Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Amb la celebració del Diumenge de Rams, o de la Passió del Senyor, el proper 29 de març comença la Setmana Santa, temps litúrgic en el qual l’Església ens convida a endinsar-nos en el misteri de la passió, mort i resurrecció del Senyor.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Setmana Santa, concretament del silenci del Dissabte Sant, de l’Eucaristia i la pregària, del misteri pasqual de Crist, de viure la Setmana Santa, de l’obediència de Jesús, de la Missa Crismal, de la Passió de Crist i les actituds humanes, d’entrar a la Setmana Santa, de Rams: el sirāt de Jesús i del misteri de l’amor.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “les afirmacions del Nou Testament segons les quals Jesús va «ressuscitar d’entre els morts», pressuposen que «va sojornar entre els morts»”, que “Jesús, per tant, va conèixer la mort com tots els homes, es va reunir amb ells en el lloc dels morts, en el silenci de la mort” i que aquest “és el silenci del Dissabte Sant”. Expressa que “l’Antic Testament fa servir la paraula sheol per a parlar de la terra dels morts, considerada com un lloc sense retorn, de solitud, d’absència de Déu” i que la frase «davallà als inferns» indica que “Crist passà la porta de la nostra última soledat: la mort”. Afirma que “la fe més radical és la que sorgeix en l’absència de Déu”. Considera que “Dissabte Sant és esperar contra tota esperança, és l’anhel de l’aparentment impossible, perquè, malgrat tot, l’espera és el lloc que dona sentit a la nostra existència”. Finalment, diu que “la mort de Crist implica la mort de la mort i la victòria pasqual de la vida”, que “la seva mort salvífica trenca el silenci etern, penetra i transforma tots els sofriments i sacrificis de la història” i que “aquesta és la nostra única esperança”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, a la llum de l’Evangeli d’aquest diumenge de Rams, que recull el relat de la Passió de Jesucrist, reflexiona sobre “dos pilars de la vida cristiana: l’Eucaristia i la pregària”. Diu que “l’Eucaristia, que ens alimenta, sustenta la nostra fe i ens santifica” i que “l’Eucaristia és un sagrament que ens fa participar de l’entrega que Jesús fa de la seva vida a la Creu”. Expressa que “Jesús es fa present en el pa i en el vi per recordar-nos que no estem sols i que Ell vol habitar en nosaltres”. Considera que la pregària “és necessària com l’aire que respirem”. Recorda que “Jesús ens demana que estiguem desperts i atents per estar amb Ell, per pregar”. Demana que “en aquest últim diumenge de Quaresma, escoltem amb atenció i devoció el relat de la Passió de Crist” i “acompanyem Jesús en els moments més difícils i dolorosos de la seva vida terrena”. Finalment, demana també que “agafem forces amb l’Eucaristia per estimar millor Déu i els altres”, que “no deixem de pregar amb fe per mantenir-nos ferms” i que “tinguem posada l’esperança en la resurrecció de Crist”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “cada any, entorn de la primera lluna plena després del 21 de març, els cristians celebrem el misteri pasqual de nostre Senyor Jesucrist, la seva passió, mort i resurrecció”. Recorda que “la pietat popular expressa amb les seves manifestacions pròpies de la Setmana Santa els sentiments que brollen dels fets colpidors de la passió i mort del Senyor” i que “el mateix manifesta la litúrgia cristiana amb la profunditat i sobrietat que li pertoquen”. Considera que “ens hem d’esforçar perquè no sigui viscut per nosaltres d’una manera superficial, com un mer sentiment religiós”, perquè “Crist crucificat, donant la seva vida per la salvació de la humanitat, és la paraula d’amor més eloqüent de tota la història, de tot el que ha succeït i del que succeirà fins a la fi dels segles”. Demana que ens adonem que “el tema de l’amor no és una qüestió baldera, d’una importància relativa” perquè “el que és veritablement humà és estimar del tot”. Finalment, diu que “necessitem cercar el do de Déu, que brolla del Cor de Crist, traspassat