Els bisbes parlen de la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i del mes del Rosari

Abr 30, 2020

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

Aquest diumenge dia 3 de maig, IV diumenge de Pasqua, és el diumenge del Bon Pastor i, un any més, tindrà lloc la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. Aquesta Jornada, que se celebra juntament amb la Jornada de Vocacions Natives, és una invitació a pregar per totes les vocacions d’especial consagració al món, perquè siguin molts els joves que diguin sí a la crida que el Senyor els fa. També en els territoris de missió, perquè assumeixin el relleu dels missioners i mantinguin viva la flama de l’Evangeli en aquests països.

La Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada de Vocacions Natives es convoquen conjuntament per quatre grans institucions eclesials, que representen la diversitat i riquesa de les vocacions d’especial consagració: la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), la Conferència Espanyola d’Instituts Seculars (Cedis) i Obres Missionals Pontifícies (OMP). El lema d’aquest any és Jesús viu i et vol viu.

D’altra banda, el papa Francesc va publicar el proppassat dissabte 25 d’abril una carta dirigida a tots els fidels amb motiu del mes de maig, el mes de Maria, tot convidant les famílies a resar el Rosari a casa durant l’actual pandèmia del coronavirus.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i del mes del Rosari, així com de multiplicar la caritat, del Vivent que crida a viure, de la col·laboració dels cristians i del Bon Pastor.

