El dijous dia 27 de setembre va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona l’acte de commemoració pel 10è aniversari del traspàs del qui fou Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Joan Carrera i Planas. Va ser el 3 d’octubre de 2008 quan l’estimat bisbe auxiliar de Barcelona, va fer el traspàs a la casa de Déu, deixant la seva empremta en cada un d’aquells que el van conèixer. Perquè, tal com va dir Jordi Breu, el president del Memorial Joan Carrrera , “el pas dels anys és inapel·lable, però el record del bisbe es manté viu”. En l’acte hi va intervenir, entre d’altres, l’Arquebisbe emèrit de Barcelona, Cardenal Lluis Martínez Sistach; l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives; així com el Director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Sr. Marcel·lí Joan, el Rector del Seminari de Barcelona Mn. Felip Juli Rodriguez i l’editor i amic Eduard Fornés.
En aquesta primera trobada l’objectiu era recordar la figura del bisbe a través d’aquells que el van tractar de tu a tu; començant pel mateix presentador Francesc Rosaura. El periodista de TV3, que va tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo diverses vegades al programa Signes dels Temps . Al principi de l’acte va donar pas a algun dels fragments de les entrevistes que la cadena havia fet al bisbe Carrera. Les preguntes i respostes tractaven temes com l’acollida, la integració i la preocupació pel benestar dels nouvinguts, sobretot, d’aquells que havien arribat d’Andalusia en plena època de moviments migratoris. El bisbe també comentava els valors i records de l’Església Catalana en plena dictadura. Tot plegat inquietuds que feien del bisbe Carrera un home conscient de la realitat i les necessitats del seu temps.
Amb aquesta petita mostra es va presentar alguna de les petjades més clares del bisbe Carrera, com ho va ser la seva pastoral d’acollida i integració. En aquesta línia, el president del Memorial Bisbe Joan Carrera, Jordi Breu, va destacar com “el bisbe sempre va demostrar coratge en la defensa dels Drets Humans”. Aquest recordava el seu caràcter “humil”, conciliador, optimista, misericordiós i compromès”. Un compromís lligat també a la terra, “a la voluntat de difondre el missatge cristià i la defensa de Catalunya amb ponts de diàleg i servei a la seva terra”, recordava Breu. Sovint tornava a la memòria avui davant la situació que viu el país, i pensava “què en diria el bisbe Joan de tot això?”.
El nou rector del Seminari de Barcelona, Mn. Felip Juli, va intervenir recordant els cinc anys que va treballar com a vicari “colze a colze” amb el bisbe Carrera, quan aquest era rector de la parròquia de Sant Isidre de l’Hospitalet. “Una relació de germans, -recordava Mn. Felip Juli- en que Mn. Carrera sempre va respectar la meva manera de fer, tot i que de vegades era una mica terratrèmol”. Va destacar el tarannà “discret i sincer del bisbe”.
També, entre els aspectes va destacar, sobretot, com el bisbe Carrera; en aquells moments sacerdot, dedicava el seu temps sense escatimar ni un minut als feligresos que ho necessitaven. “Acollia, creia en la gent, l’escoltava, l’ajudava… sempre amb sincera amabilitat”. També, com tot i el tracte afable sabia convèncer “no imposant, sino proposant”.
El director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Marcel·lí Joan; també va fer algunes pinzellades del seu tracte amb el bisbe Carrera; al qual va conèixer gràcies a la seva implicació amb Catalunya. “Era un català sense pels a la llengua i amb una finesa única”. Així ho recordava, i descrivia el bisbe com un home de prestigi transversal eclesiàstic, espiritual social i polític”. Va llegir algun dels informes que la Guàrdia Civil havia redactat sobre el bisbe quan aquest defensava els treballadors obrers. En els informes on es plasmava que el bisbe mai va dubtar a defensar l’Església catalana.
L’editor dels llibres del bisbe Carrera Eduard Fornés, també va destacar aquesta vessant tan arrelada a la Terra Catalana”. Fornés va conèixer el bisbe a l’Editorial Nova Terra. Tal com va recordar una publicació d’acció catòlica que desprenia articles amb “sentit missioner”; que va ser una gran aportació a Catalunya.
Marcel·lí Joan va destacar l’estima del bisbe per l’Església. “Un bisbe atípic, que no va canviar de plantejament, i que quan calia s’oblidava de la mitra”. “Un bisbe que ha suscitat estimació allà on ha anat i només tenia enemics en el camp de l’integrisme”, va afegir.
L’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives; que va succeir el bisbe Carrera com a consiliari de Justícia i Pau, va recordar els anys que el va conèixer durant la seva joventut i va destacar el bisbe Carrera com; “un bon pastor i un pastor bo”. Tal com va dir Vives, Carrera fou un bisbe que va saber exercir el seu ministeri, citant les paraules del difunt “construint en un barri on els altres també construeixen i també intenten desconstruir”. També va destacar el seu mestratge, ja que a través d’ell van “aprendre a fer una nova presència missionera”.El bisbe d’Urgell, va destacar com sobretot va aprendre molt de “parlamentarisme” perquè era “culte i molt agut”. “Sempre li agradava fer un contrapunt i donar arguments que ens fessin pensar”, explicava el bisbe.”. “Ell va ser una figura resplendent, que va creure sempre en els joves”.
El cardenal i arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach va presidir l’acte i va tancar les intervencions. “Han passat 10 anys des que va marxar i encara el recordo moltes i moltes vegades”. Va agrair aquest memorial que posa sobre la taula un testimoni que va saber viure amb joia l’Evangeli; que va seguir plenament el programa del Papa Francesc. “Es va avançar a l’encíclica del Sant Pare Evangelii Gaudium, amb la seva actitud d’Església en sortida vers aquells que no son a prop”. Martínez Sistach recordava com amb el bisbe Carrera, quan era el seu auxiliar; es preocupaven de sortir a buscar aquells que “no acudien a la campana”. “Tenia aquest interès per sortir a les perifèries” i “una actitud preferencial pels pobres”.
Va acabar donant les gràcies “pel bon pastor que va ser i pel testimoniatge que ens ha deixat”.
10è aniversari del traspàs del Bisbe Joan Carrera
