Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Del 10 de gener d’aquest any 2026 al 10 de gener de 2027, el papa Lleó XIV ha convocat tota l’Església a un Any Jubilar especial amb motiu del vuitè centenari de la mort de sant Francesc d’Assís. Es tracta d’un moment oportú perquè tots els fidels cristians, sota l’exemple del Sant d’Assís, esdevinguin models de santedat i de vida i testimonis constants de pau.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de l’Any Jubilar Franciscà, així com d’una creu per al bé comú, de la missa dominical, del voluntariat, de la festa de la Divina Misericòrdia, de la pau de Crist ressuscitat, del decret Ad gentes, sobre l’activitat missionera de l’Església, d’una pastoral en perspectiva vocacional, de la pagesia i de la Pasqua, el triomf de l’Amor.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que el proper 3 d’octubre farà vuit segles de la mort de sant Francesc d’Assís, “d’aquí el sentit de l’any jubilar instaurat pel papa Lleó XIV”. Comunica que “a la nostra arxidiòcesi s’ha establert que siguin esglésies jubilars les parròquies de Sant Francesc de Tarragona, Sant Francesc de Reus i l’església del monestir de les Clarisses de Reus”. Expressa que els anys jubilars “són períodes especials de gràcia, de conversió i de renovació espiritual” i afirma que “quan es dediquen a un sant, conviden els fidels a aprofundir en el seu llegat espiritual i a deixar-se inspirar pel seu exemple” i que “en el cas de sant Francesc, aquest temps jubilar és una oportunitat privilegiada perquè creients i no creients redescobreixin la força del seu testimoniatge: una vida radicalment evangèlica, marcada per la pobresa, la fraternitat universal i l’amor a tota la creació”. Finalment, diu que l’any jubilar dedicat al sant d’Assís és “molt més que una commemoració històrica: és una invitació a tornar a l’essencial de l’Evangeli de Jesús i a redescobrir la joia d’una vida viscuda amb humilitat, pau i amor universals”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que gràcies a la col·laboració de tots els diocesans, “amb goig i humilitat podem dir que l’Església de Barcelona pot continuar amb força la seva labor pastoral”. Recorda que “ja ha començat la campanya de la declaració de la renda i ara és un bon moment per pensar en les necessitats que hi ha al nostre voltant”. Considera que “entre tots podem ajudar els que més ho necessiten” i que els diocesans poden expressar el seu suport amb un petit gest quan fan la declaració, “marcant la creu a la casella destinada a l’Església” i a la de fins socials. Afirma que “quan ens ocupem de les necessitats dels més vulnerables ens ocupem de Jesús” i que “donar suport a l’Església és, sobretot, anunciar la Bona Nova de l’Evangeli i transmetre esperança que ve de Jesús, el Fill de Déu, que camina amb nosaltres”. Finalment, demana que “tant de bo que, com sant Francesc d’Assís, sapiguem transformar els nostres anhels en camins de pau, fraternitat, amor a Déu i amor als germans, atenent especialment els que més ens necessiten”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que en la visita pastoral va passant una per una per les parròquies de la diòcesi i que constata “com és d’important la celebració de la missa els diumenges i festes de precepte”. Reconeix que “l’escassetat de preveres i les comunitats molt minses no fan viable la celebració dominical i festiva en totes les parròquies” i recorda que “durant el Sínode Diocesà es va plantejar aquesta qüestió, tractant-la des de la fe i la tradició multisecular de l’Església”. Afirma que “en els decrets sinodals s’assenyala la importància de l’Eucaristia per a tota comunitat parroquial”, que “per això, s’urgeix que es tendeixi cap a la missa dominical única en cada comunitat, a fi que es puguin servir les parròquies més petites” i que “a més, hi ha un decret que és fonamental per a tothom: «Que l’Eucaristia dominical i la de les festes de precepte sigui desitjada i cercada per tot cristià»”. Finalment, diu que “en aquest moments en què, gràcies a Déu, podem traslladar-nos d’un lloc a un