Imatge: Vatican Media
Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la propera visita del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, així com de la set més profunda, de la set de Crist, del 8M i el paper de les dones a l’Església, de la utilitat del dejuni, de l’escola catòlica i la formació religiosa, de la conversió dels processos de presa de decisions, del recés diocesà de Quaresma, de la declaració conciliar Gravissimum educationis i del temps inesperat de la missió.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que “el papa Lleó XIV ens acompanyarà i beneirà la creu de Jesucrist de la Sagrada Família el 10 de juny d’enguany, quan farà cent anys justos del traspàs del venerable Antoni Gaudí”. Demana que “acollim amb molt agraïment aquest regal entranyable que ens fa el Senyor”. Expressa que el papa Lleó XVI “ens acompanyarà a la Sagrada Família on podrem sentir-nos que som Església, una gran família en comunió amb el successor de Pere”. Afirma que el fet que “ens visiti el nostre pare en la fe és un motiu de profunda joia i acció de gràcies” i que “el papa Lleó ens acompanyarà i es farà solidari amb les nostres creus”. Demana que “aquesta visita ens estimuli per continuar anunciant l’Evangeli amb il·lusió”, que “siguem testimonis de Crist i sembradors de pau” i que “no ens oblidem dels que pateixen”. Manifesta que “si Antoni Gaudí va somiar la Sagrada Família i diverses generacions han continuat la seva obra és per amor a Déu”. Finalment, dona gràcies al papa Lleó “per acollir la nostra invitació”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, explica que “a la Quaresma d’enguany i a partir d’aquest diumenge, llegim tres relats rics i profunds de l’Evangeli de Sant Joan”, el primer dels quals és el de la samaritana, en què “se’ns presenta Jesús com l’aigua viva”. Expressa que l’escena “té lloc a Sicar, a prop del pou de Jacob”, que “Jesús hi arriba cansat del camí” i que “en aquesta trobada aparentment senzilla al costat d’un pou, se’ns revela el cor mateix de la fe cristiana: un Déu que surt a l’encontre de la set més profunda de l’ésser humà”. Afirma que “Jesús, el Fill de Déu, es presenta necessitat” i que “s’adreça a la dona samaritana des de la humilitat i la confiança”. Manifesta que “quan Jesús posa al descobert la veritat de la seva vida —«has tingut cinc marits»— no ho fa per condemnar-la, sinó per alliberar-la” i que “Jesús es revela obertament com el Messies”. Finalment, diu que “la samaritana deixa la seva gerra i es converteix en testimoni: anuncia als altres allò que ha viscut” i que “qui ha fet aquesta experiència no pot guardar-la per a si mateix”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que un dels trets característics de la Quaresma “és el de la pràctica més intensa de la caritat” i que “aquesta pràctica és ben present en els textos de l’Evangeli”, en els quals Jesús ens posa de models un publicà, una samaritana o el bon samarità, per exemple, “no pas perquè siguin perfectes, sinó perquè creient-se i sabent-se imperfectes, no perden l’ocasió per complir allò que Déu ens mana: estimar-lo a Ell i estimar als altres”. Recorda que “davant de la samaritana, Crist es manifestà com l’aigua viva, aquella que els qui en beuen mai més no tenen set; una aigua que es converteix en una font que brolla per sempre més dins de qui la beu per donar-li vida eterna”. Considera que el nostre gran repte és com convertir la set d’espiritualitat en set de Crist, un repte que cal afrontar “des de l’Evangeli i la tradició magisterial de l’Església”. Finalment, expressa que el papa Lleó XIV ens diu que «l’itinerari quaresmal esdevé una ocasió propícia per a escoltar la veu del Senyor i renovar la decisió de seguir Crist, recorrent amb Ell el camí que puja a Jerusalem, on s’acompleix el misteri de la seva passió, mort i resurrecció.»
