Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de preparar el camí del Senyor amb alegria, de fer el pessebre, de la flama viva d’esperança, de Jesús, Messies pobre, de l’esperança en Déu i l’edificació del món, d’estar al costat dels privats de llibertat, de la fe en Jesucrist, de la caritat com a gramàtica de l’Evangeli, de sant Joan de la Creu i de viure l’Advent com una missió de servei.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que l’Evangeli de Mateu aplica la cita «jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí» a “Joan Baptista, el precursor, que prepara el camí del Senyor” i que “també nosaltres podem preguntar-nos de quina manera hem de preparar el terreny, des de la perspectiva de la pastoral actual a la nostra arxidiòcesi”. Considera que “per preparar el terreny cal que abans siguem conscients de quin és el temps en què vivim” i que “hem de continuar treballant amb fidelitat, llaurant sense mirar enrere i traient del camp on ens movem totes aquelles actituds que poden impedir, ofegar, tapar o embrutar la bellesa del Missatge que volem sembrar i que portem al cor”. Afirma que “estem en el temps d’esbrossar, de preparar el terreny perquè quan arribi el qui és la Paraula pugui fer arrels en els nostres cors i en el nostre entorn i créixer ben ferm a la llum de la fe per a futures collites que potser nosaltres no veurem” i que “tot això ho hem de fer amb alegria”. Finalment, ens convida a alegrar-nos i celebrar “tots junts el fet heroic de poder deixar almenys el terreny net per a futures collites que segurament no veurem”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “muntar el pessebre ens ajuda a meditar sobre el misteri de Nadal”. Parla de “dues entranyables figures del pessebre que sovint passen desapercebudes: el bou i la mula”. Expressa que “les representacions medievals de Nadal ens mostren el bou i la mula amb un rostre gairebé humà”, ja que “els qui van crear aquelles imatges volien transmetre’ns que el bou i la mula representen tota la humanitat”. Afirma que “si ens hi fixem bé, veurem que aquests dos animals contemplen Jesús amb els ulls ben oberts” i considera que “també nosaltres necessitem que Déu ens obri els ulls davant la seva llum”. Manifesta que “el bou i la mula simbolitzen tots aquells que volen estar al costat de Jesús, donar-li caliu i seguir les seves petjades”. Finalment, diu que “aquests dies, quan posem al nostre pessebre les figures del bou i la mula, demanem a Déu que ens ajudi a conèixer i a seguir Crist de més a prop” i que “ens ajudi a no deixar-nos atrapar per la indiferència, que els nostres cors vibrin davant del seu amor i de la seva presència entre nosaltres, especialment entre els pobres, necessitats i exclosos”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “l’himne del Jubileu del 2025 —que ja estem a punt de clausurar— comença amb aquestes paraules: «Flama viva, esperança nostra»”, un himne que “posa el tema de l’esperança en relació amb el foc”. Recorda també que sant Pau “posseïa l’esperança en el gran dia del Senyor, suscitada pels profetes, cosa que els pagans no tenien, perquè s’encaminaven vers un futur desconegut” i “vivien sense Déu en el món”. Expressa que “per a la gentilitat no hi havia res, absolutament res”, però que “aquella petita comunitat de cristians havia trobat l’esperança viva, Jesucrist, el Fill de Déu”. Afirma que “li venen a la memòria aquestes paraules de Jesús: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!” i explica que “el foc de què parla el Mestre és el seu amor a favor de la humanitat”. Finalment, manifesta que “el foc és signe de l’Esperit Sant que habita a l’interior del qui creu en Jesús, com a do de l’amor salvador de Crist” i que “la «flama viva d’esperança» és l’Esperit en els nostres cors que ens fa participants del foc de l’amor humà i diví del Cor de Jesucrist”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “Jesús, Messies pobre” és un títol “dels que el papa Lleó posa en la seva exhortació pastoral Dilexi Te”. Ens convida a mirar “la campanya de Nadal de