Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Coincidint amb la festa de la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent de mar, el proper dimecres 16 de juliol, l’Església celebra el Dia de la gent de mar, amb el lema “Maria, guia i esperança nostra”, en el marc del Jubileu 2025.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Dia de la gent de mar, així com de ser catequista, de sant Cristòfol, de la jornada jubilar diocesana, de l’agraïment per deu anys a la diòcesi de Lleida, de cuidar el cuidador, de l’Eucaristia, anticipació del banquet definitiu, de dues experiències eclesials, de la lectura en família i de l’agraïment pel curs 2024-2025.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, s’adreça als navegants, pescadors i marins que troben en la Verge del Carme la seva advocada i protectora davant qualsevol adveniment, circumstància o perill. Els diu que gràcies al seu treball i dedicació, possibiliten “la pesca i el transport de la majoria de mercaderies que nosaltres consumim” i que moltes vegades no som conscients del perill que corre la seva vida gràcies a la tasca callada, persistent i arriscada que duen a terme. Els diu també que pensa en les seves famílies, que esperen, a l’altre costat de la riba —i també del temor— el seu retorn, així com que es queda “en el seu dolor després de molts dies de treball, suportant les inclemències del temps, de la dura tasca en si i de la solitud”. Expressa a la gent de la mar que la seva missió únicament té sentit si la fi de la seva jornada “acaba en una trobada que el guareix i sosté absolutament tot”. Finalment, demana a la Mare de Déu del Carme que guiï i protegeixi la vida de la gent de mar i il·lumini el seu camí cap a Crist, la Llum que sempre romandrà encesa per a ells enmig de la impetuosa mar.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, vol proposar-nos “la important tasca de fer de catequista en el si de les nostres parròquies i comunitats”. Recorda que “el papa Francesc dirigint-se a tots els catequistes els deia: «Si us plau, no us canseu mai de ser catequistes. La catequesi és una experiència viva de la fe que cadascun de nosaltres sent el desig de transmetre a les noves generacions.». Expressa que “tan sols la trobada interpersonal obre el cor per a rebre el primer anunci i el desig de créixer en la vida cristiana amb el dinamisme propi que la catequesi permet posar en pràctica”. Considera que “a l’hora de fer catequesi, el més important és saber parlar d’allò que un viu”, que “fer catequesi imposa revisar la nostra vida a la llum de l’Evangeli” i que “preparar la trobada amb els infants o els joves et fa catequitzar primer a tu mateix”. Finalment, demana que “preguem perquè a la nostra diòcesi tinguem bons catequistes” i que, si no som catequistes, ens plantegem “la possibilitat de ser-ne i, al mateix temps, donem gràcies pel treball abnegat dels qui ja exerceixen aquest ministeri”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “aquests són dies de moviment, de desplaçaments”. Recorda que “cada 10 de juliol celebrem sant Cristòfol i beneïm els nostres vehicles” i que “sant Cristòfol ens acompanya en cada viatge”. Expressa que “quan parlem d’aquest sant, història i llegenda es barregen” i que “han perviscut moltes tradicions entorn de la figura de sant Cristòfol, però la més coneguda en el món occidental és la recollida en l’anomenada Llegenda àuria, que recull relats de la vida de sants”. Explica que “segons aquest relat, sant Cristòfol és un home corpulent, un gegant molt fort que volia servir l’amo més poderós del món”, que “va entendre que el més poderós era Crist i va voler servir-lo”, que “un ermità savi li va dir que per servir Crist havia d’estimar el proïsme” i que “per exemple, podia d’utilitzar la seva força per ajudar els viatgers a travessar un riu perillós” i “així ho va fer”. Finalment, diu que “tots podem ser portadors de Crist com sant Cristòfol”, que “tenim la missió de portar Crist als altres” i que “per poder fer-ho hem d’acollir-lo primer en el nostre cor”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “viure