Data: 11 de maig de 2025
La ciutat de Lleida celebra avui el seu patró, Sant Anastasi. Hi haurà una festa civil amb música i elements folklòrics i, així mateix, una celebració solemne a la catedral, com se sol fer en tots els altres pobles de la diòcesi quan recorden el patronatge del seu sant patró o de la Mare de Déu. La festa és indispensable en tota comunitat humana, ja que genera alegria, agraïment i records constants. Tot això permet una major cohesió social entre el grup que la celebra.
També vull parlar-vos d’un fet molt més universal que ha interessat milions de cristians i ha conformat d’alguna manera la seva vida personal i comunitària: el pròxim dia 20 de maig es compleixen els 1.700 anys de l’inici del Concili de Nicea. L’any 325, en temps de l’emperador Constantí i en una població propera a l’actual ciutat d’Istanbul, es van reunir una gran quantitat de bisbes per buscar una solució a una controvèrsia sobre la figura de Jesucrist. Hi havia por a un possible cisma per la disputa entre dos grups de cristians i es pretenia fixar en unes paraules i frases l’ensenyament de la mateixa Església sobre la vida, el missatge i l’obra de Jesús; es buscava amb això la unitat en la doctrina i en la celebració. És una constant històrica l’existència de diverses sensibilitats o, encara pitjor, la propagació d’errors doctrinals que desvirtuen l’essència de la fe de l’Església. Les discussions acompanyades de l’estudi i de l’oració del poble cristià unides al compliment del designi del Senyor, que no abandona mai la seva Església, fan possible l’enumeració de les veritats de la fe que fonamenten la vida cristiana.
El Concili de Nicea -i el posterior, celebrat seixanta anys després a Constantinoble- va tenir tanta importància que les seves expressions bàsiques sobre Déu-Pare, Jesucrist i l’Esperit Sant són encara avui repetides pels cristians quan recitem el Credo. Tres persones, de la mateixa naturalesa, que conformen el misteri de la Trinitat, fonament de la fe cristiana. El nostre Catecisme actual, publicat l’any 1992, explica amb molta claredat els continguts de les veritats de la fe que la Sagrada Escriptura i la Tradició de l’Església han transmès al llarg dels segles. Us convido una vegada més a la seva lectura i estudi, i desitjo que us ajudi en la vostra oració personal i comunitària. És impressionant comprovar la continuïtat de tantes generacions recitant la mateixa doctrina durant disset segles, malgrat els canvis de tota mena: socials, culturals, polítics i econòmics. Ho comprenem i acceptem per la força de l’Esperit Sant que condueix la seva Església a través de la història reconeixent les enormes dificultats, limitacions i contradiccions que mostrem un gran nombre de cristians. Malgrat els pecats dels seus membres, l’Església manté la unitat de la doctrina amb l’evolució en el llenguatge i els usos pedagògics de cada època i de cada cultura on està inserida.
És convenient recordar l’any de la celebració perquè encara no s’havia produït la sèrie de divisions posteriors amb l’anomenat món ortodox i el protestant, afirmant tots, amb convicció i fidelitat, que Jesús és Senyor i Salvador. Encara ho fan ara, tot i que mantenen variants bàsiques en altres temes dogmàtics i en la disciplina eclesiàstica.
A més de l’anomenat Concili de Jerusalem s’han celebrat vint-i-un concilis ecumènics o universals. L’últim el deveu recordar molts lectors, el Vaticà II (1962-1965). Sovint, de manera natural, els bisbes han convocat concilis i sínodes diocesans. En el nostre cas és molt recent la celebració del Concili Provincial Tarraconense l’any 1995, convocat per tots els bisbes amb seu a Catalunya.