per la llança del soldat, per a poder estimar de veritat i, per consegüent, ser autènticament humans”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “aquests són dies que marquen el centre de la vida cristiana”. Expressa que “les diferents celebracions que se succeiran ens ajudaran a apropar-nos al Senyor mort i ressuscitat, que dona la vida per nosaltres perquè puguem tenir la seva vida” i que “són celebracions de la nostra fe i de la nostra vida cristiana, i ens hi hem de preparar conscientment per viure-les amb intensitat”. Ens convida a endinsar-nos-hi i participar-hi. Recorda que “la Pasqua significa que Déu va “passar” per les cases dels israelites a Egipte per alliberar-los de l’esclavatge” i que “Déu ha passat també per les nostres vides fent-se home, morint a la creu i ressuscitant per alliberar-nos del pecat i portar-nos a la veritable terra promesa, que és la vida eterna”. Considera que “per això és bo resar junts, si és possible, i comentar el que celebrarem aquests dies”. Finalment, desitja que “aquestes celebracions, en aquests dies sants, a les parròquies o comunitats en les quals ens trobarem, transformin el nostre interior i ens ajudin a sentir-nos cristians més convençuts, més estimats per Déu, a viure més a prop seu”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “en un antic himne cristià, recollit per sant Pau en la carta als cristians de Filips, es canta tota la gesta de l’encarnació i es contempla la vida de Jesús com un acte d’humiliació, d’acceptació obedient de la voluntat del Pare (2, 6-11)”. Explica que “llegim aquest text cada any el diumenge de Rams” i que “ens ajuda a introduir-nos en els misteris que celebrarem durant la Setmana Santa”. Afirma que “tots els moments de la vida de Jesús s’entenen com un acte d’obediència al Pare”. Considera que “l’acceptació de la creu és sobretot un acte d’amor al Pare, que respon a aquest amor concedint-li aquell “nom que està per damunt de tot altre nom”” i que “amb la seva obediència filial, Jesús repara el mal que va causar la nostra desobediència”. Expressa que “el cristià ha de fer seva aquesta actitud d’amor i obediència que Jesús va viure”. Finalment, diu que “el misteri de la passió, mort i resurrecció de Jesús, que viurem per Setmana Santa, ens ajuda a viure la nostra vida cercant la voluntat del Pare” i que “la vivència de la Setmana Santa ens ha d’ajudar a convertir la nostra vida en un acte d’obediència a Déu”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, se centra en “la Missa Crismal: una litúrgia lluminosa que ens torna a l’origen de la nostra Unció i que celebrem cada Dimarts Sant a la Catedral”. Expressa que “abans d’endinsar-nos en el misteri de la Passió, el Senyor ens torna a l’arrel: a la unció, a la crida, a l’aliança segellada en el dia de la nostra ordenació”. Explica que “les tres àmfores que es presenten davant de l’altar no són simples gerres”, sinó que “són paràbola visible d’una Església que lluita, que consola i que és enviada”: “L’oli dels catecúmens ens parla de la lluita, d’aquesta batalla evangèlica que es lliura en el secret del cor”; “l’oli dels malalts és sagrament de tendresa, és l’oli vessat amb subtilesa sobre la fragilitat humana, presència entranyable de Crist que s’inclina davant el que sofreix”; i “el Sant Crisma és signe de filiació i d’enviament, és la marca de l’Esperit que ens configura amb Crist, l’Ungit del Pare”. Finalment, demana que “aquesta Setmana Santa ens trobi revestits de l’Amor i que, en renovar les nostres promeses, puguem dir amb veritat: «Senyor, som aquí, ungits per a estimar amb l’aroma de Crist»”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que els relats evangèlics de la passió ens proporcionen un ampli ventall i un retrat de les diverses actituds humanes. Expressa que “la passió segons sant Mateu i el seu sentit més profund, fou meravellosament copsat per Johann Sebastian Bach” i que “el compositor va entendre molt bé que en aquells fets hi hagué qui en va prendre part activa, qui fou capaç de vèncer la