Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 29 de juny l’Església celebra la solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau, que han rebut junts una especial veneració en la mateixa data perquè van estar units per un mateix amor a Crist fins al punt de donar la vida per Ell. Entorn d’aquesta solemnitat, se celebra el Dia del Papa, una jornada en què els cristians catòlics agraeixen al Senyor el ministeri de la unitat del bisbe de Roma, donen suport, amb la col·lecta econòmica anomenada «Òbol de Sant Pere», a les obres de caritat i apostolat que el Sant Pare impulsa personalment i preguen per l’Església i el Papa.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Dia del Papa, successor de Pere, així com de santa Bernardette Soubirous, dels sants i l’esperança i d’obrir les portes de l’església.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “des del proppassat 8 de maig tenim a l’Església un nou papa, un nou successor de Pere, el papa Lleó XIV”. Explica que “en tant que bisbe, el bisbe de Roma és com els altres —no rep una consagració especial—“, però que “pel fet de presidir l’Església de Roma, és el successor de Pere a qui Jesucrist ha confiat l’alt servei de la fe i de la unitat de totes les Esglésies”. Expressa que “el que fa Jesús és confiar a Pere el servei visible del timonejar l’Església, amb les conseqüències humanes que la direcció comporta”. Afirma que “per complir la seva missió, el Papa ha d’estar atent a les manifestacions de l’Esperit en el poble sant d’avui, però ni ell ni el poble no són la font genuïna de la fe”, sinó que “ve de més amunt: de Jesucrist, que s’ha manifestat en la seva plenitud, i a Ell ha de ser fidel”. Considera que “l’inici d’una nova etapa és una bona ocasió per a renovar la nostra fe en la persona del sant Pare, el successor de Pere”. Finalment, demana que el Senyor il·lumini el successor de Pere, “el conforti i el mantingui il·lusionat en l’esperança a què som cridats”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que el Sant Pare és “el servidor dels servents de Déu” i que “és, sobretot, un servidor cridat a dur a terme una missió que sant Agustí va qualificar com un «officium amoris», és a dir, una labor inspirada en la caritat i en el servei”. Recorda que “el sant Pare, en la missa d’inici del seu pontificat, es presentava com un germà que vol caminar amb nosaltres pel camí de l’amor a Déu i als germans; un Déu que ens vol a tots units en una gran família”, així com que “recordava com correspon al bisbe de Roma la missió de ser, amb l’ajuda de Déu, un pastor capaç de protegir, perquè no es perdi, el ric patrimoni de la fe cristiana”. Afirma que “el Papa desitja una Església que sigui llevat en la massa, sal de la terra i llum del món, que estimi com va estimar Jesús”. Finalment, demana que “preguem pel nou Papa”, recorda que el Papa es va presentar al balcó de Sant Pere del Vaticà amb les paraules de Crist ressuscitat «La pau sigui amb vosaltres» i expressa que “cal que meditem el sentit profund d’aquestes paraules” i que ens esforcem a “ser un ferment de pau i de concòrdia allí on siguem”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que el Dia del Papa “és un dia per a pregar especialment pel Papa i per les seves intencions”. Expressa que “des del 8 de maig passat, tota l’Església resa pel papa Lleó XIV” i que “des del primer moment en què vàrem conèixer la seva elecció, la comunió i estima envers ell es van fer paleses en els nostres cors i en la nostra pregària”. Afirma que el fet que “el Dia del Papa coincideixi amb la solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau no és pas una cosa fortuïta, sinó que té una raó profunda”, ja que “el pastor suprem de l’Església catòlica és el bisbe de Roma, la ciutat que va acollir el testimoniatge martirial de les columnes de l’Església”. Manifesta que “la preeminència de l’Església de Roma ve, doncs, d’aquesta sang vessada pels prínceps dels apòstols, Pere i Pau”. Finalment, diu que del nostre sant pare Lleó vol remarcar la seva humilitat, així com “l’accent que ell posa en la necessitat de la unitat i de la caritat intraeclesials”.
