Data: 4 de maig de 2025
Des de la seva elecció el 13 de març de 2013, el Papa Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta de la història, ha deixat una empremta profunda en l’Església Catòlica i en el món. El seu llegat més important es pot resumir en tres grans eixos: la misericòrdia com a principi rector, la proximitat als migrants, als pobres i marginats, i la reforma de l’Església per fer-la més transparent, humil i compromesa amb la realitat del segle XXI.
Des del principi del seu pontificat, Francesc ha posat la misericòrdia al centre del missatge eclesial, com ja ho va dir en el seu primer àngelus. La convocatòria del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia (2015-2016) va ser un signe d’aquest impuls. Per al Papa, la misericòrdia no és una idea abstracta, sinó el rostre de Déu i una manera concreta d’actuar: acollir, perdonar, comprendre i acompanyar. Aquesta visió ha tingut un gran impacte, especialment en àmbits com l’acollida de persones divorciades, de condició homosexual o allunyades de l’Església. Sempre ha insistit en la necessitat d’una “Església en sortida”, que no es quedi tancada en els temples, sinó que surti a les perifèries, tant geogràfiques com existencials. Ha denunciat amb força la cultura del descart, les injustícies socials, la crisi climàtica i el sistema econòmic global que deixa enrere milions de persones. La seva encíclica Laudato si’ (2015) és una crida profètica a la conversió ecològica i a la justícia social. Tot i bastants resistències internes, el Papa Francesc ha impulsat reformes estructurals dins la Cúria. Ha buscat més transparència en les finances vaticanes, ha promogut la sinodalitat com a forma de govern més participativa i ha iniciat processos per fer front als abusos sexuals i de poder dins l’Església, una tasca molt sensible i complexa.
Però més enllà de documents i reformes, potser el llegat més potent del Papa Francesc és el seu estil personal: senzill, proper, sense altiveses. El seu llenguatge directe i humà ha tocat els cors arreu del món, també entre els no creients. Ha trencat amb moltes formalitats de l’Església i ha mostrat que la figura del Papa pot ser alhora autoritat espiritual i testimoni d’humilitat. Ha treballat molt per la pau i l’entesa entre els pobles i les religions.
El llegat del Papa Francesc no es pot mesurar només pels canvis institucionals, sinó en la nova mirada que ha sabut sembrar: una Església més propera, més oberta, més fidel a l’Evangeli de Jesús. Queden reptes pendents i resistències, però la seva empremta ja forma part de la història. Amb paraules seves: “El temps és superior a l’espai”, i potser serà amb el pas del temps que la força del seu llegat es farà encara més evident. El Papa Francesc ha representat un gir profund en el lideratge de l’Església Catòlica. Amb un estil senzill, proper i compromès amb els més vulnerables, ha posat la misericòrdia, la justícia social i la cura del planeta al centre del missatge eclesial. Ha impulsat una Església “en sortida”, menys centrada en la doctrina i més oberta al diàleg, l’acollida i la reforma evangèlica. El seu llegat és el d’una Església que vol escoltar, acompanyar i servir en un món ple de desigualtats i en canvi constant.
