Data: 12 d’abril de 2026
Estimats amics i amigues:
Avui celebrem la festa de la Divina Misericòrdia, un dia que ens convida a contemplar —amb una profunda i delicada compassió— el rostre tendre de Déu, que es revela en Jesús de Natzaret.
«El nom de Déu és misericòrdia», va escriure el papa Francesc, com un desafiament que ens crida a encarnar la compassió en la nostra vida i en la de tots aquells que s’acosten a nosaltres. Hem de fer que la misericòrdia esdevingui el nostre nom, el nostre pensament, les nostres paraules, els nostres gestos i les nostres accions. Només així podrem ser com Ell i assemblar-nos a la seva manera de cuidar, de sostenir i de consolar (cf. Lc 6,36). Aquesta invitació a viure la vida del Senyor, que va estendre la mà al ferit, al perdut i al caigut, sense mesurar la distància ni el risc, no demana sacrificis buits, sinó cors que aprenguin a estimar i s’obrin al seu perdó.
Santa Faustina Kowalska, en el seu Diari, relata com el Senyor Jesús li va mostrar la tendresa de la seva misericòrdia: «Desitjo que la humanitat reconegui el meu immens amor i que confiï en la meva misericòrdia». Així, cadascun de nosaltres està cridat a ser instrument d’aquest amor: a ser sant en la vida diària, a ser pietós en allò concret, en la família, en la feina, al carrer, en els silencis de la nostra pregària…
També el papa Lleó XIV, en el seu primer discurs, ens convidava a deixar-nos transfigurar per una pau desarmada i desarmant, a permetre que la gràcia de Déu irrompi en la nostra vida i ens transformi. La misericòrdia és el camí de la veritable pau: la que es comparteix, s’ofereix i reconcilia. Per això, quan Jesús diu: «Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!» (Mt 5,7), ens recorda que la misericòrdia és un estil de vida que ens fa plenament humans i sants, a cada instant.
Que en cada gest quotidià, per petit que sigui, puguem reflectir la tendresa de Déu; que les nostres paraules siguin bàlsam, les nostres mans instruments de consol i la nostra fe llavor de comprensió, sacrifici i perdó. Visquem units, compartint les nostres alegries i penes, resant els uns pels altres, fins que la humanitat de Crist ens transformi en presència seva. I que cada dia de la nostra vida sigui un altar on la misericòrdia de Déu s’ofereixi, transformant cada cor ferit en llar del seu infinit amor.