L’administrador apostòlic de Lleida, Salvador Giménez, diu que la solemnitat dels Apòstols Pere i Pau, dos pilars fonamentals de l’Església, centrada especialment en la figura de sant Pere, primer apòstol i primer Sant Pare, “ens convida a contemplar amb ulls de fe el misteri de l’Església universal, nascuda de la creu de Crist i instituïda en la festa de Pentecosta”. Expressa que “des de la diòcesi de Lleida, unida al cor de l’Església universal, elevem la nostra pregària pel nou Pontífex” i que “demanem que sigui, com Pere, roca per sostenir-nos en la fe; i, com Pau, infatigable anunciador de l’Evangeli”. Desitja que “aquesta festa ens ajudi a redescobrir la nostra pertinença a una Església que no és fruit de cap projecte humà, sinó obra de l’Esperit” i que “sapiguem viure aquesta jornada amb una mirada àmplia i universal”. Finalment, demana que “fem arribar al Papa Lleó XIV el nostre afecte i la nostra sincera col·laboració”, que “preguem per ell, perquè Déu li concedeixi la força per confirmar-nos en la fe” i que, “amb l’exemple de sant Pau, sapiguem també nosaltres renovar cada dia la nostra adhesió a Crist i a la seva Església”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “celebrem la festa dels apòstols sant Pere i sant Pau” i que “això ens ha de dur a una reflexió, una vegada més, sobre la importància de la unitat de l’Església al voltant del successor de Pere, actualment el papa Lleó XIV, i també sobre la urgència de l’evangelització a la nostra Societat”. Expressa que “la nostra mirada està ara posada en les activitats d’estiu que s’organitzen des de les parròquies i les delegacions”, però que “una mica més enllà comencem ja a pensar en el curs vinent i a entreveure quins han de ser els objectius que haurem de treballar plegats”. Considera que “per a concretar aquests objectius ens poden ajudar molt els apòstols que celebrem”. Afirma que “sant Pere i sant Pau han de ser per a nosaltres, cridats a ser també evangelitzadors, una referència constant”. Finalment, prega Déu que per la intercessió dels sants Pere i Pau “ens ajudi a continuar caminant i evangelitzant amb esperança a la nostra terra, i allà on sigui que el Senyor i la vida ens vulguin portar”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que l’afirmació de Pere «Vós sou el Messies, el fill de Déu viu» “precedeix el seu reconeixement com a primer dels apòstols” i que “la col·legialitat dels dotze és la mostra de com la primitiva Església es va començar a organitzar”. Expressa que “la fe té una doble dimensió”, que “cadascú de nosaltres té una relació particular amb el Senyor”, però que “per viure la fe, no la podem viure sols”. Demana que “recordem que cadascun dels apòstols va ser cridat de manera individual per Crist, però un cop cridats tots junts formaven un col·legi, formaven ja en certa manera l’Església”, “una Església que es fonamenta en l’amor”. Manifesta que “les esglésies particulars, les diòcesis, vivim la fe cadascuna en relació directa amb Crist”, però que “totes juntes formem comunitat, l’Església universal”. Comunica que ha nomenat “un nou consell episcopal, tot agraint el servei dels qui n’han format part fins ara”. Finalment, demana que “el Senyor ens il·lumini i ens ajudi a tots els que formem aquesta estimada Església de Girona, cadascú en el servei que ens ha estat encomanat”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que “els apòstols Pere i Pau ens conviden a contemplar l’església de les primeres comunitats cristianes, concretament l’església de Roma”. Expressa que “nosaltres, com a església d’Urgell som empeltats en la plena comunió apostòlica gràcies a la successió dels apòstols que han esdevingut missioners i han portat la llavor de l’Evangeli fins al més lluny que podien conèixer”. Afirma que “en aquest començament del ministeri petrí del Sant Pare