Data: 22 de juny de 2025
Les dues paraules llatines que donen títol a aquest comentari són tan conegudes i repetides per tots nosaltres que no necessiten traducció. La primera es refereix al Cos de Crist i a tot el que Ell significa en la seva vida terrenal i la seva permanència amb nosaltres en l’Eucaristia. La segona fa referència a la caritat cristiana, distintiu de tot seguidor de Crist; és present d’una manera clara en els primers escrits dels Apòstols i continua present en la vida secular de l’Església. El que avui anomenem CÀRITAS és una institució que organitza d’una manera actual la caritat de sempre. I ho fa a nivell internacional, dins de cada nació, en la diòcesi i en cada parròquia; és una capil·laritat que ajuda a comprendre i acceptar a tots els nivells l’exigència del manament de Crist. Cap cristià pot al·legar ignorància, tots coneixen el servei de la seva missió.
En aquesta festa s’uneixen les dues dimensions essencials de la vida cristiana: la presència i adoració a Jesucrist i la preocupació pels germans més necessitats. I també en aquests moments, tots els nivells de CÀRITAS fan una crida per implicar tothom en aquesta tasca i per donar compte de les iniciatives i actuacions de l’últim any.
Reprodueixo a continuació el text introductori que presenta la nostra institució caritativa en la MEMÒRIA, en paper i en format digital, que es distribueix arreu:
És un gran motiu d’alegria i satisfacció donar a conèixer la MEMÒRIA que cada any presenta a la nostra societat, en nom de l’Església, la institució CÀRITAS DIOCESANA DE LLEIDA. Em sembla que amb aquestes paraules no caldria afegir res més, perquè aquesta institució és molt coneguda per tots els estaments del nostre entorn i és molt valorada la seva actuació constant i efectiva a favor dels més necessitats i exclosos. Perquè, a més, les persones concretes que fan possible tot això, participen en molts centres parroquials atenent amb amabilitat els qui s’hi adrecen cercant ajuda, col·laboren amb altres institucions civils o es responsabilitzen del personal contractat i dels voluntaris d’aquesta empresa evangèlica.
La motivació de tots aquells que mouen les nostres Càritas rau, com explicava el papa Lleó XIV en una de les seves primeres intervencions, en l’amor i en la unitat. El Sant Pare ho afirmava amb convicció i el seu rostre transmetia seguretat i coherència. Molts oients aplaudien i se sentien propers i atrets per aquest missatge singular, sobradament conegut per tots nosaltres, i que condueix a Jesucrist, el qual ens interpel·la i ens compromet amb el seu manament d’estimar Déu i els germans, oferint aquest do com un servei autèntic a tota la societat. També queda clara la seva petició d’unitat, quan l’expressa en l’oració al Pare Déu, en els moments previs a la seva mort. És un missatge contundent que llegim en l’evangelista sant Joan.
Aquesta reflexió s’ajusta a la perfecció amb les accions que mostra aquesta MEMÒRIA que oferim a tothom en la festa del COS I SANG DE CRIST, on la caritat és elevada a la categoria d’infinit en l’amor de Déu; i es realitza diàriament per part del conjunt de persones vinculades a la institució caritativa de l’Església, a les quals agraïm sincerament la seva dedicació.
Que les paraules, les dades i les intuïcions reflectides compleixin amb l’obligació de retre comptes anuals a la comunitat eclesial i a tota la societat i, com a conseqüència, promoguin l’esperança de millorar el nostre entorn i la casa comuna de tota la humanitat com un do de Déu.
