Data: 29 de juny de 2025
Aquest diumenge, en què em trobo al santuari de Lourdes acompanyant la peregrinació diocesana organitzada per l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, coincideix amb la solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau. Encara ressonen en el nostre cor moltes de les paraules del papa Francesc quan comencem a conèixer el seu successor, el papa Lleó XIV. S’escau també avui el «dia del Papa», en què a l’Església universal es fa la col·lecta de l’òbol de sant Pere; una col·lecta per sostenir la missió del sant Pare arreu del món.
El Sant Pare, com diu un dels seus títols, és el «servus servorum Dei», el servidor dels servents de Déu. Ell és, sobretot, un servidor cridat a dur a terme una missió que sant Agustí va qualificar com un «officium amoris», és a dir, una labor inspirada en la caritat i en el servei. Un servei d’amor que entrega la vida per mantenir viva la comunió al si de l’Església. Un amor que prové de Déu, que s’ha anticipat a estimar-nos.
I, també, com a deixeble de sant Agustí, el Papa ens deia: «amb vosaltres soc cristià, per a vosaltres soc bisbe». El sant Pare, en la missa d’inici del seu pontificat, es presentava com un germà que vol caminar amb nosaltres pel camí de l’amor a Déu i als germans; un Déu que ens vol a tots units en una gran família.
El papa Lleó XIV, en l’esmentada celebració d’inici de pontificat, recordava com correspon al bisbe de Roma la missió de ser, amb l’ajuda de Déu, un pastor capaç de protegir, perquè no es perdi, el ric patrimoni de la fe cristiana. Un pastor capaç d’estar atent als signes dels temps, i afrontar-ne els interrogants i els desafiaments. És en aquest context que va escollir el nom de Lleó, pensant en el papa Lleó XIII que, amb l’encíclica Rerum novarum, va afrontar la qüestió social en el context de la primera gran revolució industrial. Ara voldria oferir al món el patrimoni de la doctrina social de l’Església per respondre als reptes sobre la humanitat d’una nova revolució industrial marcada per la intel·ligència artificial.
El Papa desitja una Església que sigui llevat en la massa, sal de la terra i llum del món, que estimi com va estimar Jesús. Un desig que el Papa expressava així: «una Església unida, signe d’unitat i de comunió, que esdevé un ferment per a un món reconciliat».
Així doncs, mirant cap a la realitat del món d’avui, el Papa ha volgut mantenir el lema que va escollir quan fou nomenat bisbe, un text de sant Agustí: «In illo uno unum» (en l’únic Crist nosaltres som u). Jesús pregava al Pare per nosaltres perquè tots fóssim u (cf. Jn 17,21). Units a Crist, podem arribar a viure units entre nosaltres, ja que d’Ell rebem l’Esperit Sant que fa possible la comunió.
Benvolguts germans i germanes, en aquest dia que celebrem la memòria dels dos apòstols màrtirs de Crist, considerats les dues columnes de l’Església, us demano que preguem pel nou Papa. Recordem que ell es va presentar al balcó de Sant Pere del Vaticà, davant de tot el món, amb les paraules de Crist ressuscitat: «La pau sigui amb vosaltres». Cal que meditem el sentit profund d’aquestes paraules, esforcem-nos a ser un ferment de pau i de concòrdia allí on siguem!
