Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 19 d’octubre l’Església celebra la 99a Jornada Mundial de les Missions, el diumenge del Domund, organitzada per Obres Missionals Pontifícies. És el dia que, d’una manera especial, l’Església universal prega pels missioners i col·labora amb les missions. Se celebra arreu del món el penúltim diumenge d’octubre, el “mes de les missions”. Aquest any el lema escollit per a la celebració d’aquesta Jornada és “Missioners d’esperança entre els pobles».
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la 99a Jornada Mundial de les Missions, el Domund, així com de la solemnitat de la Mare de Déu de la Salut a la diòcesi de Terrassa i de l’actuar, lloc d’aprenentatge de l’esperança.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que el Domund, o Diumenge mundial de propagació de la fe, ens recorda especialment “el deure de continuar l’obra iniciada pels Apòstols de la primeria”. Expressa que el missatge per a aquesta Jornada, preparat encara pel recordat papa Francesc, “ens fa present el deure de cada cristià i de tota l’Església en general, de «la vocació fonamental de ser missatgers i constructors d’esperança, seguint les petjades de Crist»”. Afirma que “hem de ser promptes a ser missioners d’esperança en els nostres ambients” i manifesta que “ens sentim ben a prop dels germans missioners que tant preveres, religiosos/es com laics, amb missió permanent o temporal, lluny de la pàtria i de la família, anuncien la Bona Nova de Jesucrist i donen raó de la nostra esperança i amor fraternal sense fronteres”. Finalment, diu que en la diada del Domund “se’ns demana un signe concret de comunió en la pregària sobretot en la missa dominical i també amb la nostra aportació econòmica a les Obres Missionals Pontifícies”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que el lema de la Jornada Mundial de les Missions “ens vol recordar la bella missió que tenim tots de ser missatgers de l’Evangeli”. Recorda que en el missatge amb motiu d’aquesta Jornada, del 25 de gener de 2025, el papa Francesc “subratlla tres objectius rellevants de la identitat missionera cristiana: seguir les petjades de Crist, ser portadors d’esperança i renovar-nos per ser bons missioners”. Expressa que “ser missioner és una aventura apassionant, una labor generosa i humil vers els altres en llocs del món on necessiten el pa i la Paraula i on l’Església està creixent” i que “ser missioner és ser Bona Nova, esperança per als altres, és proporcionar recursos”. Manifesta que “els missioners fan allò que Jesús també feia. Prediquen i s’arremanguen”. Finalment, agraeix el nostre suport a la labor dels missioners i missioneres, amb la nostra pregària i amb la nostra col·laboració personal i també econòmica i prega que “demanem al Senyor, Déu nostre, que faci de nosaltres bons missioners d’esperança entre els pobles”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la missió forma part de la nostra identitat com a cristians” i que “seguir Crist i ser al mateix temps missioner forma una unitat indestriable”. Afirma que “quan parlem de missió el nostre pensament se’n va, cada vegada més, al treball evangelitzador tan necessari entre nosaltres —en el que s’anomena «zones més desenvolupades»—, on, en paraules de Lleó XIV, «es mostren símptomes greus de crisi del que és humà»”. Manifesta que “tot i això, no podem oblidar l’altra accepció del terme «missió»: les Esglésies joves que hi ha per tot el món i els homes i dones que estan al seu servei”. Explica que les Obres Missionals Pontifícies “són el mitjà principal «per a avivar la responsabilitat missionera entre tots els batejats i sostenir les comunitats eclesials en les zones on l’Església és jove»” i que “per això, hem de donar suport a aquesta obra per mitjà de la Delegació Diocesana de Missions amb la nostra aportació econòmica, així com amb la nostra pregària i sacrifici oferts pel bé dels missioners i les seves comunitats”. Finalment, diu que “el cristià ha de dur al cor la missió avui com sempre”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que el lema escollit per a aquesta Jornada “s’encarna en els homes i dones cridats a esmerçar la seva vida en l’anunci de l’Evangeli” i que gràcies al Domund “recordem que, sense els missioners, no és possible sostenir aquesta dimensió transcendental i constitutiva de l’Església”. Exclama “com n’és d’important testimoniar l’esperança de Crist Ressuscitat davant la mirada d’una humanitat que, moltes vegades, es vesteix de tristesa i nuesa!”