Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Del 26 al 28 de setembre se celebra a Roma el Jubileu dels Catequistes, dedicat als qui, amb entrega quotidiana, sostenen el servei de la catequesi a les comunitats cristianes. En el marc d’aquest Jubileu, al qual assistiran més de 20.000 pelegrins d’arreu del món, diumenge 28 de setembre 39 catequistes, entre els quals la catalana Isabel Campmany, delegada diocesana de Catequesi del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, rebran de mans del papa Lleó XIV el ministeri laical de catequista, així com un crucifix com a signe de la seva vocació particular.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar dels catequistes, així com de la família com a subjecte eclesial, del primer màrtir filipí, de la pau, signe d’esperança, d’imatges del Bon Pastor, de testimoniar junts la fe de Nicea, de la 111a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, de la fe en la vida eterna, d’apòstols de la joia de seguir el Crist i de la conversió.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, comunica que el diumenge 28 de setembre Isabel Campmany, delegada diocesana de Catequesi, “rebrà del Sant Pare Lleó XIV, a Roma, el ministeri instituït de catequista”, un gest que “vol reconèixer i dignificar la tasca que milers de dones i homes realitzen en parròquies de tot el món: transmetre la fe i acompanyar infants, joves i adults en el seu camí cap a Jesucrist”. Expressa que “el catequista és servidor de la Paraula i testimoni de l’Evangeli” i que “el seu ministeri no és accessori, sinó essencial per a la vida de l’Església”. Agraeix “la generositat, la coherència i la fidelitat de tants catequistes que, sovint en silenci i sense reconeixement, segueixen sembrant llavors d’esperança”. Afirma que en un món marcat per la indiferència i el desconcert, els catequistes són “veus que anuncien l’alegria de l’Evangeli”. Manifesta que “necessitem catequistes joves i relleu”, però que “també necessitem cuidar la formació integral i continuada”. Finalment, diu que ja hi ha signes d’esperança i que l’Esperit continua actuant.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “la família és un sistema de relacions molt estretes i ineludibles” i que “mentre continuem evangelitzant les persones com individus, obviant que són subjectes familiars amb vincles antropològics molt forts, seguirem fent un treball parcial i relatiu”. Expressa que “hi ha famílies, que encara avui s’anomenen cristianes, que no saben fer presents en les seves relacions i en la seva vida quotidiana aquells «companys de viatge» del cristià”: “la pregària diària, els sagraments, el dejuni i la caritat”. Considera que “la transmissió de la fe no preocupa o interessa la majoria de pares moderns” i que “en canvi, en les famílies en les quals la fe és un factor educatiu central, fins i tot el testimoni dels pares per si mateix pot ser determinant en la transmissió de la fe als fills”. Afirma que “no es pot obviar que la fe es transmet en la família” i que “la relació amb Déu s’aprèn abans de tot, a través dels pares”. Finalment, diu que “urgeix, per tant, que tot projecte evangelitzador, de primer anunci, de catecumenat, de catequesi…, compti a donar suport i acompanyar la família en les seves múltiples i variades situacions”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “cada 28 de setembre l’Església recorda el testimoni de sant Llorenç Ruiz, el primer sant filipí, i el dels seus quinze companys”, tots ells “martiritzats al Japó a mitjan segle XVII”. Expressa que “sant Llorenç, amb el seu exemple, ens recorda que tots, pel baptisme, estem cridats a evangelitzar, a ser deixebles missioners de Crist”. Explica que “Llorenç Ruiz va rebre la catequesi dels pares dominics de Manila”, que “va cultivar l’amistat amb Déu i va saber posar Crist al centre de la seva existència”. Recorda que “sant Llorenç Ruiz i els seus companys van ser canonitzats l’any 1987 pel papa sant Joan Pau II” i que “a la parròquia Immaculada Concepció i Sant Llorenç Ruiz, al cor de Barcelona, la comunitat filipina celebra la fe des de fa més de vint-i-cinc anys”. Demana que “donem gràcies a Déu per tota la tasca que aquesta comunitat realitza al servei