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, informa que “enguany el 3r diumenge de Quaresma s’escau el 8 de març” i que “a les parròquies llegirem l’evangeli de la samaritana, un diàleg que comença amb una petició desarmada de Jesús a una dona: «Dona’m aigua», i acaba amb una dona convertida en veu pública de la bona noticia de Jesús”. Expressa que “el text ofereix un mètode per al present: escoltar abans de parlar. Parlar amb elles, no només d’elles”. Recorda que “l’informe FOESSA denuncia la feminització de la pobresa”. Considera que “a l’Església encara tenim molts deures pel que fa a la conversió relacional vers les dones, però afirmem amb rotunditat que home i dona tenen la mateixa dignitat”. Explica que “això es concreta en: rebuig de tota forma de violència o discriminació contra les dones; reconeixement, sense confrontació, de l’aportació de les dones dins i fora de l’Església, i denúncia de les situacions d’explotació, precarietat o abús”. Finalment, diu que “estem convidats a tornar al pou per demanar aigua amb humilitat i oferir l’Aigua viva amb coratge” i que “quan la set de sentit, de justícia, de veritat i de vida es pren seriosament, la gent, com a Sicar, s’aixeca per escoltar”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el dejuni és una de les tres pràctiques quaresmals que l’Església ens recorda per a fer en el camí que ens durà a la celebració de la Pasqua i que el Sant Pare en el missatge per a la Quaresma d’enguany remarca”. Expressa que “abstenir-se d’aliment «és un exercici ascètic antiquíssim i insubstituïble en el camí de la conversió»” i que “privar-se voluntàriament de menjar és una pràctica que, implicant el cos en el desig natural d’alimentar-nos, ens pot ajudar a adonar-nos d’altres realitats també essencials però no tan evidents”. Considera que “el dejuni cristià solament té sentit si va unit a la lectura de l’Escriptura: abstenir-se, doncs, del menjar, per alimentar-se més abundantment de la Paraula de Déu” i que “l’abstinència d’aliments ha d’anar sempre unida a l’austeritat de vida”. Recorda que “el papa Lleó en el missatge esmentat ens convida, en aquesta Quaresma que estem vivint, a fer un dejuni ben concret: «abstenir-se d’utilitzar paraules que afecten i fereixen el nostre proïsme»”. Finalment, diu que “hem de practicar en primera persona la fraternitat que es viu en la unitat i la pau”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que cal considerar que l’escola cristiana “esdevé un espai inclusiu, que ajuda la persona a desenvolupar les seves potencialitats des del respecte a la seva dignitat”. Afirma que “la llibertat dels pares a escollir la formació religiosa dels seus fills és un dret protegit per la Constitució i els tractats internacionals dels drets humans”. Expressa que “la religió a l’escola no és un privilegi ni la religió catòlica és una imposició” i que “defensar l’ensenyament de la religió i la presència de totes les realitats eclesials a la vida educativa és una opció legítima i un dret dels cristians”. Considera que “en una societat plural i democràtica, la diversitat de les opcions formatives és una riquesa, no una amenaça”. Manifesta que “l’educació fonamentada en valors i virtuts cristianes forma veritables persones, ciutadans amb capacitat de comprometre’s en la societat, persones madures i responsables”. Finalment, diu que “és des d’aquesta perspectiva que l’Església continua oferint una educació amb religió a l’escola, apostant per una educació de qualitat, oberta a tothom, sense distincions”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, explica que “el Sínode fa també una crida a la conversió dels processos de presa de decisions, per fer real la “corresponsabilitat diferenciada”, en què els laics són veritablement protagonistes”. Expressa que “el discerniment en comú, com a Església, de les qüestions importants per a la vida de la parròquia o de la diòcesi, ha de ser una pràctica habitual” i que “la presa de decisions s’ha de fer en una corresponsabilitat diferenciada, en què s’escolta la veu de tothom”. Afirma que “ser Església que