Càritas com una nova oportunitat per compartir amb els que menys tenen una part dels nostres béns, que no són riqueses ni tresors, sinó la pregària per ells, la solidaritat i la denúncia de les injustícies, i la nostra col·laboració econòmica també”. Manifesta que “el lema de la Campanya d’enguany, Fem que una vida digna no sigui qüestió de sort, incideix en la dignitat de la vida de les persones, que no és qüestió de tenir bona o mala sort en la vida, sinó que hi ha unes causes que provoquen aquestes situacions i davant les quals els cristians no podem restar indiferents”. Considera que “campanyes com la de Nadal i totes les activitats i projectes que es porten a terme des de moltes institucions d’Església són signes de la predilecció i de l’amor de Déu a aquestes persones, germans nostres, més necessitades”. Finalment, diu que “a les portes de la celebració del Nadal, se’ns ofereix una nova oportunitat d’expressar l’amor que hem rebut de Déu, l’amor que ell ens té, en gestos concrets de proximitat, d’estimació i de solidaritat”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la mirada al futur no entorpeix el compromís per transformar aquest món, sinó que serveix d’esperó per fer-ho”. Expressa que “hi ha una concepció equivocada de la vida humana que l’entén com una etapa provisional, sense cap mena d’interès, cap a una cosa definitiva, que és la vida eterna” i que “aquesta mentalitat condueix a despreocupar-se del que passa al món”. Considera que “la salvació, tal com pensa la fe cristiana, té a veure amb l’edificació del món, amb el desig de contribuir al bé de tots els que ens envolten i de tota la humanitat” i que “no només es tracta de salvar la persona, sinó també els mals socials que oprimeixen els homes, les situacions d’injustícia”. Afirma que “l’esperança cristiana no és pas passiva” i que “per això un dels grans enemics de l’esperança és la mandra”. Manifesta que “l’esperança veritable és inconformista i inquieta; és creativa i ens porta a sortir de nosaltres mateixos”. Finalment, diu que “qui sospira per una nova terra no és un ociós, sinó algú compromès de debò en la transformació del món, en contribuir a fer realitat la nova civilització de l’amor”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, s’adreça als qui estan privats de llibertat. Els vol dir que està amb ells i que desitja que aquesta glossa sigui “un alè d’esperança, un fil de llum enmig de la nit, una petita esquerda per on pugui entrar una mica de pau”. Els recorda que “quan el Senyor va dir «era a la presó, i vinguéreu a veure’m», ho va fer perquè Ell està al teu costat, no solament consolant el teu bategar, emparant la teva pena i protegint-te de la por, sinó també empresonat com tu”. Recorda que “sant Joan Pau II, qui es va reunir a la presó amb l’home que l’intentà assassinar, deia que «no hi ha pecat que superi la capacitat infinita del perdó de Déu»” i diu als privats de llibertat que aquesta convicció és la que els ha de sostenir quan tot sembli perdut. Els convida a aixecar la mirada cap a Maria, ja que “ella sap el que és esperar entre tenebres i sostenir-se en una promesa quan tot al voltant fa silenci”. Els manifesta que Crist està en la seva condemna, perquè també va ser condemnat; està en l’orfandat de la seva nit, perquè també va ser jutjat; està en el seu dolor, perquè també va ser perseguit. Finalment, els envia la seva abraçada i la seva benedicció.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, recorda que, en el nostre camí cap al Nadal, celebrem el tercer diumenge d’Advent, el diumenge anomenat Gaudete i que “la litúrgia ens presenta la proximitat del Nadal, albirem ja la vinguda del Messies i per aquest motiu la joia ens omple”. Expressa que “en la nostra corona d’Advent particular encenem l’espelma de la fe, que és la que ens guia en la nostra vida de cristians”. Afirma que “la gent es preguntava si era Jesús el Messies, o bé si calia esperar-ne un altre encara” i que “tan sols aquells que miraven a Crist amb els ulls de la fe l’havien reconegut”. Explica que “aquest Any Jubilar