Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 1 de juny, solemnitat de l’Ascensió del Senyor, amb el mandat exprés de Jesús als Apòstols d’anunciar a tots els pobles el seu missatge, l’Església celebra la 59a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials amb el lema «Compartiu amb mansuetud l’esperança que hi ha en els vostres cors». El missatge per aquesta Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que va deixar escrit el recordat papa Francesc, evoca com «l’esperança és sempre un projecte comunitari», i com per als cristians «l’esperança no és una elecció opcional, sinó una condició imprescindible».
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la 59a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, així com de l’Ascensió del Senyor, d’Antoni Gaudí, d’acollir el papa Lleó XIV amb joia i esperança i de les petites esperances i la gran esperança.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, recorda que “pocs dies després d’haver estat escollit bisbe de Roma, el Sant Pare Lleó XIV va tenir un encontre amb periodistes acreditats davant la Santa Seu” i que “els va dir que «la comunicació, de fet, no és només transmissió d’informacions, sinó creació d’una cultura, d’ambients humans i digitals que siguin espais de diàleg i de contrast». Expressa que “el Papa ens recorda la importància de comunicar amb mansuetud, és a dir, amb una actitud oberta, pacient i plena de respecte per l’altre”. Considera que “els cristians som cridats a ser testimonis d’esperança, no com una idea abstracta, sinó com una realitat viscuda” i que “aquesta esperança, fonamentada en l’amor de Déu, ha de reflectir-se també en la manera com comuniquem: sense agressivitat, sense menyspreu, però amb fermesa i claredat”. Finalment, ens recorda “un consell, com deia el Papa: «Desarmem la comunicació de qualsevol prejudici, rancor, fanatisme i odi»” i demana que revisem com ens comuniquem i, per exemple, com usem les xarxes socials, així com que comuniquem de manera que el que diguem transmeti esperança.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que en el missatge per a la LIX Jornada Mundial de les Comunicacions Socials el recordat papa Francesc “recorda als periodistes i comunicadors que el compromís valent «és indispensable per a posar en el centre de la comunicació la responsabilitat personal i col·lectiva cap al proïsme»” i que “«encoratja a vessar pel món un missatge d’esperança, que és una virtut «amagada, constant i pacient» per als cristians”. Recorda que el papa Lleó XIV, en la seva primera audiència amb periodistes, “va fer una crida a «desarmar les paraules» i a construir una comunicació més humana i compassiva, recordant que la veritat no s’imposa amb força, sinó que es proposa amb amor” i que va animar tots els professionals de la comunicació a “ser servidors de la pau, defensors de la dignitat humana i artesans d’esperança”. Finalment, demana que sempre puguem dir, seguint el missatge que va deixar escrit el papa Francesc per a la LIX Jornada Mundial de les Comunicacions Socials: «Somnio amb una comunicació que no vengui il·lusions o temors, sinó que sigui capaç de donar raons per a esperar.».