discerneix requereix de nosaltres una conversió profunda, la flexibilitat d’acollir el do i les sorpreses de l’Esperit i, conduïts pel mateix Esperit, posar-lo en pràctica perquè doni fruit”. Considera que “cal renovar i enfortir tots els organismes que a l’Església estan al servei del discerniment i la comunió: els consells diocesans i parroquials, les assemblees i sínodes”, organismes que, amb paraules del papa Lleó XIV, “ajuden el Poble de Déu a exercitar plenament la seva identitat baptismal, enforteixen els lligams entre els ministres ordenats i les comunitats i guien el procés que va des del discerniment comunitari a les decisions pastorals”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, informa que “enmig d’aquest temps d’escolta i conversió, la nostra diòcesi viu aquest cap de setmana un recés diocesà de Quaresma”, “dies de quietud i de fondària espiritual, en què un grup de fidels laics ha decidit aturar el ritme de la seva vida quotidiana per posar-se, amb senzillesa i veritat, davant del Senyor”. Expressa que “aquests seglars han aturat els seus rellotges, han fet silenci a les seves agendes i han ofert el seu temps al Senyor”, que “han vingut no només a escoltar-se a si mateixos, sinó a discernir la voluntat del Pare per a les seves vides i, a través d’això, per al cor de l’Església”. Considera que “aquest recés és un signe lluminós del que la Quaresma vol obrar en nosaltres: un cor disponible, una escolta humil, una fe que es deixa purificar”, perquè “dedicar temps al Senyor no ens allunya de la vida, sinó que ens la retorna transfigurada”. Finalment, ens anima a confiar, a aprendre a escoltar i a mantenir-nos disponibles.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens presenta “una declaració conciliar breu en extensió, però de gran abast per a la vida de l’Església i per al futur dels pobles: Gravissimum educationis, sobre l’educació cristiana”. Expressa que “Gravissimum educationis parteix d’una convicció lluminosa: tota persona té dret a una educació que respongui a la seva vocació per créixer com a ésser humà: en la veritat, en la llibertat, en la responsabilitat, en la capacitat d’estimar i de servir”. Afirma que “el Concili reconeix la família com la primera i principal educadora”, alhora que “subratlla la missió pròpia de l’Església en el camp educatiu”. Manifesta que “la comunitat cristiana educa quan anuncia l’evangeli, quan acompanya, quan proposa camins de maduració humana i espiritual”. Agraeix la tasca dels docents, educadors, catequistes i formadors i proposa “tres compromisos concrets, a la llum de Gravissimum educationis”: cuidar l’aliança educativa; educar el cor, no només la ment; i no abandonar ningú. Finalment, demana que “el Senyor ens concedeixi ser una Església que educa, perquè evangelitzar és també formar persones lliures, madures i capaces d’esperança”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “la missió sempre va a destemps”. Expressa que “si ens introduïm de ple en la missió, ens adonem que succeeixen coses inesperades i que sempre se’ns obren camins nous per a l’evangelització” i considera que “és l’Esperit Sant qui ho fa”, que “és Ell qui ens ofereix noves possibilitats perquè el nostre encontre amb Jesús sigui una realitat quotidiana”. Afirma que “hem de recordar sempre que Jesús és Senyor de la història, amo del temps”, que “Ell és qui va venir, qui ve i qui vindrà”, que “tot gira entorn de Jesús, perquè en Ell la missió recupera tot el seu sentit”. Diu que la Quaresma va d’identificació i que el programa és ben agosarat i el camí ben conegut: «almoina, dejuni i oració». Manifesta que “la Quaresma ens convida a considerar la bona oportunitat de viure segons l’Amor” i que és “un bon moment per no viure de manera superficial, sinó un bon temps per respirar a fons i descobrir què és important i què no ho és”. Finalment, diu que està més que convençut que “durant aquesta Quaresma hi ha moltes coses que es remouen i es remouran en el nostre interior” i que “tot arriba al temps oportú, ni abans ni després”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
