Data: 11 de gener de 2026
Amb la festa del baptisme del Senyor conclou el temps de Nadal. Pel baptisme som incorporats a l’Església, un baptisme que en el nostre cas no és tan sols d’aigua, perquè ens convertim, com ho era el de Joan Baptista; el nostre ens ve per la força de l’Esperit Sant.
Durant molts segles es va generalitzar el baptisme tot just nats i tal volta, com ens convidava el papa Francesc, és bo de recordar aquell dia quan de ben petits, ens portaren a la parròquia per ser batejats o «cristianitzats», com també es deia antigament. Amb el pas del temps i especialment en els darrers trenta o quaranta anys, el baptisme dels infants en gran nombre s’ha anat ajornant per part dels pares, quan no s’ha evitat directament, amb l’argument de no prendre una decisió de tanta importància sobre algú que no pot pas decidir encara, tot i que sí que en prenem d’altres. A vegades s’ha mantingut, cada vegada menys a hores d’ara, un baptisme per convenció social que no ha anat seguit d’una vida de fe en el si de la família, ni encara menys d’una formació dels fills i filles en la fe i en Jesucrist.
Es tracta, d’una banda, de costums socials que s’han anat perdent arrel de la descristianització de la nostra societat, i de l’altra del fruit d’una excessiva banalització d’un fet tan important com demanar el baptisme per un fill. La fe, la vida de fe dins del marc on viure-la que és l’Església, ha deixat de ser majoritària en la nostra societat. Cal plànyer-se per aquest fet, ja que la nostra vocació com a cristians és evangelitzadora i no pot tenir altre objectiu que arribar a quanta més gent millor; de cap altra manera tindria sentit la vida de fe. Però no hi ha dubte que la fe que hem de transmetre, aquesta joia de l’Evangeli de la qual parlava el papa Francesc, si s’ha de viure o es viu per convenció social, sense un arrelament ferm en els cors, és sempre viscuda amb tebiesa i sense la força que cal que tingui.
Diversament a aquesta situació, creix cada vegada més el nombre de catecúmens, nois i noies i adults que se senten cridats a abraçar la fe en Crist i a formar part de l’Església. Són molt diversos els camins que els porten a voler rebre els sagraments d’iniciació, però molt sovint els ha mogut o els ajuda en el seu camí d’aproximació a Crist, el testimoni de vida d’un o altre creient. Som evangelitzadors des del mateix moment en el qual rebem el baptisme i com a tals estem cridats a donar testimoni de Crist, i bon testimoni de la nostra fe, vivint-la amb joia i en plenitud; perquè Déu acull tothom qui creu en Ell i fa el bé. (Cf. Ac 10,34).
