Data: 26 d’octubre de 2025
Estimats germans i germanes:
En el cor de tota història de fe, hi ha sempre una mare que vetlla, que espera, que estima sense descans. Avui, amb gran alegria, us convido a participar en la romeria diocesana al Monestir de Montserrat, que realitzarem el dissabte 15 de novembre amb motiu del mil·lenari d’aquesta casa beneïda, on –des de fa segles– la Mare de Déu ha volgut romandre com a signe de consol, fe i esperança per a tot el seu poble.
Pujar a Montserrat no és només un gest devocional; és obrir el cor al Misteri, una peregrinació de l’ànima, un tornar a les arrels vives de la nostra fe. Posar el cor en Montserrat suposa un ascens interior en el qual l’ànima s’obre al mateix Déu. Sense mesura, per sempre. Així, cada pedra del monestir, cada nota del cant dels monjos, cada mirada dirigida a la imatge de la Moreneta, ens parla d’una història d’amor entre el Senyor i el seu poble.
La Verge de Montserrat, la Mare infinitament bona que coneix a la perfecció els nostres camins, les nostres fragilitats i les nostres ferides, continua caminant entre nosaltres. Ella no abandona els seus fills; acompanya silenciosa les nits del dolor i els dies d’esperança, ensenyant-nos a mirar la vida des de la fidelitat i la tendresa. En les seves mans pacients i misericordioses aprenem a deixar les nostres càrregues i a confiar de nou, perquè cada dia, en Ella, és un regal de la seva infinita pietat.
Aquest any del mil·lenari és un moment de gràcia, de profunditat, de glòria esdevinguda. Déu ens crida a renovar la comunió diocesana, a pujar junts com a família que peregrina unida, com a Església viva que busca el rostre del Senyor. Pujar a Montserrat serà, també, descendir després al món amb un cor més lliure, més fratern, més disposat a servir fins que el cor resisteixi.
Us convido, per tant, a preparar aquesta peregrinació amb les mans gastades de pregar, amb profunda alegria i amb un esperit obert. Que cada pas sigui una súplica i una lloança. Que la nostra diòcesi sencera –parròquies, comunitats, famílies, malalts, joves i gent gran– es deixi reunir sota el mantell de Maria. Ella ens condueix sempre a Crist, l’únic que pot fer noves totes les coses (cf. Ap 21,5).
L’amor d’una mare no s’imposa ni s’apaga: roman, acompanya i sosté fins i tot quan el fill ja no recorda que està sent profundament i eternament estimat. Que la Verge de Montserrat, Estrella d’aquesta Muntanya Santa, ens prengui de la mà i ens guiï en aquest camí de fe. Ens veiem a Montserrat, al costat de la Mare, per a cantar amb una sola veu: “Magníficat anima mea Dominum”.
