Data: 4 de maig de 2025
Estimats germans i germanes:
Què seria de nosaltres sense un treball digne, que estigui a favor d’una economia de pau, posant el cor de la persona en el centre?
Roma acull, des de dijous passat fins avui, el Jubileu dels Treballadors, al qual estan convidats, de manera especial, els treballadors de totes les categories (obrers, empleats, professionals de diversos sectors, etc.), així com aquells membres de diferents associacions gremials i sindicats, juntament amb els seus familiars. Després de la peregrinació a la Porta Santa, la Reconciliació, un concert a càrrec dels tres principals sindicats confederals italians (CGIL, CISL i UIL), una trobada amb el món laboral de Roma i la Missa amb el Sant Pare, els treballadors presents conclouen avui el seu Jubileu.
Com a Església, hem de protegir una Teologia del Treball que cuidi el món obrer, que situï a la moral cristiana per davant del dret i que acabi amb el jou de l’esclavitud que tant de mal va fer en un altre temps.
En Laborem exercens, el papa sant Joan Pau II revela que l’home, amb el seu treball, «ha de procurar-se el pa quotidià, contribuir al continu progrés de les ciències i la tècnica» i, sobretot, «a la incessant elevació cultural i moral de la societat en la qual viu en comunitat amb els seus germans». L’home —exhorta— està cridat al treball, perquè «és una de les característiques que distingeixen a l’home de la resta de les criatures», l’activitat de les quals, relacionada amb el manteniment de la vida, no pot dir-se treball: «Només l’home és capaç de treballar, només ell pot dur-lo a terme, omplint alhora amb el treball la seva existència sobre la terra» (LE, 1).
Per això mateix, és un deure moral i cristià recordar els drets dels treballadors, denunciar situacions que violen els seus drets humans i contribuir al fet que es realitzin (LE, 1.2-4). El treball, llavors, es converteix en el centre de «la qüestió social» (LE, 2.1), perquè «l’home és la imatge de Déu, entre altres motius, pel mandat rebut del seu Creador de sotmetre i dominar la terra» (LE, 4.2).
Les diòcesis rurals tenim un paper essencial darrere d’una ètica social del treball; hem d’estar del costat dels treballadors, acompanyant els seus contratemps, la seva inestabilitat, les seves males condicions… D’aquesta manera, podrem forjar una espiritualitat del treball que ajudi a tots els homes a acostar-se a través d’ell a Déu, Creador i Redemptor, a participar en els seus plans salvífics i a aprofundir en les seves vides l’amistat amb Crist en la seva triple missió de Sacerdot, Profeta i Rei (cf. LE, 24).
Crist és el treballador incansable, i el treball és el camí més honest per a imitar a Déu.
