Data: 5 d’abril de 2026
Avui ens llevem curulls d’una llum nova. Com cada any, l’Església ens convida a centrar-nos en la Pasqua del Senyor, nucli, fonament i sentit de la veritable fe cristiana.
Quan a l’albada del diumenge de Pasqua les dones surten a ungir el Mestre, el sepulcre obert —testimoni del seu cos nafrat i mort— esdevé invitació a entrar en el misteri. Elles deixen enrere els sentiments d’impotència i d’absurd, i aprenen a mirar més enllà d’elles mateixes. Només així es fan dipositàries de l’anunci angèlic: «No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir» (Mt 28,6).
Les dones encarnen aquella actitud que ens demana sant Pau: «Ja que heu ressuscitat amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra» (Col 3,1-2). Posar el cor en allò que és de la terra ens obliga a viure encorbats, pendents de les nostres circumstàncies i dels nostres sentiments, atrapats per tantes preocupacions que imanten la nostra mirada cap a baix. I llavors ens mostrem desencisats i monòtons, impedits per ser testimonis de la novetat pasqual. Com ens deia el papa Lleó XIV en l’audiència als seminaristes de les nostres diòcesis catalanes: «Allò antinatural no és només allò que escandalitza; n’hi ha prou de viure prescindint de Déu en el dia a dia, deixant-lo al marge dels criteris i de les decisions amb què s’afronta l’existència» (Audiència del 28-II-2026).
Posar l’esguard en el cel, en canvi, ens permet descobrir-ho tot i tothom des de la profunditat del designi de Déu. Es tracta d’aventurar-nos a sentir i pensar sols des de la seva mirada neta i amorosa. Les nafres de la passió continuen intactes, però en elles es revela l’immens poder de l’amor diví. La creu no és negada, però sí transfigurada. Per això, en la llum de Pasqua comprenem que l’amor és més fort que la mort, que el perdó és més poderós que l’odi, que la vida té l’última paraula.
Aquesta mirada contemplativa, lluny d’evadir-nos i d’espiritualitzar-nos, reclama que descobrim les riqueses insondables de la humanitat de Jesús. Ens adonem que la seva saviesa és llum que apunta en la fosca, que val la pena seguir-lo i imitar-lo fins les darreres conseqüències.
A la nostra arxidiòcesi de Tarragona hem viscut aquests dies les valuoses manifestacions populars en les processons de Setmana Santa. Ara, però, al llarg d’aquest temps pasqual, sortim al carrer nosaltres mateixos, i amb els nostres gestos i les nostres paraules evangèliques, expressem el rostre del Crist ressuscitat.
Germans i germanes, aquest és el nostre camí i el nostre testimoniatge. Bon temps pasqual!
