Data: 19 d’octubre de 2025
Jesús és el gran missioner. Ell, enviat pel Pare, va passar pel món fent el bé i retornant l’esperança a qui l’havia perduda. La seva vida —arrelada en la confiança absoluta en Déu— el va fer missatger d’una esperança indestructible, fins i tot enmig de les proves extremes. Ara, Ell ens envia també a nosaltres, com a deixebles missioners, a portar esperança allà on regna el desencís, la soledat o la desesperança.
Aquest DOMUND 2025, sota el lema «Missioners d’esperança entre els pobles», el papa Francesc en el seu darrer missatge escrit, ens convidava a caminar rere les petjades del Crist, essent símbols vius d’esperança enmig de cada realitat que ens toca viure. Des de la nostra diòcesi de Sant Feliu, units a l’Església universal, som cridats a anunciar l’Evangeli amb una vida concreta, implicada, arrelada en el món real. Tenim una quarantena de missioners i missioneres escampats per tots els continents. El més destacat, Àfrica, amb presència a Kènia, Angola, Costa d´Ivori, Senegal, Etiòpia o Sudan entre altres. A l´Àsia estem a Manila, Filipines, Indonèsia. A l´Amèrica en tenim a Costa Rica, Bolívia, Guatemala, Argentina, Xile, Perú, Brasil, Equador o Colòmbia. Des d´aquí el nostre agraïment i suport amb la pregària i la solidaritat.
En el seu missatge per a la Jornada, el Papa agraïa als missioners i missioneres ad gentes, que ho han deixat tot per compartir l’amor de Déu en terres llunyanes. Nosaltres també volem afegir-nos amb un gran reconeixement als fills i filles del nostre bisbat, missioners i missioneres ad gentes, dels qui tant podem i necessitem aprendre en pedagogia de l´encontre i de l’espiritualitat missionera. Però, també ens parla a nosaltres, immersos en societats aparentment avançades però ferides: comunitats desorientades, vides solitàries, relacions superficials. Estem connectats, sí, però no relacionats. I davant d’aquesta realitat, Francesc ens convida a una missió renovada: ser artesans d’esperança. Missioners inter gentes.
Aquest diumenge, fem nostra aquesta crida. Fem visible l’esperança. Donem-la amb gestos, amb temps, amb recursos, amb fe. Acompanyem amb la pregària perquè “la persona que espera és una persona que resa”, preguem pels missioners i les vocacions a la missió ad gentes i contribuïm a la solidaritat envers aquells que, en nom de Crist, anuncien la Bona Nova arreu del món. Gràcies també al nostre equip de la delegació diocesana de missions.