L’administrador apostòlic de Lleida, Salvador Giménez, diu que el missatge del papa Francesc amb motiu de la 59a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials “és recollit pel nou papa Lleó XIV qui, en una massiva reunió de periodistes celebrada a l’Aula Pau VI el passat 12 de maig, després de la seva elecció, va expressar semblants paraules i desitjos per a tothom i va introduir el tema de la pau, la llibertat d’expressió i una clamorosa petició de llibertat per als periodistes empresonats en compliment de les seves obligacions professionals, exercint la feina encomanada per la societat i cercant i defensant la veritat”. En relació al missatge per aquesta Jornada expressa que “comença amb una referència al món d’avui marcat per la desinformació i la polarització que provoca turbulències i que contrasta amb l’alegria i esperança de l’Any Jubilar” i que “el Papa recorda que l’esperança és sempre un projecte comunitari”. Finalment, afirma que “cal agrair i valorar el servei que ens presten els professionals de la comunicació més propers, que ens donen informació dels fets i ens ajuden a fer-nos-en una formació crítica”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “durant quaranta dies els deixebles s’han vist agombolats per la presència del Senyor ressuscitat que se’ls ha aparegut i ha continuat descobrint-los els misteris del Regne” i que “davant els seus ulls atònits, Jesús ha ascendit al cel”. Expressa que “s’inaugura un nou temps en la història de la salvació: el temps de l’Església”, que “ara ens toca a nosaltres decidir i actuar, prendre la creu de cada dia i caminar darrere d’Ell, cadascú des de la seva responsabilitat i maduresa humanes” i que “així, l’Ascensió esdevé no un acte de separació, sinó una promesa de continuïtat”. Afirma que “la nostra Església, la d’avui i aquí, ha de continuar proclamant el missatge autèntic, ha de continuar transparentant-lo en la partició del pa, en l’amor fraternal, en la recerca del bé i de la veritat, en el cor de la humanitat sencera”. Finalment, demana que el testimoniatge de vida de tots sigui “deixar-se transformar per «la saviesa i la força de l’Esperit Sant»”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, expressa que “l’esdeveniment que marca el pas del temps pasqual al de l’exaltació de Crist és l’ascensió”, “un fet alhora històric i transcendent, perquè s’esdevé en un lloc i un temps concret, i té les característiques del que va més enllà de la nostra naturalesa”. Afirma que “la dinàmica de l’ascensió de Jesús al cel ens fa present la de l’encarnació: la baixada del cel del Fill de Déu, fet home per la nostra salvació” i que “aquest descendir i ascendir de Crist fa possible a l’home l’accés a participar plenament de la vida divina”. Explica que “l’expressió «seure a la dreta del Pare» significa que Jesús, el Fill etern de Déu, després d’haver-se encarnat i d’haver estat glorificat en la seva carn, per la seva mort i resurrecció, participa de la glòria i l’honor de la divinitat”. Demana que ens adonem de “la gosadia de la fe cristiana: una humanitat com la nostra en la Trinitat eterna”. Finalment, diu que “la mirada posada en el Crist assegut a la dreta del Pare ens el fa veure com el Senyor de l’univers, aquell de qui confessem que «el seu regnat no tindrà fi»” i que “en molts moments de la història l’afirmació de la reialesa de Jesús ha estat el clam del combat per la dignitat de la persona humana, amb les armes de la caritat i la veritat”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que només el petit grup dels apòstols van poder ser testimonis de l’Ascensió de Jesucrist al cel, del seu retorn al seu Pare del cel. Diu que “l’Ascensió del Senyor és la festa del retorn a casa, del fill que torna a trobar-se amb la família després d’haver dut a terme la missió que el Pare li havia confiat” i que “per això ens alegrem amb Jesús, el lloem i el felicitem a Ell i al Pare del cel perquè és el retrobament de Déu amb la humanitat en Jesucrist, que és Déu fet home”. Afirma que “la seva entrada al cel, assegut a la dreta de Déu, ens ha de fer pensar també en el nostre retorn a casa, el nostre encontre definitiu amb Déu”. Considera que “l’Ascensió del Senyor és l’aval, el passaport que Ell ens ha volgut deixar per al nostre caminar per aquest món com a ciutadans del cel” i que “és el que en diem l’esperança de la vida eterna”. Finalment, demana que ens acostumem a “aixecar de tant en tant