dedicat a l’esperança, que està a punt de concloure, ha posat també l’accent en la nostra fe, en la fe que professem solemnement cada diumenge”. Manifesta que “sabem en qui creiem”, que “per la fe estem certs que Jesús de Natzaret és el Messies, que no cal esperar-ne cap altre” i que “així ho professem en la fórmula del Credo, una fórmula nascuda fa 1.700 anys com a fruit del Concili de Nicea”. Finalment, diu que “així és la nostra fe en el Messies, petita com un gra de mostassa, que arrela amb força als nostres cors”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, comparteix una experiència que va viure fa un mes: “visitar i beneir la nova Casa Cuna Llar Magdalena Bonamich del Hogar de María a Molins de Rei, una llar que acull mares en dificultat i els seus fills”. Explica que després de la benedicció van anar a la parròquia per celebrar l’Eucaristia i que després van compartir “un dinar amb les mares i els seus nadons, voluntaris i altres persones en situació de vulnerabilitat ateses per Càritas, en un ambient senzill i ple de fraternitat”. Recorda que “el diumenge de Gaudete ens convida a l’alegria” i que “l’alegria cristiana no és evasió”, sinó que “és compromís”, tal com afirma amb força el papa Lleó XIV a Dilexi te: La fe sense caritat és un discurs buit; la caritat és la gramàtica de l’Evangeli”. Considera que “cada mare o persona vulnerable que troba suport, cada infant o immigrant acollit, cada malalt o presoner visitat, cada gest d’hospitalitat i integració, és un signe del Regne”. Finalment, demana que “cada diumenge ens trobi disposats a escriure, amb la nostra vida i la de les nostres parròquies, aquesta gramàtica que és amor creatiu de vincles que promouen vida”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, recorda que el proper diumenge d’Advent “s’escau la festa de Sant Joan de la Creu, carmelita, poeta, místic, doctor de l’Església, patró dels poetes de llengua castellana”, el qual “amb només 49 anys de vida va dur a terme una aventura extraordinària i única, en un segle ple de grandesa i misèria, d’heroïcitats i descobriments, de pobresa i d’enginy”. Comunica que “aquest any 2026 se celebraran dos centenaris santjoanistes: el tercer centenari de la seva canonització i el primer del seu doctorat”. Afirma que sant Joan de la Creu “és un dels místics més admirats i reconeguts de la història de l’espiritualitat cristiana arreu del món”. Manifesta que “la història de Joan de la Creu està marcada per tres èpoques de penúria, presó i rebuig (infància pobra; presó a Toledo; i menyspreu, malaltia i mort a Úbeda), que van gestar i donar a llum el Joan de la Creu artista, creador, místic i enamorat que avui coneixem”. Finalment, diu que “amb la mística de Sant Joan de la Creu som convidats a ser aventurers en un món que necessita amor”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “la missió vol encomanar veritablement el do de l’esperança” i que “té molt a veure amb la necessitat de sintonitzar amb Déu, que arriba a la nostra vida per impulsar-la com una ofrena de sentit i d’esperança per al nostre món”. Considera que “som enviats”, “missatgers d’alegria, de confiança i de pau allà on transcorre la nostra vida quotidiana”, i que “ens toca preparar el camí per a Aquell que vol venir a les nostres vides i transformar-les”. Afirma que “l’Advent, que és temps de conversió, ens convida a reprendre de nou la importància de posar-se al servei d’aquells que en tenen més necessitat”, que “l’Església és i ha de ser servidora de tota la humanitat, especialment de la més ferida i la més vulnerable” i que “arribar al portal de Betlem passa pel servei”. Manifesta que “la nostra missió proposa el goig de compartir i anunciar una manera nova d’entendre les nostres relacions i el nostre lloc en aquest món” i que “qui vulgui arribar a Betlem no podrà fer-ho si no s’ha posat al servei dels altres”. Finalment, diu que “aquells que radicalitzen no el seu discurs, sinó el seu compromís en favor dels necessitats, són veritables referents”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