Quatre de les cartes dominicals parlen de la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, afirma que es diu tot sovint que “ens manquen signes de la fe que parlin als homes i dones d’avui” i que “volem una fe que sigui entenedora per la cultura actual; una fe que gairebé esdevingui evident”. Contemplant la vida de les primeres comunitats cristianes, pensa que “en devien tenir ben pocs, de signes”, que amb dos signes –la creu de Jesús i la caritat- conquerien molts cors. Afirma que “la vida donada de ple als altres, fonamentada en la pregària humil i sincera, és el signe que parla clar de Jesucrist i que l’home del carrer entén veritablement”. Recorda que “en aquest quart diumenge de Pasqua l’Església ens demana la nostra pregària per les vocacions”. Manifesta que “ens cal pregar perquè hi hagi vocacions a una vida cristiana santa, autèntica i fervorosa”, que “calen joves —nois i noies— que es prestin a ser signes de l’Evangeli per als mateixos joves”, que ens calen signes del Senyor enmig del nostre món: “Signes del Déu de la senzillesa i la humilitat, quan tothom somnia nedar en l’abundor i l’ostentació. Signes de Déu que es posa al costat dels qui sofreixen —sobretot en aquests dies de pandèmia—, quan són molts els qui ambicionen surar per damunt dels altres”. Remarca que “l’Evangeli necessita signes per fer-se entendre al món” i que “el món necessita aquests signes per trobar el seu nord”. Finalment, invita “a tots els diocesans a pregar amb constància perquè Déu desvetlli vocacions plenament cristianes” i diu que “a partir d’aquí, ja sorgiran llavors les vocacions específiques a la vida laïcal o matrimonial, al sacerdoci o a la vida consagrada… que realment necessita la nostra Església”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “acollir el Crist Ressuscitat com a Bon Pastor, ens fa adonar que som un poble recreat per la gràcia de la Pasqua i que dintre seu l’Esperit Sant distribueix dons i carismes, vocacions i missions” i que “pregar per les vocacions serà sempre un deure per al deixeble de Jesús, ja que el Mestre així ens ho va manar”. Demana que ho fem “amb amor i perseverança, ja que necessitem molt que, sobretot els infants i els joves, però també els adults i els ancians, tots, escoltem i responguem amb generositat les crides del Bon Pastor” que “vol que la seva vida inundi les nostres vides, i que les transformem, donant-les, en instruments perquè Ell pugui actuar enmig del món”. Exclama que “és tan important viure la vida com a vocació!”. Recorda que “aquests dies de pandèmia hem pogut redescobrir que moltes professions, sense un sentit vocacional de generositat, fins d’heroïcitat, no se sostenen” i que “pregar per les vocacions significa demanar que tots, a l’edat que sigui, ens obrim a donar la vida per causes grans i importants, segons el que Déu a través de les circumstàncies de cadascú, ens fa arribar”. Afirma que “Déu se serveix de persones, esdeveniments, fins fracassos, per sotraguejar la persona i fer-la créixer, amb un desig de servei i d’amor” i demana que “des de l’amor concret i entregat de cada dia alcem la mirada i el cor cap a Déu, amb el compromís ferm de fer més cas del que Ell vol i espera de cadascun de nosaltres”. Finalment, demana també que ens confiem “a la nostra Mare, la Verge Maria, perquè ens guiï pel camí de la resposta sempre més gran d’amor a Déu i als germans” i manifesta que la Mare de Déu “també ens acompanya i sosté en aquests moments, per viure amb fe dins la pandèmia, i per sortir-ne enfortits en l’amor a Déu i la solidaritat envers els qui pateixen”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “en el diumenge del bon Pastor, sense deixar de posar la nostra mirada en Jesús, hem de mirar també  totes les vocacions de servei que el Senyor suscita en la seva Església” i que “el bon Pastor necessita mans i cors d’homes i dones que siguin presència seva, en la seva vocació i missió pròpies, a fi que cada persona pugui sentir ben a prop al mateix Crist”. En aquests temps complicats, de molt de sofriment, vol fer “un reconeixement a totes les persones que, des de la seva consagració, han estat i estan ben a prop dels qui sofreixen en els hospitals i residències, o en les seves llars” i “també per als qui, des de la seva professió o voluntariat es donen generosament”. Aquest temps fort és, al seu entendre, “un moment per a deixar aflorar aquelles preguntes essencials que broten en el nostre cor”, un temps de “recerca profunda de sentit de la vida”. Afirma que la pregària per les vocacions, pròpia d’aquest diumenge, ha de tenir, al seu entendre, en aquest any, “aquesta intenció: Doneu-nos, Senyor moltes i santes vocacions a la vida sacerdotal i consagrada”. Manifesta que “en moment de recerca de sentit, necessitem testimonis creïbles de qui és el camí, la veritat i la vida” i que “en necessitem molts en quantitat”, “però també els necessitem sants”. Finalment, diu que “als cristians, i, amb més força, si pot ser, als consagrats: sacerdots i religiosos, se’ns demana que siguem persones creients i creïbles”, que “la fe, unida a la caritat i a l’esperança, ha de ser el motor de la nostra existència” i que “la nostra vida, concorde amb aquesta fe, ha de manifestar que Crist és el centre de la nostra existència, perquè puguin molts germans reconèixer la veu del Senyor”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “tots els cristians estem convidats a demanar al Senyor que òbriga el cor dels joves a la seua crida, perquè amb generositat i sense pors lliuren la vida al servei de l’Evangeli i del Poble de Déu” i que els creients valorem el testimoniatge dels sacerdots i també el de tants consagrats i consagrades que, “vivint amb fidelitat la seua vocació, es lliuren per servir als altres, ens ajuden en la nostra fe i donen vida a l’Església”. Afirma que “la decisió de seguir al Senyor i lliurar-li la pròpia vida és un compromís que a molts els atemoreix”, ja que “exigeix confiança en Déu, renúncia als propis projectes, disponibilitat a deixar-se educar per a valorar les coses de manera nova i fidelitat al compromís que s’ha assumit”. Manifesta que “hem de pregar perquè els joves cristians visquin la fe amb alegria i troben en ella la força per comprometre’s en la vocació a la qual Déu els crida”. Expressa que el missatge del papa Francesc per a la jornada d’enguany és una breu meditació sobre les quatre actituds (gratitud, coratge, dolor i lloança) “que obrin el cor a respondre a la invitació del Senyor a seguir-lo”. Afirma que “en primer lloc s’ha de viure la fe amb gratitud” i que “la resposta a aquesta crida no significa que no puga haver-hi dificultats”. Recorda que els deixebles “enmig de la por van escoltar una paraula que els va donar pau: ànim”. Destaca que “en el començament de tota vocació pot haver-hi por a allò desconegut” i que “és la paraula del Senyor, que ens convida a confiar més en Ell que en les pròpies forces, el que ens dóna la força per a superar-la”. Finalment, demana que “animats pel seu testimoniatge, els joves no tinguin por de ser generosos per a lliurar la vida”.