por i d’acostar-se a Jesús, qui en fou espectador passiu i qui se n’allunyà per tal de prendre distància”. Recorda que “Pilat va intentar no involucrar-se en aquell procés en el qual no acabava de veure la culpabilitat del suposat criminal” i que “es rentà les mans amb aigua davant la gent i mirà de desentendre’s de la sang innocent d’aquell home”. Manifesta que “Crist acceptà voluntàriament la seva passió per assumir el sofriment humà” i que “darrera del seu sofriment hi ha el sofriment del món, d’un món pel qual Jesús donà la seva vida”. Finalment, diu que “el Senyor ens convida a no rentar-nos les mans davant del sofriment del món, que és el seu, perquè tots, d’una manera o una altra, en som responsables”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que “el Diumenge de Rams commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem tot aclamant amb el poble: Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en el nom del Senyor!”, que “volem acompanyar Jesús en la seva entrada a la ciutat santa de Jerusalem” i que ho farem amb la benedicció dels rams, palmes i palmons, recorrent “el camí tot fent processons pels nostres carrers” i, en el marc de l’Eucaristia, proclamant “la Passió segons sant Mateu”. Convida els diocesans a “viure, a fer experiència i a gaudir de les celebracions d’aquesta Setmana Santa arreu de la nostra Església d’Urgell”. Ens proposa, en aquesta setmana gran per a tots nosaltres, que puguem reconciliar-nos amb Déu, amb els germans i amb un mateix per així celebrar plenament el do de la Pasqua”. Finalment, diu que el nostre desig serà que “aquesta Pasqua sigui plena, sigui un temps joiós per acompanyar Jesús, ajudar a portar la creu camí del Calvari fins a morir a nosaltres mateixos i així poder donar la vida que neix del matí del Diumenge de Pasqua”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, explica que “a la pel·lícula Sirāt un pare i el seu fill petit s’endinsen en el desert per rastrejar la filla desapareguda entre raves” i que “l’amor obstinat els empeny més enllà de la por, com qui travessa un paisatge que reflecteix un desert interior”. Considera que “el Diumenge de Rams és l’entrada de Jesús en el seu sirāt: la Passió” i que “Jesús no defuig culminar el sentit de la seva vida” i “a la creu assumeix el pas estret on l’amor viscut fins a l’extrem també és posat a prova”. Afirma que “tant a Sirāt com a Rams, la clau és deixar-se conduir per un amor que no vol controlar l’acabament, sinó ser fidel en el camí”, però que “el cristianisme afegeix allò que el cinema no diu: la Pasqua”. Finalment, diu que “el pare de Sirat ha de creuar el pont del dol per no perdre’s a si mateix”, que “nosaltres entrem amb Jesús a Jerusalem per aprendre que la Passió és sentit i promesa de vida” i que “on el món posa un punt final, Déu hi escriu el començament de la VIDA”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “aquests dies van acompanyats d’unes celebracions intenses” i que “celebrem allò que som i allò que estem cridats a ser: homes i dones que viuen estimant”. Afirma que “la Setmana Santa va d’això, d’estimar”. Comenta la dita «quedar-se d’una peça», que “es diu normalment quan quedem sorpresos per algú” i expressa que “és Jesús qui ens meravella”, “amb senzillesa, però al mateix temps amb radicalitat, amb valentia, amb autenticitat”. Manifesta que “tota la vida fou per a Jesús una referència constant al manament suprem de l’amor” i que “l’Evangeli de Jesús ens convida a recórrer els camins del servei, l’escolta, el diàleg i el perdó”. Subratlla que “el que celebrarem aquests propers dies ens ha d’ajudar a viure, i no pas a malgastar-nos” i que “en tot cas, si hem de gastar la vida, que sigui perquè estimem de debò, sense cap mena de violència”. Finalment, demana que “acollim aquests dies com una veritable invitació a entrar en el misteri de l’amor” i expressa que “si el vivim segons les nostres possibilitats, però amb sinceritat, aquells que ens veuran «quedaran d’una peça»”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