de la Bona Nova de Jesucrist”. Finalment, diu que “la figura de sant Llorenç Ruiz, com tants altres màrtirs, és un exemple entranyable de viure la fe amb radicalitat”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “no hem d’oblidar que som de ple en el Jubileu del 2025 i que el missatge central d’aquest Any Sant és l’esperança”. Recorda que el sant pare Francesc “posava com a primer signe d’esperança la pau”. Expressa que “la pau com a signe d’esperança no sembla pas ser present del tot entre nosaltres”, però que “sí que tots podem, individualment i grupalment, ser signes d’esperança si de debò ens creiem el que ensenyà Jesús en el Sermó de la Muntanya: Feliços els qui posen pau, Déu els reconeixerà com a fills (Mt 5,9)”. Afirma que “la pau és un do messiànic” i que “Jesús comunica la pau a qui acull la vida nova que brolla de la seva mort i resurrecció”. Recorda que “«Pau desarmada i desarmant», és l’expressió que Lleó XIV ha fet servir en moltes ocasions” i considera que “solament pot desarmar el qui no té armes ni utilitza la violència per a expressar les seves idees o solucionar els seus problemes”. Finalment, diu que la pau com a signe d’esperança ens demana que “treballem en el nostre cor la fraternitat universal” i que “la pregària per la pau és una necessitat sempre”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, s’adreça als pastors de l’Església, als bisbes, als preveres i als diaques, “perquè necessitem de vegades actualitzar la consciència del que som, de la nostra pròpia identitat”. Resumeix en tres idees l’essència i els trets característics d’aquests successors dels apòstols i dels seus col·laboradors: consagració, comunió i missió. Expressa que “la imposició de les mans ens ha consagrat units a Jesucrist el Bon Pastor, i d’aquí en deriva la comunió que ens uneix amb ell i entre nosaltres i la missió que és continuació de la de Jesucrist en venir al món, i que compartim també entre nosaltres”. Afirma que “es pot dir en resum que la identitat i la missió dels bisbes, dels preveres i dels diaques és que són imatge i presència de Jesús Bon Pastor enmig del món”. Manifesta que “la seva és una missió de servei” i que són “servidors no amos”. Finalment, diu que ser presència de Jesús que és el Bon Pastor i Servidor “és la identitat del ministre de l’Església”, “és la vocació a la qual hem estat cridats” i “és la petició que li hem de presentar tots, que cridi i ens enviï més servidors seus, consagrats a ser presència seva”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “davant d’un món que, en bona part, ha oblidat Déu, els cristians ens sentim compromesos a oferir un testimoniatge convincent de la fe que professem”. Expressa que “el moviment ecumènic va estar, des del naixement, vinculat a la preocupació per l’evangelització”, “lligada al nostre testimoniatge d’unitat”. Afirma que “el Credo de Nicea segueix vigent i actual”, però que “cal explicar-lo en el llenguatge dels nostres contemporanis, perquè no pensin que conté fórmules abstractes, sinó paraules plenes de vida, misteris que abracen el nostre ésser i l’omplen de vida”. Considera que “un repte important és com fer veure als homes i les dones del nostre temps que la fe és un esdeveniment carregat de sentit per a les seves vides” i que “per això cal anar “al cor de l’Evangeli”, redescobrir el nucli de la fe”, “tornar a allò essencial”. Finalment, diu que “tot això ens convida al discerniment en comú amb vista a la missió” i que “no podem oblidar que existim per evangelitzar, que pertany a la naturalesa de l’Església el mandat de sortir als camins dels homes per anunciar-los la Bona Nova del Regne de Déu”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, s’adreça als migrants “a les portes de la 111a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat”, amb el lema “Migrants, missioners d’esperança”, que “posa en el centre la vostra vàlua, força i tenacitat per a aconseguir aquesta felicitat que s’amaga darrere d’unes fronteres que porten inscrits a foc els vostres noms”. Diu als migrants que no estan sols, que l’Església acompanya el seu dolor i el fa seu, perquè han estat creats a imatge i semblança de Déu, i igual que en l’ésser humà està