Dues de les cartes dominicals parlen del mes del Rosari. El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que avançant enmig d’aquest confinament “ens endinsem  en el mes de maig, el mes de Maria”. Recorda que “entre les moltes retransmissions de celebracions i pregàries que es fan durant aquestes setmanes es troba també la retransmissió de la pregària del Rosari cada dia a les 19 h des de la capella del nostre Bisbat a través del seu canal youtube” i que han anat recordant “des del primer dia del confinament la importància de viure i expressar l’amor i la devoció a la Mare de Déu a través de la pregària del Rosari a la llar, en família”. Comunica que “el Papa ens anima a redescobrir la bellesa de resar el Rosari a casa durant el mes de maig tot unint-nos a ell a través d’aquesta oració, amb la seguretat que «contemplar junts el rostre de Crist amb el cor de Maria, la nostra Mare, ens unirà encara més com a família espiritual i ens ajudarà a superar aquesta prova»”. Afirma que el Rosari “és una pregària centrada en Crist, que ajuda a copsar millor els moments centrals de la salvació realitzada per Ell”, que “la pregària del Rosari és un acte de fe pel qual ens endinsem en la relació personal amb Crist, en el coneixement de la seva persona i del seu misteri de salvació” i que “ens ajuda en el nostre pelegrinatge de la fe, guiats per Maria, Mare i Mestra”. Finalment, ens convida a “dirigir la nostra mirada a la Mare, a demanar-li que ens ensenyi a respondre amb promptitud i humilitat a la crida del Senyor” i a demanar “avui, especialment, per les vocacions a la vida sacerdotal, a la vida consagrada i per les vocacions natives”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que no es cansarà de recordar que “el poble cristià, d’arreu i sempre, davant de situacions com l’actual s’ha adreçat devotament al bon Déu, per intercessió de la Mare de Déu i dels sants” i que “sense despreocupar-se de posar els mitjans per evitar els contagis, ha confiat en els amics de Déu per obtenir la guarició i la fi de les epidèmies”. Recorda que “el Papa ens invita a pregar a Maria demanant per tantes necessitats causades per la pandèmia a través del rés del Rosari”. Demana que “aprofitem les circumstàncies que ens empenyen i recuperem el rés diari del Rosari durant el mes de maig” i diu que “tenim molts motius per fer-ho: els malalts, els difunts, les famílies que no els han pogut acompanyar en la seva agonia, els sanitaris, els qui estan sense feina…”. Diu que és fàcil que molts pensem: “rosari = rutina”, però que “el Rosari té “un secret”: fer-lo amb “senzillesa”; contemplar el misteri de la vida de Jesús amb els ulls de Maria i confiar-li, com ella faria, aquella necessitat que portem en el cor”. Manifesta que “alguns potser porteu un Rosari penjat al coll o en col·leccioneu però no sabeu com fer-lo servir” i que “el Papa ens diu que “és fàcil trobar, fins i tot a Internet, bons esquemes de pregària” per a recuperar-ne la pràctica si l’hem oblidada o mai ens l’han ensenyada”. Finalment, informa que “a la pàgina web del bisbat, junt amb la carta i les oracions, hi trobareu unes indicacions senzilles que us podran guiar”.

El cardenal Joan Josep Omella, vol tenir “un record per totes les famílies que estan confinades a causa de la pandèmia”. Diu que prega “per tots el pares i mares que aquests dies tracten de conciliar les seves ocupacions laborals amb la cura dels seus fills”, però que avui voldria “dirigir una mirada molt particular cap a moltes altres llars en què el problema no és només la conciliació familiar, sinó com sobreviure a la situació d’angoixa i de neguit provocada per la pèrdua de la feina durant aquesta pandèmia”. Afirma que “a aquestes famílies més vulnerables, que pateixen severament les conseqüències econòmiques produïdes per aquesta crisi sanitària, els cristians i tota la societat no les podem deixar soles” i que “sempre comptaran amb la nostra pregària i el nostre suport humà i econòmic”. Recorda que “Càritas ens alertava fa uns dies que les demandes d’ajuda que rep l’entitat a Catalunya s’havien multiplicat per tres”, que “lluny de minvar, s’estima que aquesta demanda anirà creixent” i que “per això, aquesta entitat social de l’Església ha iniciat una campanya que pretén «multiplicar per tres» les donacions que rep”. Recorda també que “moltes més famílies necessiten avui la nostra ajuda”. Informa que “des de la Conferència Episcopal Espanyola se’ns convida, a preveres i bisbes, a donar una part del nostre sou a institucions com Càritas, Mans Unides i moltes altres entitats de l’Església o civils que estan treballant i treballaran molt activament per complementar l’acció de les administracions públiques”. Finalment, ens convida a ser generosos i col·laborar “amb el nostre temps i els nostres diners a sostenir la tasca de l’Església en l’atenció a tantes persones en risc de pobresa material i espiritual».

