Els dies 23 i 24 de gener es van celebrar, a Premià de Dalt, les 53 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, organitzades pel Centre Sacerdotal Rosselló, amb el títol “Joves, fe i vocació”.
Partint del document preparatori del proper sínode sobre els joves, el primer dia de les 53 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura es va donar la paraula a quatre joves, molt diferents, que van explicar la seva vocació en una taula rodona moderada pel rector del seminari de Barcelona, Josep Maria Turull.
La religiosa de l’ Institut del Verb Encarnat Maria Xiqueta (Elisabet Melé), va defensar que «entregar la vida a Déu és propi dels joves, és iniciativa de Déu, són els plans de Déu, no els nostres, un regal». Va explicar que hi ha moltes vocacions tant de sacerdots com de religioses, ella mateixa s’està formant juntament amb cent noies més. Considera que perquè hi hagi més vocacions cal pregar més i viure la vocació amb alegria.
La família té un pes important en la vocació. “Els meus pares em van ensenyar que la fe era un xollo. El dia que hi havia més ’xutxes’ a casa era el dia de la vetlla pasqual”, va exposar l’arquitecta i directora del club juvenil Carena, Mariola Borrell. Va afegir que sovint la vocació és un procés llarg «fins que te n’adones» i va destacar el valor del testimoni: «recordo la meva àvia, tronxada de riure perquè la policia l’havia aturat amb el cotxe ple de taronges que havia de portar als pobres… jo volia ser com ella».
L’entorn pot ajudar o dificultar la vocació, però pel seminarista Pau Manent no és determinant, perquè «encara que hi hagi males experiències d’altres persones, la vocació és individual». També va dir que «els joves volen missatges radicals». Finalment, l’enginyer industrial Pablo Sanz, que viu la vocació al matrimoni, va destacar que «la meva dona em salva, m’apropa a Déu, jo en ella aprenc molt de com Déu m’estima».
Coses grans
El nunci apostòlic Agostino Marchetto ( podeu llegir la conferència en català i escoltar-lo en italià) va reafirmar que l’objectiu és «promoure opcions veritablement lliures i responsables, i l’instrument principal és el discerniment». El també membre de la Congregació de l’Evangelització dels Pobles va afegir que el perfil ideal per acompanyar un jove en el discerniment és «mirada amorosa, benvolent; paraula amb autoritat i capacitat de fer-se proïsme, caminar al costat i finalment el testimoniatge d’autenticitat». Va acabar amb una petició: «No tingueu por de proposar coses grans, amb humilitat i ànim, carregats de pregària».
A la taula rodona del dimecres dia 24 es van tractar algunes noves iniciatives pastorals amb la joventut. La primera a intervenir va ser la responsable dels grups Alpha, Teresa Valero, que va explicar que les trobades pretenen que després d’un primer contacte i una descoberta de l’amor de Déu els joves s’incorporin a la seva comunitat parroquial. Un altre d’aquests nous mètodes és Life Teen, un projecte per a adolescents que durant sis anys estan acompanyats per una comunitat amb gent de la seva edat, un lloc on compartir la fe a part de la missa del diumenge, com va dir el vicari de Santa Agnès, Mn. Albert Sols.
Per la seva banda, el rector de la parròquia de Betlem, Mn. Joan Costa, va parlar dels recessos d’Emaús, on s’experimenta com «allò bonic i emocionant entra pels ulls i mou els cors de la gent a tirar cap amunt». Més d’un miler de persones han passat per aquesta activitat, on després de tres mesos de preparació, en un espai de pregària i adoració els testimonis ajuden a obrir el cor i sentir-se estimat, en un ambient de confiança.
«Déu fa el que vol, com vol, amb qui vol i on li dona la gana», va exposar el delegat diocesà de joventut de Barcelona, Mn. Bruno Bérchez, que va exposar el seu testimoni de conversió. Va afegir que malgrat algunes veus pessimistes, en aquest moment «hi ha molta gent que fa moltes coses, i molt bones a Barcelona», que ell ha conegut de primera mà. El moderador va ser Ignasi Miranda, de Ràdio Estel, que va cloure amb la frase del Papa Francesc on demanava obrir les portes per sortir a fora a buscar els qui estan lluny.
El professor universitari Juan Luis Lorda, va exposar que «l’acompanyament espiritual no és una teoria sinó un art, quelcom artesanal». En aquest sentit, va apuntar que «la gent necessita recolzament» i aquesta ajuda s’agraeix molt. El qui acompanya ho ha de fer de manera «desinteressada» perquè «cal seguir al Senyor, no que et segueixin a tu».
L’ arquebisbe d’Urgell Joan Enric Vives va tractar l’acompanyament als joves. Va destacar que per animar-los cal «comprendre, educar i testimoniar». També va remarcar que la formació ha de ser permanent i personalitzada, s’ha d’adaptar a les etapes de cadascú.
Font : Prelatura de l’Opus Dei
