Data: 21 de desembre de 2025
Fa algunes setmanes llegia a La Vanguardia una entrevista a l’escriptor i poeta Antoni Puigverd, que duia per titular: “Els ponts són el primer que es bombardeja en una guerra”. Aquell mateix dia el papa Lleó XIV tornava del seu viatge a Turquia i al Líban, país colpit per molts conflictes. També em va cridar l’atenció una part de l’homilia pronunciada a Beirut, que deia: Cadascú ha de posar de la seva part i tots hem d’unir els nostres esforços perquè aquesta terra pugui recuperar el seu esplendor. I només hi ha una manera de fer-ho: desarmem els nostres cors, deixem caure les armadures dels nostres tancaments ètnics i polítics. Dues veus diferents, un mateix missatge: sense ponts, no hi ha futur. Estiguem alerta arreu als dinamiters de ponts.
Els profetes llegits durant l’Advent també anuncien una pau que comença desarmant el cor. Què vol dir això? Vol dir renunciar a la munició ideològica que fem servir contra aquells que no pensen, voten, parlen o resen com nosaltres. Vol dir deixar de veure l’altre com a enemic, no creuar —com es fa sovint— la línia vermella de la deshumanització de persones o col·lectius. Desarmar el cor requereix molt de valor, perquè cotitza poc. És apostar pel diàleg, quan tot empeny cap a l’enfrontament. És buscar allò que uneix, no allò que divideix. Però, ja se sap: divideix i venceràs. És posar el bé comú i la comunió per damunt de les trinxeres partidistes, també dins la comunitat de creients.
¿No necessitem més cristians, ciutadans i líders a tots els nivells que abandonin les trinxeres i els discursos excloents per bastir més ponts? Deia el Papa que cadascú havia de posar de la seva part deixant caure les armadures. És una bona proposta a valorar davant els propers àpats familiars de Nadal i per a cada dia de l’any. No ens abonem al deshumanitzador discurs de l’odi.
Lleó XIV passeja pels ponts de Puigverd i ens recorda que l’única via perquè una terra recuperi el seu esplendor és la unitat en la diversitat i els cors desarmats. Proposta per a valents.