Lleó XIV som cridats avui a pregar pel Papa i per les seves intencions” i que “si l’església de Roma és la que ens presideix en la caritat, això significa que ajudar i col·laborar en la missió del successor de Pere és el fonament de la unitat de l’Església”. Finalment, diu que “les columnes de la nostra Església ens recorden els fonaments de la nostra església d’Urgell” i que “per això preguem i ajudem a l’apòstol Pere en la persona de Lleó XIV perquè volem créixer en comunió i en unitat per esdevenir missioners i apòstols en les nostres terres urgellenques”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, escriu des del santuari de Lourdes (França), on es troba de peregrinació amb l’Hospitalitat. Explica que “Bernardette, aparició rere aparició, paraula rere paraula i detall rere detall, comprèn que Déu s’interessa per ella, fent-se pròxim als més pobres, malalts i indefensos, d’aquells als quals el món ignora i exclou” i que “la santa, nascuda a Lourdes el 7 de gener de 1844 en una família humil de moliners, davant el perill d’empresonar-la, assegurava no tenir por de res, «perquè sempre he dit la veritat»”. Afirma que amb un insondable esperit hospitalari, des de Lourdes, ens tenen a tots presents. Manifesta que “Bernardette, fidel amant dels malalts, ens deixa un llegat extraordinari en una frase que la Verge li diu en una de les aparicions: «No et faré feliç en aquesta vida, però sí en l’altra»” i que “la seva vida, que va estar plena de malalties, sofriments i humiliacions, li va valer per a aconseguir la santedat, realitzant la missió que Déu li va encomanar, acceptant-la amb amor i donant-li un sentit redemptor”. Finalment, demana que “la Mare de Déu de Lourdes ens protegeixi i ens cuidi sota el seu mantell”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la nostra esperança és animada també pels sants, que són aquells homes i dones que han completat el seu pelegrinatge per aquesta vida i han assolit la meta”. Expressa que “a totes les èpoques i llocs trobem homes i dones que han viscut amb fidelitat a Crist i a l’Evangeli” i que “molts són d’aquells que el papa Francesc anomenava “sants de la porta del costat”, persones bones que han seguit el camí de Jesús i que ens ajuden a comprendre que la santedat no és un ideal inassolible”. Considera que “en la vida dels sants hi trobem nombrosos exemples de vivència de la virtut de l’esperança” i que “ells ens ensenyen a esperar en Déu fins i tot enmig de les dificultats i contradiccions que trobem a la vida”. Recorda, per exemple, que “Sant Francesc d’Assis estava disposat a suportar qualsevol dolor per la recompensa eterna”, que “Santa Teresa de l’Infant Jesús confiava plenament en l’amor misericordiós de Déu” i que “per ella, l’esperança era la clau per viure la petita via de l’amor”. Finalment, diu que “els sants sembren esperança en el món, van obrint camí, deixant més transitable el camí que ens eleva fins al cel”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “l’església parroquial no és solament un edifici funcional”, sinó que també “és lloc sagrat, consagrat a Déu, símbol visible del seu amor enmig del món”. Expressa que “quan una església està oberta, Crist mateix obre els braços a tothom” i que “és una invitació constant a entrar, a pregar, a trobar la pau”. Afirma que “l’església oberta al llarg del dia acull el plor del qui sofreix, la súplica del qui cerca, la gratitud del qui estima, la celebració de la fe i la vida”. Considera que “quan tanquem les portes de les nostres esglésies per manca de recursos econòmics o humans, per qüestions de seguretat o per desànim, tanquem un rostre de Crist al món” i que “mantenir-les obertes és un acte de confiança en l’Esperit Sant, que segueix actuant”. Finalment, diu que “en un temps en què moltes realitats semblen diluir-se, mantenir les nostres esglésies i capelles del Santíssim obertes i accessibles a l’oració és un signe i testimoni d’esperança”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