altre amb facilitat, els cristians hem de cercar en el diumenge la missa dominical, que és el cor de l’Església”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “cada vegada més a la nostra societat s’està prenent consciència de la importància de cuidar els cuidadors, de tenir cura i acompanyar les persones que es dediquen als altres, especialment de manera altruista, com a voluntaris”. Expressa que “a l’Església el voluntariat es contempla des del vessant del compromís cristià” i que “l’amor de Déu és el que ens empeny a donar-nos als altres, a fer-nos proïsme de cada persona”. Agraeix “la gran quantitat de persones que dediquen temps a aquesta missió en les parròquies, en els moviments i institucions eclesials”. Recorda que “el dissabte 25 d’abril tindrem el 18è Aplec amb malalts al Santuari de la Mare de Déu de la Salut, i el mateix dia 25 la Trobada Diocesana de voluntaris de Càritas a l’escola Sant Lluís Gonçaga de la Garriga”. Finalment, en aquest temps de Pasqua, agraeix “la dedicació de tants cristians per fer present l’amor de Déu i ajudar a fer el nostre món una mica millor” i els anima a continuar col·laborant, i a fer-ho als qui encara no han fet aquesta experiència.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, explica que entre les accions del Pla d’Evangelització que estan duent a terme durant aquest curs a la diòcesi hi ha la de “donar suport a la pastoral vocacional”. Considera que la pastoral vocacional ha de ser el nucli de la pastoral diocesana i que “el servei a les diverses vocacions ha de ser l’ànima de tota l’acció pastoral”. Expressa que “l’objectiu d’aquesta pastoral és ajudar els joves a discernir amb llibertat i lucidesa la seva vocació” i que “la perspectiva vocacional hauria de ser present de manera especial a la nostra pastoral amb els adolescents i joves”, als quals “hem de convidar a preguntar-se “Per a qui soc jo?””. Afirma que “tot això ens demana a nosaltres que tinguem confiança en els joves”. Manifesta que “la pastoral vocacional no pot ser genèrica, sinó personalitzada, sabent connectar amb les cerques i les inquietuds de cadascú”. Finalment, diu que “en aquesta pastoral no hi pot faltar la confiança en Déu, és a dir, la seguretat que Ell continua suscitant en l’Església les diverses vocacions” i que “no hi ha cap ambient en què no pugui bufar l’Esperit i despertar en el cor del jove la llavor de la vocació”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, parla de la festa de la Divina Misericòrdia, “un dia que ens convida a contemplar el rostre tendre de Déu, que es revela en Jesús de Natzaret”. Recorda que el papa Francesc va escriure que «el nom de Déu és misericòrdia» i que “santa Faustina Kowalska, en el seu Diari, relata com el Senyor Jesús li va mostrar la tendresa de la seva misericòrdia: «Desitjo que la humanitat reconegui el meu immens amor i que confiï en la meva misericòrdia»”. Afirma que “cadascun de nosaltres està cridat a ser instrument d’aquest amor: a ser sant en la vida diària, a ser pietós en allò concret, en la família, en la feina, en els silencis de la nostra pregària…”. Expressa que “la misericòrdia és el camí de la veritable pau: la que es comparteix, s’ofereix i reconcilia”. Finalment, demana que “en cada gest quotidià, per petit que sigui, puguem reflectir la tendresa de Déu”, que “les nostres paraules siguin bàlsam, les nostres mans instruments de consol i la nostra fe llavor de comprensió, sacrifici i perdó” i que “cada dia de la nostra vida sigui un altar on la misericòrdia de Déu s’ofereixi, transformant cada cor ferit en llar del seu infinit amor”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que Jesús ressuscitat es presenta als deixebles amb la salutació “Pau a vosaltres” i que “la pau és un do preciós, una pau activa, desarmada i desarmant”. Expressa que “la pau aquests dies està en risc” i que “de fet, sempre hi està”, ja que “la humanitat, des que és humanitat, no ha viscut cap moment sense un conflicte armat”. Considera que “la guerra no és pas cap fenomen nou”, però que “la seva irreductible presència no ens ha