el Jubileu del 2025 implica, entre altres coses, fer un pelegrinatge a un lloc jubilar”. Explica que “s’ha cregut convenient, seguint el costum de reunir-nos el Dia de la Catedral, convocar la Jornada Jubilar Diocesana el diumenge dia 14 de setembre”, amb el lema «Pelegrins d’esperança» i, com a subtítol, «L’Església, família de famílies». Comunica que “els convocats a aquesta jornada jubilar són tots els qui formem l’Església de Vic, venint en grup o sols, des de les parròquies o els moviments, com a comunitat religiosa o com a residents en llars d’ancians”. Subratlla que hi són convidades “les famílies senceres —pares, fills, avis— per tal de compartir una jornada en què volem enfortir la nostra realitat de família”. Considera que “pelegrinar és una realitat pròpia de tot jubileu”, però que “també ho és el do de la indulgència plenària que es pot lucrar en un temple jubilar”. Finalment, informa que tenen previst que durant tot el matí de la Jornada “hi hagi preveres a la capella del Seminari per a l’escolta de qui vulgui, tant per a qualsevol consulta com per a la recepció del sagrament de la penitència”.
L’administrador apostòlic de Lleida, Salvador Giménez, expressa que una paraula resumeix els seus sentiments en aquests moments, després de la seva responsabilitat episcopal en la diòcesi de Lleida: gràcies. Agraeix al Senyor la seva infinita bondat per tot el que li ha concedit al llarg d’aquests deu anys. Dona gràcies d’una manera especial a la gent de Lleida amb qui ha parlat, ha escoltat, ha compartit iniciatives, alegries i dificultats, ha pregat admirant-ne la manera de ser i de fer. Dona gràcies també als preveres i diaques que encara comparteixen la tasca pastoral i a tants laics que, en la seva vida callada o en la seva responsabilitat pública (eclesial i social), l’han ajudat a comprendre la grandesa de la seva dedicació i la seva autèntica convicció en el seguiment de Jesucrist, mostrant-lo amb realisme a tot el seu entorn vital. Dona gràcies també a les institucions catòliques, a les autoritats, als responsables dels mitjans de comunicació i als diferents servidors de la cosa pública. Finalment, demana perdó per les absències, les mancances, els oblits i qualsevol altra actuació que no hagi estat a l’altura del que s’esperava d’ell.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que cuidar-nos no es tracta “d’un acte individualista que repercuteix sobre mi únicament” i que “en la mesura que pensem i actuem en plural ens cuidem els uns als altres, i això ens ajuda a sentir-nos més família i comunitat”. Ens convida a fixar-nos en Jesús, en “com cuida ell les relacions a través dels textos evangèlics”: “sap estar atent a les persones que l’envolten, es fixa en els detalls, comparteix moments amb els amics, accepta la invitació per trobar-se amb gent nova, gaudeix de la bona companyia”. Expressa que “per Jesús cada persona és especial, cada conversa és única”. Manifesta que “la millor manera de cuidar-se un és fer-ho amb els altres, cuidant-nos els uns als altres, creixent junts en comunitat, perquè així hem estat creats per Déu”. Finalment, afirma que “la comunitat, l’amistat, s’ha de construir cada dia” i que “per això potser la millor manera de fer-ho és viure atents als qui ens envolten, compartir el nostre temps, la nostra proximitat amb els altres, pensar en els altres abans que en nosaltres mateixos” i afirma que “el model el tenim una vegada més en Jesús i en els evangelis”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la tensió escatològica que caracteritza la vida de l’Església es fa palesa especialment en la celebració de l’Eucaristia”. Expressa que “la trobada amb Crist a l’Eucaristia és real”, però que “es realitza sagramentalment” i “cal la mediació d’uns signes que ho fan present”. Considera que “cada Eucaristia és un anhel, un sospir per la consumació, per la trobada definitiva”, que “l’Eucaristia alimenta la nostra esperança” i que “els primers cristians van entendre el banquet de l’Eucaristia com a anticipació del banquet definitiu al Regne de Déu i van sospirar per la vinguda de Crist”. Afirma que “l’Eucaristia ens fa mirar el futur amb esperança cap a “els cels nous i la terra nova, on habita la justícia”; cap al “convit nou del Regne”; cap a la taula total de la humanitat definitivament reconciliada amb l’amor”. Finalment, diu que “l’Eucaristia és un misteri que remet al futur” i que “per això, mentre celebra l’Eucaristia, la comunitat està a l’espera “del diumenge sense posta quan la humanitat sencera entrarà al vostre repòs””.