Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 25 de maig, sisè diumenge de Pasqua, l’Església celebra la Pasqua del Malalt, com a cloenda de la Campanya del malalt, que va començar el passat 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, amb la Jornada Mundial del Malalt. La Pasqua del Malalt és un dia en el que les comunitats parroquials preguen amb i pels malalts, un dia propici per administrar el sagrament de la unció dels malalts.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pasqua del Malalt, així com d’acollir el papa Lleó XIV, de l’esperança enmig del dubte, de la pau de Crist ressuscitat, de l’Assemblea diocesana, d’esperança i progrés i de la devoció del mes de Maria.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “aquest any jubilar el començàvem amb el desig del papa Francesc que fóssim peregrins d’esperança” i que “en el missatge, escrit pel papa Francesc a principis d’any, amb motiu de la XXXIII Jornada Mundial del Malalt, hi tornava a incidir quan ens deia que amb l’esperança fóssim forts davant la tribulació”. Afirma que “el papa Francesc ha estat un clar exemple de lliurament a Déu i al poble durant la malaltia” i que “en el seu missatge, expressava que el dolor pot suscitar molts dubtes i reflexions sobre el sentit de la vida”. Considera que “ensopegar amb la malaltia pot ser una oportunitat per acostar-se a Déu” i que “quan ens refugiem en Déu ens aixequem”, ja que “Ell ens ajuda a recuperar l’esperança, que no és un simple desig humà, sinó un regal diví”. Manifesta que “a la Pasqua de resurrecció de Jesucrist descobrim el fonament últim d’aquesta esperança: res no ens podrà separar de l’amor de Déu”. Finalment, demana que “Maria tingui cura dels nostres malalts i de totes aquelles persones que els cuiden”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que som de ple en el Jubileu del 2025 que té com a lema «Pelegrins d’esperança»”, que “en la butlla de convocació es parla de la necessitat d’obrir els ulls als signes d’esperança que hi ha entre nosaltres” i que el papa Francesc ens exhortava: «Que s’ofereixin signes d’esperança als malalts que estan a casa seva o a l’hospital». Expressa que “la visita als malalts forma part de la nostra identitat cristiana, des d’aquelles paraules de Jesús: Estava malalt i em vau visitar” i que apropar-nos als qui es troben en la malaltia “ho hem de fer moguts per la caritat, amb prudència i fent ús d’un tracte adequat, ple de respecte tant envers el malalt com envers la seva família”. Considera que “hem de ser signes d’esperança en el tracte amb els malalts”, però que, “alhora, no hem d’oblidar que el mateix malalt es converteix en signe d’esperança per a tothom”. Finalment, diu que “l’esperança és autèntica quan, enmig dels sofriments i les dificultats, perseverem i deixem que l’amor de Déu habiti en el nostre cor, amb la certesa que no hi ha res que ens pugui separar d’ell”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, amb motiu de la Pasqua del Malalt, s’adreça als qui estan “travessant l’estreta i pedregosa drecera de la malaltia” i els diu que Déu està amb ells, abraçant el seu dolor, emparant la seva malaltia. Expressa que “si hi ha alguna cosa que ens ensenya el Senyor Jesús és que la malaltia és una oportunitat per a estar més prop d’Ell”. Considera que “el món que sofreix pot ser transformat des de l’esperit de les Benaurances, que estan en el centre de la predicació de Jesús”. Diu als malalts que són benaurats, perquè després de la pobresa que el seu esperit travessa en alguns moments de flaquesa, el Senyor ve a alliberar-los mostrant-los l’amor que habita en el seu Regne; que són benaurats perquè en cadascuna de les seves llàgrimes, Déu plourà el consol necessari per a apaivagar el seu particular Getsemaní, la seva passió i el seu calvari; que són benaurats, perquè cada plor, cada petició i cada lament que criden al Cel, seran amarats per l’entranyable misericòrdia del nostre Déu. Finalment, els demana que confiïn en Jesús, l’esperança que no defrauda i que s’encomanin a Maria i es refugiïn sota el seu maternal mantell.