. Recorda que el papa Lleó XIV deia a l’inici del seu pontificat que «Déu ens vol a tots units en una única família». Afirma que els missioners “es converteixen en signe viu d’aquesta unitat que venç fronteres i sembra fraternitat enmig de tanta terra ferida”, que “allà continuen caminant sense defallir, perquè la seva esperança és posada en Déu” i que “aquesta confiança, més forta que qualsevol ferida o cansament, és la que sosté les seves mans, encén els seus passos i fa florir vida, fins i tot en els deserts més erms”. Finalment, dona gràcies als missioners per “ser aquest rostre de Crist que continua encarnant-se allà on l’esperança sembla, de vegades, esgotar-se”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que la diòcesi de Girona “fou durant moltes dècades una terra d’on sorgiren molts missioners que durant alguns anys o durant tota la seva vida ministerial es dedicaren a portar l’Evangeli allí on encara no era conegut”. Explica que “per a l’Església de Girona noms com Mn. Joan Alsina (1942-1973) que exercí el seu ministeri a Xile o Mn. Joaquim Vallmajó (1941-1994) que l’exercí a Rwanda, en són bons exemples”, que “ho donaren tot per l’Evangeli i exercint la seva missió, perderen la vida” i que “foren dos missioners «incòmodes», com algú els definia, perquè posaven en evidència les contradiccions del nostre món i de la mateixa Església”. Afirma que “es diu sovint que avui som nosaltres terra de missió, terra per acollir el ministeri de preveres vinguts d’altres terres, d’altres cultures”. Finalment, diu que “evangelitzar és una tasca a la qual mai no podem renunciar”, que “està estretament lligada a la nostra fe” i que “no podem anomenar-nos creients sense tenir aquesta voluntat de ser missioners d’esperança entre els pobles”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, dona gràcies pels “més de 5.500 missioners i missioneres que caminen en el món per portar esperança, amor i la salvació de Déu a qui necessita del consol i la llum de l’Evangeli”. Expressa que “el DOMUND és una oportunitat per renovar la nostra convicció que tota ajuda compta: una pregària, un gest de recolzament, una contribució econòmica…”. Ens convida a “fer de les nostres vides una missió per als altres, per a qui tenim al nostre voltant”, així com a “preguntar-nos si el bon Déu ens demana una “missio ad gentes” fora de la nostra església diocesana”. Afirma que “els missioners són aquells cristians que estan cridats pel baptisme a anunciar l’Evangeli”. Recorda que tots podem ser missioners a través de la nostra delegació diocesana, acollint els missioners que visiten les parròquies i arxiprestats i que “podem organitzar unes vacances d’estiu per ser missioners”… Finalment, diu que també podem ser missioners “econòmicament amb l’aportació que cadascú puguem col·laborar perquè l’Església tingui suficients recursos ens aquests territoris on l’Església està naixent”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “Jesús és el gran missioner” i recorda que “aquest DOMUND 2025, sota el lema «Missioners d’esperança entre els pobles», el papa Francesc en el seu darrer missatge escrit, ens convidava a caminar rere les petjades del Crist, essent símbols vius d’esperança enmig de cada realitat que ens toca viure”. Expressa que a la diòcesi tenen “una quarantena de missioners i missioneres escampats per tots els continents”. Comunica que “en el seu missatge per a la Jornada, el Papa agraïa als missioners i missioneres ad gentes, que ho han deixat