de portar a un pessimisme estèril”. Manifesta que “cal treballar per la pau, en tot moment, des de la base fins als centres de poder que tenen a les seves mans una part no pas petita de la responsabilitat dels conflictes”. Afirma que “Crist ressuscitat, amb la seva salutació -«Pau a vosaltres»- ens marca el camí”, que “sense Crist, la pau és difícil d’assolir” i que “si llegim l’Evangeli, la pau esdevé un element fonamental del Regne que estem cridats a anunciar”. Finalment, demana que preguem “amb intensitat, sense defallir i amb esperança perquè la pau que Crist ens desitja es faci realitat”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens presenta el decret del Concili Vaticà II Ad gentes, sobre l’activitat missionera de l’Església, que ens ajuda a comprendre que la missió “és l’expressió natural de la vida cristiana, perquè neix del cor de Déu”. Expressa que “el Concili recorda amb força que el protagonista de la missió és l’Esperit Sant”, el qual “prepara els cors, obre camins, suscita preguntes, sosté la perseverança”. Considera que “la missió no és estratègia, sinó docilitat; no és conquesta, sinó testimoni; no és imposició, sinó proposta”. Recorda que “la missió no és només «per als de lluny»” i que “la missió comença a la porta de casa, del nostre poble, a la feina, a l’escola” i “es realitza amb gestos senzills”. A la llum de Ad gentes, ens proposa tres compromisos concrets: que preguem per la missió, que sostinguem la missió amb la caritat i que siguem missioners allà on som. Finalment, demana que “el Senyor ens concedeixi una Església diocesana amb ànima missionera: humil, joiosa i valenta, perquè tothom pugui trobar en Crist la vida veritable”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, recorda que quan el van nomenar bisbe de Sant Feliu li van dir que venia a una diòcesi urbana, però que ben aviat va descobrir un territori divers, ple de vida i de contrastos, així com el món rural, “amb una pagesia que es fa estimar només de veure-la treballar”. Expressa que “la nostra pagesia és patrimoni humà, cultural i també espiritual” i que “ha modelat el paisatge i el caràcter durant segles, i continua alimentant-nos amb la seva feina discreta i tenaç”, però que “és un ecosistema fràgil”. Afirma que “avui, els menors de 41 anys són minoria al camp” i que “això posa en risc el relleu generacional”. Manifesta que “les organitzacions agràries reclamen menys burocràcia, preus justos, regles clares, mesures contra la competència deslleial, ajuts per garantir la continuïtat de les explotacions familiars i suports per afrontar la crisi climàtica i econòmica”. Finalment, felicita els joves que han decidit quedar-se o començar l’ofici i agraeix a tota la pagesia “l’arrelament, la feina ben feta i la cura de la terra”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “qui canta els seus mals espanta”. Expressa que la Pasqua apareix “com la melodia que fa fugir les pors de la nostra vida”, que “Déu n’és el gran compositor. La partitura és molt accessible, perquè es tracta de la mateixa Sagrada Escriptura. El solista és el seu propi Fill, Jesucrist”, el qual “eleva la composició a la bellesa més sublim que mai ningú no podrà igualar, amb una nota senzilla, agradabilíssima i única”: el perdó, que “es reconeix, ni més ni menys, que per l’acció d’estimar”. Considera que “l’acció de conjugar el verb «estimar» és, doncs, la que fa fugir els mals de la nostra història”. Afirma que “la Pasqua manifesta el triomf de l’Amor” i que “els mals, doncs, no desapareixen per cap mena d’acció violenta, sinó que es transformen per la força de l’Amor”. Manifesta que “la partitura que tenim a les nostres mans ens guiarà i ens oferirà noves possibilitats perquè la nostra missió sigui una veritable expressió d’Amor”. Finalment, diu que “cantant, doncs, els uns al costat dels altres, serem dels qui trobarem consensos raonables i profètics, que ens confirmaran la certesa que avui desprèn la dita que ens encoratja a ser missioners avui: «qui canta els seus mals espanta»”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