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda que “recitem en el Credo que Jesús va viure, va morir i va ressuscitar “per nosaltres i per la nostra salvació”” i que “tota la seva existència va ser un viure “per als altres””, “estimar de debò”. Diu que “si avui el veiem ressuscitat, és perquè la seva resurrecció fa possible la nostra” i que “per això, cada vegada que, segons narren els Evangelis, s’apareix als seus deixebles el diàleg acaba en una missió: “aneu i proclameu, aneu i digueu, us envio, aneu i proclameu…”. Afirma que cada trobada amb el Ressuscitat, cada acte de fe en Ell, inclou una missió: portar endavant una existència com la seva, és a dir, viure “per i per als altres”, que “tota trobada amb el Ressuscitat porta inclosa una crida fonamental a viure el seu mateix amor i les seves mateixes maneres d’estimar” i que “d’això, en diem “la vocació fonamental””, una vocació que “ens porta a preguntar-nos: “on i com estimaré com Ell? On i com donaré vida, la vida de ressuscitat, la vida que he rebut d’Ell, és a dir, on i com lliuraré la meva vida com va fer Ell?””. Manifesta que “respondre aquestes preguntes significa trobar la pròpia vocació, la vocació especial i concreta de la vida personal”, que no esdevindrà autèntica “si en el procés de recerca no hi ha hagut el moment decisiu de la trobada amb el Ressuscitat”. Diu que d’altres preguntes com ara  “si la meva vocació en definitiva és donar la vida com va fer Crist, com i on em lliuraré, perquè el món visqui?” sembla que “pertanyen a les vocacions anomenades “d’especial consagració””, encara que “no poden faltar en cap batejat”. Finalment, diu que “cal una certa valentia per a qüestionar-se l’existència personal davant Jesús ressuscitat després de conèixer la seva vida i la seva mort” i ens demana que “complim amb la nostra vocació”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “no és un bon símptoma de convivència social la queixa continuada contra els altres o la recerca permanent de reconeixement o gratitud per les nostres bones accions”. Fa aquesta breu introducció “per una opinió i postura que sintetitza la frase que llança algun comentarista en els mitjans de comunicació social”: “Què està fent l’Església en aquest tràgic moment de la pandèmia del coronavirus?”. Afirma que hi ha una frase molt reveladora “que s’acomoda bé a l’explicació que posaria sobre la taula”: “Per al que estima, mil objeccions no arriben a formar un dubte; per a qui no estima, mil proves no arriben a constituir una certesa”. Manifesta que “en aquest cas concret caldria posar el complement directe, l’Església, al verb estimar”, així com que “caldria recordar sempre que l’Església està formada per tots els batejats”. Diu que “caldrà repetir que les actuacions de tots els cristians repercuteixen, per bé i/o per mal, en la realitat i en la imatge de tota l’Església present en aquest món” i que “cada persona i cada organització són responsables de les seves decisions i, en general, quan la seva actuació és beneficiosa se la valora, aplaudeix i agraeix”. Constata que en aquests moments hi ha molts cristians que, “en els diferents àmbits socials, es desviuen per ajudar als seus semblants”  i “manifesten amb claredat les seves conviccions basades en la fe en Crist”. Recorda que “també existeixen institucions catòliques que són exemple de dedicació i servei a tots els que sofreixen els efectes del COVID-19”. Finalment, diu que “l’ajuda als altres és una conseqüència clara de la nostra fe però sense oblidar l’anunci lluminós de la salvació de Jesucrist que comporta la pregària, la participació en els sagraments i l’amor profund al Senyor i a la seva Església” i agraeix la col·laboració de tothom.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que l’evangeli d’aquest diumenge, conegut popularment com el del Bon Pastor, li ha suggerit el títol de la seva reflexió: “Jesús dona vida, no ens la pren”. Recorda que “Jesús se servia d’imatges ben populars del seu temps per presentar-se” i que “una de les imatges vives d’aquella època era la del pastor amb el seu ramat”. Afirma que «Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» “és una de les expressions que fa servir Jesús per explicar la seva missió” i “també subratlla que ell és el pastor del ramat i que les ovelles reconeixen la seva veu”. Diu que ens fixem que “la paraula «pastoral» ha esdevingut del tot necessària quan parlem de la missió de l’Església, de les seves activitats, dels qui exerceixen la responsabilitat de servir-la pel sagrament de l’ordenació i per la designació de serveis”. Manifesta que “la narració evangèlica remarca dues actituds fonamentals de Jesús com a Bon Pastor: ell crida cadascú pel seu nom i les ovelles el reconeixen; i ell ha vingut per donar vida a desdir”. Diu que “la crida a cadascú pel seu nom manifesta l’atenció personalitzada a cada persona en la seva individualitat”, que “Jesús, el Bon Pastor, ha donat la vida per tots nosaltres i per la humanitat per vèncer la mort amb la seva mort” i que “en la seva resurrecció es manifesta el triomf de la vida en plenitud i per sempre”. Finalment, ens demana que ens fiem “de la paraula del Senyor, de la seva vida, mort i resurrecció”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/)  i a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar, en diverses pàgines web, el missatge del papa Francesc per a la 57a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, així com més informació sobre aquesta Jornada i la Jornada de les Vocacions Natives i la carta del papa Francesc a tots els fidels per al mes de maig.