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que “amb l’elecció del Papa Lleó XIV, l’Església universal inicia un nou camí ple d’expectatives i profund sentit espiritual”. Expressa que “amb un to serè però ferm, el Papa Lleó XIV ha posat de manifest que el seu servei al Poble de Déu estarà marcat per la claredat doctrinal, la centralitat de Crist i un fort accent pastoral i sinodal, especialment orientat a aquells que viuen més allunyats de l’Església o es troben ferits per la indiferència espiritual del nostre temps”. Recorda que el papa Lleó XIV “ens va saludar amb la pau del Ressuscitat i ens va dir que “mai més la guerra!” i que calia esforçar-nos per la pau global”, així com que “va demanar una pau “desarmant i desarmada”. Considera que “fidel a la gran tradició intel·lectual de l’Església, com a bon augustinià, el Papa Lleó XIV promourà un diàleg fecund entre la fe i la raó, entre l’Evangeli i la cultura contemporània”. Finalment, anima tothom a rebre el nou Sant Pare Lleó XIV “amb esperança, pregària i disponibilitat”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, expressa el seu afecte i acolliment incondicional com a diòcesi al papa Lleó XIV, així com la gratitud a l’Esperit Sant i als cardenals electors que “han sabut escoltar i discernir junts el Pastor Universal que necessita ara la nostra Església i el nostre món”. Considera que “la seva figura, el seu somriure i les seves primeres paraules connecten bé amb la primavera de la Pasqua i la primavera que somiava el papa Francesc”, “aquesta primavera que es fonamenta en la pau que només Jesús Ressuscitat ofereix i regala”. Diu que “Lleó és un nom i un pastor que evoca Doctrina social, valentia i missió”. Intueix que l’Esperit Sant ha buscat “un pastor de síntesi, connexions i consensos”. Afirma que “en un món ferit per tantes guerres ha estat esperançador sentir-li parlar amb fermesa d’una pau desarmant i desarmada”. Manifesta que confia que “Lleó, conjuminant valentia i humilitat, amor als pobres i olor d’ovella, saviesa i misericòrdia, ajudi tot el Poble de Déu a aprofundir en la identitat missionera i evangelitzadora”. Finalment, diu que confia que “la nova etapa que inaugura un nou pontificat ens il·lusioni a tots”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “durant aquests diumenges de Pasqua ens hem fixat en les experiències sorprenents dels deixebles, homes i dones que descobreixen el Ressuscitat enmig seu”, però que “també com als deixebles, a voltes se’ns obren dins del cor una sèrie de dubtes i incomprensions”. Expressa que “voldríem, com l’apòstol Tomàs, comprovar que el Senyor és realment viu”, però que, “en canvi, trobant-nos amb tantes dificultats i desencerts, ens encercla la desconfiança”. Demana que “deixem que aquests dubtes surin cap enfora, sense judicar-nos ni escandalitzar-nos” i que “cerquem la intel·ligència de la fe, una saviesa que ens arriba a través de l’experiència, a través de l’encontre real i íntim amb el Senyor, a través de la confiança que ens asserena”. Considera que “la pregunta clau no és si ho entenem tot, sinó, més aviat, si ens hi volem adherir: si ens decidirem lliurement per obrir el nostre cor, si estarem disposats a superar obstacles i pors”. Finalment, diu que “l’esperança ens dona la capacitat d’obrir-nos a la llum de Déu per cantar tots junts l’al·leluia pasqual”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “cada vegada que comencem la celebració de la Missa, les primeres paraules que el bisbe adreça a la comunitat són sempre les mateixes: «La pau sigui amb vosaltres»”. Recorda també que “van ser les paraules que Jesús va dir en la seva primera aparició als apòstols acovardits i desorientats el diumenge després de ressuscitar”. Expressa que “el Senyor ens ha deixat realment la seva pau i ens la dona”. Explica que l’evangeli que aquest diumenge es llegeix a la Missa “reflexiona precisament sobre aquesta pau del Senyor Ressuscitat” i que Jesús afirma que “no és com la pau que dona el món”. Considera que “la pau que Jesús ens dona ens fa estimar tothom, acollir tothom sense distincions” i que “la pau també està relacionada amb la presència de Déu en nosaltres”. Finalment, diu que “Jesús promet la vinguda de l’Esperit Sant que ens ajuda a viure com a cristians enmig del món amb aquesta capacitat de generar pau, de transmetre pau, de contagiar aquesta pau” i prega que “demanem la pau veritable, fruit de la Pasqua del Senyor ressuscitat”.