impresa la imatge de Crist, la seva arribada obre la porta a una nova evangelització i a espais perquè creixi una nova humanitat, preanunciada en el Misteri Pasqual. Els demana que confiïn en Déu i “tot perill es dissiparà abans que fosquegi en el vostre cor”. Els assegura que el seu testimoniatge és “un signe de lluita, de tenacitat i de resiliència”. Finalment, els diu que són “la carícia tendra de Déu que ens recorda com la Sagrada Família de Natzaret també va ser emigrant, refugiada i va sofrir l’experiència del rebuig”, però que “al final, van rebre de Déu el llegat que va transformar les seves vides: que, malgrat tot, Ell mai no els va abandonar”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, es pregunta “què hi pot haver més inversemblant que una vida després de la mort” i afirma que d’això “no en podem fer experiència física”. Expressa que hi ha dues maneres de veure la realitat: amb “ulls que miren amb criteris humans” o amb “ulls que miren a la llum de la fe”. Considera que “creure, tenir fe, és deixar-se guiar, és confiar no pas cegament sinó espiritualment en Déu”. Defensa que “viure la fe és viure, viure en Crist, ara i aquí” i que “és viure practicant la caritat i tenir alhora la mirada posada en l’esperança d’una vida plena i eterna”. Manifesta que “viure practicant la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència o la mansuetud és el programa de vida del seguidor de Crist, és viure posant l’esperança en que quan sigui l’hora puguem ser feliços amb aquell qui és de debò feliç”. Finalment, es pregunta si “és tot plegat un absurd” i respon que “ho pot semblar a ulls profans”, però que “de fet és la més gran manifestació que Déu hagi fet mai a la seva criatura”, que “n’estem certs per la fe i d’aquesta fe n’hem de ser testimonis per als altres que, qui sap si un dia o un altre, ens escoltin”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens proposa “el lema d’aquest any pastoral: “Apòstols de la joia de seguir el Crist” i ens convida a “fer-lo nostre i a motivar totes les activitats i experiències que farem en aquest curs com a leitmotiv de la nostra acció pastoral com a Diòcesi d’Urgell”. Expressa que “som cridats a ser apòstols”, “continuadors de l’obra de Jesús”. Afirma que “quan nosaltres volem seguir el Crist a poc a poc ens anem expropiant i despullant i d’aquesta manera el nostre ésser va prenent l’essència de la joia, de la benaurança”. Considera que “no pot existir un autèntic apòstol sense joia, sense el sentit de felicitat” i que “qui comunica el Senyor, no pot no fer-ho sense l’entusiasme joiós”. Manifesta que “el seguiment consisteix en un procés de configuració” i que “seguim per conèixer i aprendre” i ens convida a “començar grups de lectio divina, a conèixer la Paraula de Déu perquè serà així com aprendrem qui és Jesús de Natzaret”. Finalment, demana que fem de les nostres comunitats cristianes dels nostres pobles, escoles d’escolta dels germans que trobem.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “la missió evangelitzadora és complexa” i que “té les seves dificultats”, però que “també se’ns presenta sempre apassionant”. Expressa que “ens cal una conversió permanent de la mirada i del cor”, que som cridats a “ser «pa», és a dir, a convertir la duresa de la nostra mentalitat i del nostre cor”. Afirma que “la conversió, que és la gran tasca de qualsevol cristià, des del primer batejat fins a l’últim, és també un do” que “s’ha de demanar insistentment”. Considera que “en aquest procés intervenen molts factors i actuen moltes persones” i esmenta els qui ens ajuden sense saber-ho, els migrants i refugiats. Recorda que “ningú deixa la seva terra per plaer” i que “la doctrina social de l’Església admet la lliure decisió de migrar, i encara més si és per fugir de la violència, la injustícia o, fins i tot, per buscar un nou refugi climàtic”. Finalment, diu que “els migrants i els refugiats són els qui revitalitzaran les nostres comunitats, sovint cansades i rígides”, que “també les comunitats acollidores són impulsores de fraternitat” i que “de la realitat plural i diversa trobarem oportunitats de conversió i, per tant, d’esperança”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
