Data: 1 de juny de 2025
Benvolgudes i benvolguts, durant quaranta dies els deixebles s’han vist agombolats per la presència del Senyor ressuscitat que se’ls ha aparegut i ha continuat descobrint-los els misteris del Regne.
Avui, davant els seus ulls atònits, Jesús ha ascendit al cel. L’alegria i la confusió es barregen de nou en els seus cors. El Senyor ha estat plenament glorificat i ha pujat a la dreta del Pare, en el lloc que li pertoca des de tota l’eternitat. Però, i nosaltres? Diu el llibre dels Fets dels Apòstols: «I els seus ulls el deixaren de veure» (Fets 1,9). Què és el que realment ha succeït? Haurem quedat orfes de la seva presència amorosa?
Això ens provoca un cert vertigen. Potser preferiríem gaudir de la seva visió, que els nostres sentits en tinguessin la certesa empírica. Així ens seria més fàcil fer créixer la nostra fe i donar-ne raó. Si no és així, és ben lògic que experimentem dilemes i pors.
S’inaugura un nou temps en la història de la salvació: el temps de l’Església. I tot infantament comporta dolors de part. Ara ens toca a nosaltres decidir i actuar, prendre la creu de cada dia i caminar darrere d’Ell, cadascú des de la seva responsabilitat i maduresa humanes. Així, l’Ascensió esdevé no un acte de separació, sinó una promesa de continuïtat.
Fins i tot abans que els seus dubtes s’esvaeixin, encara amb els ulls posats al cel, aquells deixebles s’aventuren a anunciar i predicar el missatge nou del seu Mestre. El coratge d’ells ha fet possible la nostra fe, tal com ho expressa el papa Benet XVI: «Els membres de l’Església primitiva, il·luminats per l’Esperit Sant, van començar a proclamar l’anunci pasqual obertament i sense cap por. I aquest anunci, transmetent-se de generació en generació, ha arribat fins a nosaltres i ressona cada any per Pasqua amb una força nova» (Audiència general del 26 de març de 2008).
També la nostra Església, la d’avui i aquí, ha de continuar proclamant el missatge autèntic, ha de continuar transparentant-lo en la partició del pa, en l’amor fraternal, en la recerca del bé i de la veritat, en el cor de la humanitat sencera. Avui mateix celebrem amb goig l’ordenació d’un nou prevere, Mn. Miquel Barcos, a l’estimada parròquia de Vimbodí. És també aquest un moment de renovada esperança i de compromís amb la comunitat. Que el seu testimoniatge de vida sigui també, com el de tots, deixar-se transformar per «la saviesa i la força de l’Esperit Sant» (Fets 6,10).
Només així podrem construir un Regne de pau i de fraternitat. Només així podrem seguir somniant el món anhelat per Déu.
Ben vostre,