L’administrador apostòlic de Lleida, Salvador Giménez, comunica que dissabte 31 de maig, al matí, “se celebrarà l’Assemblea diocesana a la Casa de l’Església” i que “aquesta Assemblea final té un significat especial: combina reunió i estudi, oració i festa, i és una trobada general per compartir idees, dificultats i esperances entre tots els assistents que hi venen des dels diferents punts de la geografia de la diòcesi i des de tots els sectors pastorals amb vitalitat i presència entre nosaltres”. Explica que el lema d’enguany és «Camí sinodal, camí d’esperança» i que “pretén unir el que viu l’Església universal amb la nostra realitat diocesana”. Informa que a més d’una lectura individual, reunions en petits grups, etc., hi haurà una “ponència inicial sobre les conclusions de l’últim Sínode” a càrrec d’Eva Fernández, de la diòcesi de Santiago de Compostel·la, que ha viscut l’experiència del Sínode i és la presidenta de l’important moviment laical apostòlic de l’Acció Catòlica General, i “una altra que donarà a conèixer el treball fet l’any passat pels sectors de la diòcesi”, a càrrec de “la directora del Secretariat de Confraries, Montserrat Sánchez”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “per a molts homes i dones, l’esperança en el progrés ha substituït i reemplaçat la fe cristiana com a font d’esperança”. Expressa que “resulta significatiu que, a mesura que es va perdent la fe en Déu, s’accentuï la necessitat de confiar únicament en un progrés indefinit de la humanitat”. Recorda que “el papa Benet XVI va fer una brillant anàlisi d’aquesta expectativa en un progrés indefinit (cf. Spe salvi, 16-31)”. Considera que “el progrés, en mans equivocades, pot esdevenir una amenaça per a l’home i per al món” i que “créixer en coneixements científics i tècnics no garanteix el creixement moral de l’ésser humà”. Afirma que “aquells que prometen que avancem sempre cap a un món millor, obliden, d’altra banda, la llibertat de l’ésser humà, amb la tensió i les dificultats que comporta”. Finalment, diu que “la crítica més important que dirigia Benet XVI a una comprensió ingènuament optimista del progrés és que “no és la ciència el que redimeix l’home”, sinó que “l’home és redimit per l’amor””, per l’amor absolut de Jesucrist, a través del qual “Déu ens dona la seguretat que ens estima”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “tradicionalment, l’Església venera d’una manera especial al llarg del mes de maig a Maria, la Mare de Déu” i que “aquesta tradició va agafar força a final del segle XVIII i es va consolidar al llarg del segle XIX”. Explica que “aquesta devoció del mes de Maria fou promoguda especialment pels papes Lleó XIII i Pius XII”. Considera que “sempre és bo dedicar una atenció particular a la Mare de Déu”. Expressa que “la nostra devoció, el nostre amor a la Mare de Déu va molt més enllà dels quatre dogmes proclamats per l’Església: la immaculada concepció, la virginitat, la seva maternitat divina i l’assumpció al cel en cos i ànima”. Afirma que “Maria és per a tots nosaltres aquella que tenim més a prop, més a mà, per tal d’apropar-nos a Jesucrist, el seu fill i Senyor nostre”. Finalment, demana que aprofitem “aquest mes de maig per pregar a Maria, per demanar-li que il·lumini al nostre papa Lleó en aquest inici del seu ministeri com a successor de Pere, i que a nosaltres ens acompanyi en tot moment”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
