Data: 8 de febrer de 2026
Estimats amics i amigues,
Hi ha guerres que no obren els informatius ni omplen les portades dels mitjans de comunicació i, tanmateix, fereixen cada dia la carn fràgil del món. Una d’aquestes és la fam. Aquesta batalla silenciosa, persistent i injusta, destrueix diàriament famílies, territoris i vides innocents. Potser, davant d’aquesta realitat, només ens queda una opció: declarar-li la guerra. Però una guerra sense violència, lliurada amb solidaritat, cooperació i compromís.
En aquesta nova campanya de Mans Unides, unim les nostres forces per fer front a aquest monstre silenciós i proclamar que Déu no vol taules buides ni vides oblidades, perquè cada pa compartit és ja un acte de pau que anuncia el seu Regne de justícia, fraternitat i solidaritat.
Cada pàgina de l’Evangeli ens mostra un Jesús profundament compassiu, humil i atent a les necessitats més bàsiques de l’ésser humà. Absolutament res no li és indiferent. Ben al contrari: abans de pronunciar cap discurs, parteix el pa i el reparteix entre tots els qui pateixen. Abans de parlar del cel, fixa la mirada en els famolencs, els febles, els abandonats: «Doneu-los vosaltres mateixos de menjar» (Mc 6,37), diu el Senyor als seus deixebles, com qui confia al cor que estima la tasca més preciosa.
El manament de Crist travessa la història i, d’aquesta mateixa intuïció evangèlica, neix Mans Unides, conscient que no és possible estimar Déu sense escoltar, molt de prop, a temps i a contratemps (cf. 2Tm 4,2), el clam del famolenc. La missió de Mans Unides, que avui celebra la seva Campanya contra la Fam, és portar aliments, sembrar justícia, alleujar les urgències més greus i transformar les causes profundes que generen pobresa, desigualtat i exclusió en camins de salvació.
Allà on falten el pa i la dignitat, Mans Unides treballa perquè neixi l’esperança; allà on arrela una injustícia estructural i el món oblida el perdó, Mans Unides sembra una esperança amb nom, rostre i identitat, perquè tothom recordi la mesura de l’Amor. Tot compta per a qui es dona del tot, perquè el Regne de Déu comença en allò petit, en el detall que ningú no veu, com una llavor que cau en terra bona.
En un món creat per a tothom, absolutament ningú no hauria de sentir-se descartat, sol o amb fam. Perquè la fe es viu tant en les Sagrades Escriptures com en el pa compartit; en els temples i en les taules; en les pregàries i en els gestos justos. Unint Paraula i acció, Credo i escolta, Doctrina i tendresa. Només així construirem un món més just, més fratern i més semblant al somni de Déu.