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que en les darreres setmanes ha pogut compartir dues experiències eclesials: el Jubileu de bisbes i de preveres a Roma i la peregrinació diocesana anual a Lourdes. Explica que a Roma més de tres-cents bisbes vinguts d’arreu del món van traspassar la Porta Santa, van celebrar l’Eucaristia i van escoltar la veu del successor de Pere, el papa Lleó. Expressa que “és la fe la que ens dona esperança”, que “viure-la en comunió ens ajuda a enfortir-la” i que “a Roma, amb bisbes, preveres i seminaristes que venen de llocs tan diversos, aquesta fe es viu d’una manera particular”. Manifesta que “a Lourdes es produeix una situació semblant: cada diòcesi hi peregrina amb la seva pròpia personalitat, tant eclesial com cultural, i allí, als peus de la Mare de Déu, uns i altres vivim en comunió una mateixa fe”. Finalment, recorda que “ara, al llarg de l’estiu, les nostres terres acullen gent també molt diversa, una part d’ells membres com nosaltres de l’Església” i diu que “és aquesta una bona ocasió per viure la nostra fe en comunió i amb aquella universalitat, amb aquella catolicitat, amb la qual Crist ens ha ensenyat a viure-la”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens convida a “redescobrir la lectura en família com una eina vertebradora de comunió i de creixement espiritual”. Afirma que “la disciplina de llegir una estona cada dia en silenci ens fa escoltar el més profund de les nostres vides i els significats més amagats”. Ens proposa que recuperem la lectura en família, que “establim un temps on, asseguts a casa, puguem llegir i compartir després la nostra lectura per créixer com a persones i, de retruc, també viatjar amb la imaginació i, per què no, descobrir tantes històries i narracions que poden ser significatives i així formar-nos com a persones, com a fills de Déu”. Ens suggereix llegir un llibre de la Bíblia, el Càntic dels Càntics, “un llibre de poesia, de vers, però amb una narrativa que ens guia cap a una experiència de relació entre l’Amat —Déu, el nostre Pare— i l’Amic —cadascú de nosaltres—, o en un altre llenguatge, entre l’Espòs i l’Esposa”, “una exaltació de l’amor humà autèntic, entès com un do de Déu i una expressió del seu mateix amor”. Finalment, ens desitja una “molt bona lectura en família, tot teixint unes relacions més justes i més pacífiques”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “en finalitzar el curs pastoral 2024-2025 és el moment d’agrair”. Agraeix als preveres, diaques, agents de pastoral, laics i consagrats que han lliurat “tanta vida, temps i energies per fer present el Senyor Ressuscitat enmig del seu Poble”. Expressa que ho han viscut “tant en l’activitat ordinària i en el treball de fons de l’Objectiu Diocesà “Cridats a ser testimonis d’esperança””, com en “altres moments més extraordinaris, com ara tot allò relacionat amb l’Any Jubilar, la recepció del document final sobre la Sinodalitat, el Mil·lenari de Montserrat, el relleu del bisbe, la benvinguda al papa Lleó XIV, l’Assemblea laical, l’ordenació del nostre seminarista…”. Afirma que “la crida de l’Església a les diòcesis d’arreu del món per concretar el Sínode sobre la sinodalitat va inspirar l’Horitzó Sant Feliu 2035” i que “a partir del setembre, tot el que s’ha anat treballant en aquest marc per promoure la transformació missionera en els propers anys serà discernit amb calma pels Consells pastoral diocesà, presbiteral i episcopal”, amb “un lema que ens recordi allò fonamental: créixer en comunitat com a deixebles missioners”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
