autèntica, no només des de les formes sinó, també, des del cor, i és oferir la penitència que ens porta cap a la Pasqua en cada pas. És proclamar la fe públicament en cada desfilada processional i, per tant, comprometre’t a viure-la —expressant-la amb gestos i accions concretes des de la confraria o germandat— la resta de l’any. Ser confrare és, al cap i a la fi, revestir-te amb l’hàbit d’una Església sinodal, on Crist ha de ser el centre de la teva existència.
Que, a més a més, la teva vida penitent sigui, a cada passa, la trobada amb el pobre i necessitat; és a dir, amb el mateix Crist present en ells (cf. Mt 25,31-46). Mai oblidis que les teves accions queden escrites en el cor del més feble i, quan carregues la creu, has de ser el suport del vulnerable, de l’abandonat i del caigut. Només d’aquesta manera té sentit evangelitzar des de i en la pietat popular, per a ser germà, testimoni i apòstol.
