Data: 8 de juny de 2025
Avui, solemnitat de la Pentecosta, conclouen els cinquanta dies del temps pasqual. En aquesta celebració recordem el dia en què els deixebles de Jesús, presidits per Pere, van rebre l’Esperit Sant i van començar a anunciar el misteri de la vida, passió, mort i resurrecció del Senyor.
Aquest mateix Esperit que van rebre els apòstols segueix present en les nostres vides i ens regala els seus dons. Durant la catequesi de preparació al sagrament de la confirmació, l’Església ens dona a conèixer els set dons de l’Esperit: saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu. Voldria referir-me avui a tres d’aquests dons: el de saviesa, el de fortalesa i el del temor de Déu.
El do de la saviesa ens ajuda a contemplar la realitat amb la mirada i el criteri de Déu. Aquest és el do que Déu va concedir a Salomó quan el Senyor, en un somni, li va demanar què era el que més desitjava. Salomó no va dubtar: un cor atent, savi i intel·ligent per poder dur a terme la missió de rei que Déu li havia confiat (cf. 1Re 3,5-15). Si acollim aquest do amb fe, serem capaços de veure signes de la presència de Déu en la nostra vida quotidiana, de descobrir com Déu ens estima i d’aprendre a valorar els nostres germans, especialment els més petits i vulnerables.
Tots podem passar per situacions difícils a la nostra vida, moments en què sembla que toquem fons. En aquests moments, demanem al Senyor el do de fortalesa i, tal com ens diu l’apòstol Pau, l’Esperit vindrà a ajudar-nos en la nostra feblesa (cf. Rm 8,26). Aquest do ens allibera de les nostres pors i ens dona força per romandre fidels al missatge de Jesús en la nostra vida quotidiana. El papa Francesc solia aconsellar-nos que, en moments de gran dificultat, ens diguéssim amb fe: «Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort» (Fl 4,13). No ens abandona mai la mà amorosa de l’Esperit de Déu.
De l’Esperit Sant rebem també el do del temor de Déu, que no significa tenir por de Déu. Gràcies a aquest do reconeixem amb humilitat el petits que som davant Déu. Ens sentim en pau i protegits com un nen als braços de la seva mare. El temor de Déu és tenir la certesa que Ell és un pare que ens protegeix. Així queda recollit en el salm: L’àngel del Senyor acampa entorn dels qui el temen i els protegeix (cf. Sal 33,8).
Benvolguts germans i germanes, l’Esperit Sant és el millor regal de Déu. Demanem a l’Esperit Sant que curi les nostres ferides, que sigui font de vida, de pau i de consol. Esperit diví, ajuda’ns a dissipar les nostres pors perquè anunciem amb alegria la bona nova de Jesús als nostres germans.
