Data: 8 de març de 2026
Estimats amics i amigues:
Enmig d’aquest temps d’escolta i conversió, la nostra diòcesi viu aquest cap de setmana un recés diocesà de Quaresma. Són dies de quietud i de fondària espiritual, en què un grup de fidels laics ha decidit aturar el ritme de la seva vida quotidiana per posar-se, amb senzillesa i veritat, davant del Senyor.
En una cultura marcada per la pressa, la saturació i el soroll constant, aturar-se esdevé gairebé un acte profètic. És una invitació a reorientar el cor, a tornar a la font, a deixar que Déu torni a ocupar el centre. La Quaresma és, precisament, aquesta llar segura on l’Església ens pren de la mà i ens condueix al desert, allà on tot es despulla i la veu de Déu pot ser escoltada sense interferències.
Aquests seglars han aturat els seus rellotges, han fet silenci a les seves agendes i han ofert el seu temps al Senyor. Han vingut no només a escoltar-se a si mateixos, sinó a discernir la voluntat del Pare per a les seves vides i, a través d’això, per al cor de l’Església. I que important que és això, perquè quan algú es deixa tocar pel Senyor en el més profund del seu ésser, tota la comunitat se’n veu beneficiada. Que necessari és aturar-se quan la tempesta s’intensifica i sentim que la barca s’enfonsa mar endins; quan la solitud ens envolta i sembla robar-nos el sentit; quan un problema ens angoixa i la fe es manté amb prou feines; quan la malaltia ens visita i la por ens oprimeix el pit amb força… El Senyor, una vegada i una altra, ens ho diu amb tendresa: «Veniu vosaltres sols a un lloc despoblat i reposeu una mica» (Mc 6,31).
De vegades busquem Déu en la força de l’huracà, en el terratrèmol o enmig del foc; i, tanmateix, Ell es fa present en el murmuri d’una brisa suau (cf. 1 Re 19,12), en la quietud acollidora, en la calma que no fuig del dolor. I quan finalment aturem el pas, descobrim que no estem sols, que Ell ja ens estava esperant. Aquest recés és un signe lluminós del que la Quaresma vol obrar en nosaltres: un cor disponible, una escolta humil, una fe que es deixa purificar. Perquè dedicar temps al Senyor no ens allunya de la vida, sinó que ens la retorna transfigurada.
Confia, perquè la voluntat de Déu et condueix sempre cap a la veritat més profunda del teu cor. Aprèn a escoltar, perquè al final —fins i tot quan no ho entens— l’amor de Déu sempre rema al teu favor i mai en contra teu. I mantén-te disponible, perquè, des del més profund de l’esperit, puguis dir cada dia com el profeta Samuel: «Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta» (1 Sam 3,10).
