Data: 6 de setembre de 2020
El divendres dia 11 de setembre celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Què ens suggereix com a ciutadans i cristians?
M’atreveixo a proposar tres actituds: reflexió, responsabilitat i pregària.
REFLEXIÓ
Comencem un nou curs, que cal construir entre tots els ciutadans. Venim d’experiències molt doloroses i, alhora, d’experiències de gran humanitat. L’epidèmia de la COVID, que encara ens afecta, ens ha donat ocasió de valorar i agrair les petites i grans accions de tots els qui han servit els ciutadans amb professionalitat, esforç i entrega. Podem pensar en els professionals sanitaris, en els treballadors dels serveis necessaris per a la vida, i en tants servidors públics anònims que han col·laborat i col·laboren per superar aquesta malaltia.
Alhora, no podem oblidar els qui han mort, ni tampoc les ferides que la seva desaparició, sense possibilitat d’un comiat digne, han obert als familiars i amics; cal pensar en la vivència dolorosa dels malalts, i les dificultats del confinament per a les famílies.
Tanmateix, som conscients dels greus problemes econòmics de famílies, d’empreses, autònoms, i del mateix país.
Ja ho sabem i ho vivim. Per què recordar-ho? Doncs perquè les experiències viscudes han estat –de ben segur– ocasió de reflexió i revisió en profunditat de la pròpia vida personal, familiar, veïnal i ciutadana. Per això penso que aquest moment també és una bona ocasió per reflexionar entorn de l’anomenat «procés català», iniciat fa anys.
L’experiència viscuda, les decisions polítiques assumides –més o menys encertades–, la responsabilitat manifestada per la majoria de ciutadans, la diversitat d’opcions sobre la configuració del país, la valoració dels resultats, ens demanen també una revisió en profunditat del «procés», pensant en el bé comú per a la majoria de ciutadans. Jo només m’atreveixo a suggerir aquesta revisió tenint present la màxima de sant Agustí: unitat en allò fonamental, llibertat en allò que és opinable, i sempre caritat.
RESPONSABILITAT
Una lliçó que també hem après de l’experiència d’afrontar l’epidèmia ha estat la responsabilitat. Donem gràcies a la responsabilitat i l’esforç –que encara continua– del personal sanitari, dels servidors públics, dels treballadors de tots els serveis essencials, i sobretot gràcies a la responsabilitat dels ciutadans que han complert les normatives establertes en cada etapa.
Ara ens cal continuar essent responsables els uns dels altres i de tot el país.
De quina manera? Vetllant per la família, exercint la professió amb responsabilitat i professionalitat, exigint als polítics que governin i donin resposta a les necessitats del poble, sense oblidar els més vulnerables. Caldrà decidir entre tots de manera democràtica i consensuada el model de país que asseguri millor el bé comú dels ciutadans. La responsabilitat és de tots, i cal exercir-la.
PREGÀRIA
Sí, també la pregària, malgrat que algú se n’estranyi i es pregunti per a què serveix. Doncs perquè la pregària ens disposa a escoltar i assumir les actituds de l’Evangeli de Jesús, que són fonamentals per viure amb responsabilitat personal i social. Perquè, com diu el salm 127, «si el Senyor no construeix la casa és inútil l’afany dels constructors. Si el Senyor no guarda la ciutat és inútil que vigilin els guardes». La confiança en Déu Pare i la condició de fills seus i germans fonamenta la dignitat i la fraternitat de totes les persones.
La pregària serveix, sí, perquè els cristians creiem en les paraules de Jesús, que insisteix a dir-nos: «Cerqueu i trobareu, demaneu i se us donarà». ¿Per què no demanar una solució justa que assumeixi un acord majoritari en relació amb Catalunya? Sembla difícil, però no oblidem que de moltes maneres Déu orienta el pensament i influeix en el cor per prendre decisions.
Bona Diada Nacional!