els ulls al cel, des d’on ens mira amb amor el Senyor, i ens hi espera”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “amb el retorn de Crist al cel es completa la seva missió a la terra” i que “un cop Crist pujat al cel, un cop davallat l’Esperit Sant, ens toca a nosaltres ser testimonis de Crist en aquest món en el qual cada cop se l’oblida més, se l’ignora més i fins i tot se’l vol esborrar”. Expressa que “Déu, malgrat els nostres intents humans de negar-lo, de voler eliminar la seva presència del nostre dia a dia, continua present”. Considera que “estem cridats pel baptisme a ser testimonis de la fe en Crist mort i ressuscitat, en Crist pujat al cel i a ser-ho enmig del nostre món”. Recorda que “els deixebles es quedaren embadalits mirant al cel, restaren mirant al cel però tocant de peus a terra” i afirma que “així hem de viure la nostra fe” i que “hem de mantenir ben viva la relació amb Déu i alhora la relació amb els nostres germans i germanes”. Finalment, diu que “cal mantenir sempre ben ferma l’esperança que ens dona la fe que professem”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “en aquesta primavera inspiradora, en ple temps pasqual, hem rebut la notícia que l’arquitecte Antoni Gaudí ha estat declarat «venerable»” i que “ha sigut un dels darrers regals del papa Francesc”. Expressa que “gràcies a l’educació cristiana rebuda en el si de la família i del col·legi dels Pares Escolapis de Reus, Gaudí, ja de ben jove, va sentir-se atret per les coses d’Església” i que “la fe, la litúrgia i la natura seran tres elements importants d’inspiració, que reflectirà en la seva obra”. Afirma que Gaudí, anomenat «arquitecte de Déu», “estimava el que feia, perquè estimava Déu”, que “tota la seva obra sedueix i fascina aquells que la contemplen, perquè en ella tot és bellesa” i que “tot és exquisit, és l’expressió d’un geni que un dia va ser eclipsat per l’amor de Déu”. Considera que “a la Sagrada Família cada detall, cada element gran o petit, és l’expressió d’aquest amor”. Finalment, demana que “fem que la persona i vida d’Antoni Gaudí siguin conegudes al món”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que el papa Lleó XIV “és una veu valenta de pau i justícia en el món global” que “reivindica una Església que no es reclogui en si mateixa, sinó que surti a l’encontre del món, com a instrument de reconciliació, de pau i de servei als pobres, als migrants i als descartats”. Expressa que el Papa “ens convida a sortir de la comoditat, de l’autoreferencialitat i de la por, i a redescobrir la joia de comunicar Crist amb gestos, paraules i testimoniatge coherent”. Afirma que “Lleó XIV ha expressat la seva intenció de continuar amb les reformes iniciades pel seu predecessor, el Papa Francesc”, que “també ha destacat la necessitat de reformar la governança del Vaticà” i que “és un ferm defensor de la sinodalitat”. Recorda que el Papa “ha tingut signes de proximitat a Ucraïna, i als seus infants deportats, i ha cridat a tenir compassió dels qui passen fam o no reben l’ajuda humanitària deguda”. Finalment, diu que “som davant d’un temps nou per a la fe i per a l’Església, que ens desafia i ens il·lusiona” i que “el Papa Lleó XIV no “inventarà” una Església nova, sinó que renovarà l’Església de sempre des del cor de l’Evangeli, la santedat i l’amor”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “per entendre l’esperança cristiana, resulta clarificadora la distinció que el papa Benet XVI va fer entre dues classes d’esperança: les “petites esperances” o esperances corrents i la “gran esperança” o esperança fonamental (cf. Spe Salvi 30-31)”. Expressa que “la nostra vida és plena de petites esperances, que necessitem per viure, com l’esperança de recuperar la salut, ser estimat o aconseguir l’èxit en la pròpia professió”, però que “aquestes esperances no són suficients” i que “només una “gran esperança” pot satisfer l’anhel de salvació que és a la fondària de l’ésser de l’home”. Afirma que “aquesta “gran esperança” només pot ser Déu” i que “l’esperança de l’home només es pot posar en el Déu que, en Crist, ens ha estimat de manera incondicional i absoluta”. Considera que “les petites esperances prenen valor en el marc de la gran esperança”. Finalment, diu que “la gran esperança serveix d’esperó per seguir endavant” i que “confiem en l’Amor indestructible de Déu i això dona ànim per viure i actuar”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