tot per compartir l’amor de Déu en terres llunyanes”, alhora que ens convidava a “una missió renovada: ser artesans d’esperança. Missioners inter gentes”. Demana que aquest diumenge “fem nostra aquesta crida”, que “fem visible l’esperança” i que la donem “amb gestos, amb temps, amb recursos, amb fe”. Finalment, demana que “acompanyem amb la pregària”, que “preguem pels missioners i les vocacions a la missió ad gentes i contribuïm a la solidaritat envers aquells que, en nom de Crist, anuncien la Bona Nova arreu del món”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, en el marc de la Jornada Mundial de l’Evangelització dels Pobles, ens proposa “considerar amb deteniment la qualitat de la nostra presència allà on vivim”. Expressa que s’atansa a “observar una de les pitjors malalties que pot patir qualsevol missioner”: “la petrificació del cor, la insensibilitat davant la realitat, el tancament i l’aïllament”. Ens proposa “una senzillíssima reflexió sobre una manera meritòria de ser missioners” i es remet “a una expressió molt nostrada, aquella que descriu el fet de mantenir-nos «ferms com una roca»”. Afirma que “la fermesa a què al·ludim és la d’una experiència interior que ha estat vital per a nosaltres: la d’haver conegut l’Amor de Déu, és a dir, la seva misericòrdia”. Manifesta que “tots passem per escenaris missioners plens de tenebres”, però també que “tots observem testimonis «ferms com una roca»”. Recorda que “l’esperança, com deia Péguy, és la més petita de les virtuts i, alhora, la més important”. Finalment, demana que “siguem dels qui observen els testimonis missioners que tenim al nostre costat, aquells que en aquest món es formen i evangelitzen mantenint-se «ferms com una roca»”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, informa que diumenge, a la diòcesi de Terrassa, celebren la solemnitat de la Mare de Déu de la Salut que “des de l’any 2008 es venera com a patrona de la diòcesi”. Expressa que des de la troballa de la imatge, la devoció a la Mare de Déu al santuari de la Mare de Déu de la Salut “vora la font homònima, va anar creixent i alimentant la vida espiritual dels habitants de Sabadell”. Afirma que la veneració a la Mare de Déu, a la diòcesi, pren aquest accent: “Maria és de qui ens brolla l’aigua de la vida, és la font de la gràcia, de la salvació, de la nostra salut”. Manifesta que “hem de córrer cap al lloc d’on ens brolla l’aigua de la vida, per tenir nosaltres vida, vida veritable”. Considera que “si ens acostem a ella, la nostra Mare, no només rebrem Crist, sinó que també ella ens ensenyarà què vol dir encarnar en nosaltres els sentiments de Crist, els mateixos que ella va viure en la seva vida”. Finalment, reprodueix un fragment d’una pregària de sant Bernat per unir-nos pregant Maria i desitja una bona festa a tothom.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “en tota actuació recta de l’ésser humà s’hi amaga l’esperança”. Expressa que “fins i tot enmig de les pitjors situacions puc encara esperar perquè “malgrat totes les frustracions, la meva vida personal i la història en el seu conjunt estan custodiades pel poder indestructible de l’Amor, gràcies al qual tenen sentit i importància” (Spe Salvi, 35)”. Afirma que “amb les nostres accions podem obrir-nos nosaltres i obrir el món perquè Déu hi entri”, que “podem descobrir el do preciós de la creació i prendre el compromís de cuidar-la”, que “ens podem mostrar solidaris amb els altres” i que “podem comprometre’ns en la lluita per la justícia”. Considera que “de les nostres accions brolla esperança per a nosaltres i per als altres”, però que “allò que ens motiva i orienta la nostra activitat és la gran esperança, fundada en les promeses de Déu”. Manifesta que “ser estimats eternament per Déu no és una cosa que puguem merèixer amb les nostres obres”. Finalment, diu que “tot i ser conscients que el cel és un do immerescut, també és cert que les nostres accions no són indiferents per a Déu”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
