Data: 31 d’agost de 2025
Cada primer de setembre, l’Església celebra la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, una bona oportunitat per recordar que la nostra fe cristiana ens compromet amb la casa comuna que Déu ens ha confiat. Enguany, el lema és ben suggeridor: «Llavors de pau i d’esperança». Un lema escollit pel papa Francesc en el context de l’any jubilar que estem vivint. Aquesta Jornada marca l’inici del Temps de la Creació, una iniciativa ecumènica que uneix cristians de tot el món entre l’1 de setembre i el 4 d’octubre, festa de sant Francesc d’Assís.
Aquest lema ens convida a reflexionar sobre el sentit profund del nostre compromís amb la creació, no només des d’un punt de vista estrictament ecològic, sinó també des d’una mirada profundament espiritual i social, tal i com destaca el papa Lleó XIV en el seu missatge, inspirat en el passatge bíblic d’Isaïes 32, 15-18, en el qual Déu ens promet que viurem en un verger on regni la justícia i la pau.
Sempre diem que una imatge val més que mil paraules. El que representa la paraula «llavor» és un gran exemple d’aquesta afirmació. Una llavor petita, gairebé insignificant, té el poder excepcional de crear vida i esperança. No veiem el fruit immediatament, però si som capaços d’esperar de forma confiada, amb el temps, brotarà la vida. Així també passa amb els nostres gestos: potser són petits, potser semblen insignificants, però tenen una força transformadora que ens poden convertir en sembradors de pau i d’esperança.
Aquest 2025 celebrem també el desè aniversari de la publicació de l’encíclica Laudato si’, un text que ha estat llum i guia per a molts cristians i persones de bona voluntat a l’hora d’entendre el vincle profund entre la fe i el món natural posant sempre el centre en la persona.
La creació és la casa comuna, la casa de tots. Déu ens la regala perquè en gaudim amb els seus fruits, però també perquè la cuidem (cf. Gen 2,15) per tal d’assegurar que totes les persones hi puguin viure amb dignitat. No som propietaris d’aquesta casa, en som els administradors. L’afany de dominar la creació en benefici propi és l’origen de molts conflictes i de la pobresa al món.
Us convido a viure aquest Temps de la Creació com una oportunitat espiritual per renovar la nostra relació amb Déu. Siguem sembradors de pau i esperança, començant per la nostra vida quotidiana: amb actituds d’agraïment, de senzillesa, de respecte i d’estimació per tot el que ens envolta.
Benvolguts germans i germanes, agraïm i cuidem el do de la creació que ens ha confiat el Senyor mentre avancem cap a un cel nou i cap a una terra nova que ens ha promès. I no oblidem que entre tots els éssers creats l’ésser humà és el centre. Sí, qualsevol persona mereix ser respectada i valorada des de la seva concepció fins a la seva mort. Respectem la casa comuna que Déu ens ha regalat.
