Data: 6 de setembre de 2026
El Senyor es fa present quan ens reunim en el seu nom. Això és així molt clarament quan ens reunim per pregar de manera comunitària, per escoltar la Paraula de Déu i de manera molt singular quan ens reunim per celebrar l’Eucaristia. Celebrem l’Eucaristia de manera solemne cada diumenge quan som convocats a recordar aquell primer dia de la setmana, el dia en el qual Crist va vèncer la mort i va guanyar la vida per a tots nosaltres.
El sentit del precepte dominical va molt més enllà de ser un manament de l’Església. Sorgit d’una pràctica espontània de les primeres comunitats cristianes que es reunien per recordar la resurrecció del Senyor, ha esdevingut el centre de la setmana per a tot cristià, una oportunitat d’encontre amb el Senyor molt més que no pas una obligació formal.
Vivim temps difícils; és cert que l’Església n’ha viscut molts, de temps difícils, però això no disminueix la dificultat dels temps que vivim. La nostra diòcesi ha passat de poder disposar d’un prevere o més per a cadascuna de les més de tres-centes parròquies a haver d’atendre un mateix sacerdot un conjunt nombrós de parròquies. Però també és cert que les facilitats de comunicació entre les diverses poblacions faciliten els desplaçaments i això també ho vivim quan ens cal atenció mèdica, adquirir determinats productes o accedir al lleure.
El compliment del precepte dominical ha d’ocupar, doncs, un lloc important en la nostra agenda setmanal, imitant allò que se’ns diu en els Fets dels Apòstols: «tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries.» (Ac 2,42). Viure l’Eucaristia, participar-hi, demana de nosaltres constància i comunió, dos sentiments sense els quals viure la fe és fa molt difícil.
Els nostres preveres s’esforcen per atendre al llarg del diumenge, incloent-li la vigília, un gran nombre de comunitats, i és aquest un esforç i un treball que hem d’agrair-los i en el qual podem ajudar de molt diverses maneres: col·laborant en la celebració de l’Eucaristia o atenent la conservació dels nostres temples. Els laics compromesos poden aportar i molt al dia a dia de la nostra vida parroquial, com a catequistes, visitadors de malalts, i tantes altres coses.
Tot plegat, per tal que el prevere es pugui centrar preferentment en allò que li ha estat atribuït ministerialment de manera única: la celebració de l’Eucaristia i l’administració dels sagraments, tasques on cap altre no el pot suplir. Demanem al Senyor vocacions sacerdotals, no deixem mai de fer-ho, i alhora ajudem en la mesura que puguem a fer de l’Eucaristia el centre de la nostra setmana: ajudant en el que calgui i desplaçant-nos també, si és el que convé.
Com escrivia sant Joan Pau II, sols així el dies Domini es converteix també en el dies Ecclesiae. (Dies Domini, 35).


