Data: 26 de març de 2023
El Sant Pare en el missatge de Quaresma d’enguany ens fa una indicació per a aquest temps litúrgic: «No refugiar-se en una religiositat feta d’esdeveniments extraordinaris, d’experiències suggestives, per por d’afrontar la realitat, amb les seves fatigues quotidianes, les seves dificultats i les seves contradiccions.» Efectivament, si hi ha quelcom clar en l’autèntica vida cristiana és el principi de realitat. Ser deixeble de Crist no significa pas abocar-se a un món purament ideal i, per tant, irreal, sinó seguir Crist en la quotidianitat. Fins i tot el concepte de fuga mundi, que vol dir aïllar-se dels costums mundans i que s’aplica sobretot a la vida monàstica en el que aquesta comporta d’apartar-se del món, no cerca pas una vida tancada a la societat, sinó viure en profunditat el seguiment de Crist, per al bé de l’Església i del mateix món, al qual tots pertanyem. A qualsevol cristià, sigui quina sigui la seva vocació, se li demana de viure en el món però sense ser del món. La «mundanitat», que significa deixar-se portar pels criteris de moda i per les ideologies dominants que contradiuen l’Evangeli, no és pròpia del veritable deixeble de Crist.
La Quaresma és un temps propici per a endinsar-nos més i més en les conseqüències de ser deixebles de Crist en la nostra realitat. Recordem aquelles paraules de Jesús: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi (Mc 8,35). La creu és el distintiu del cristià. No solament perquè ens acompanya en els nostres habitatges i llocs de treball, i fins i tot la portem penjada al coll, sinó que l’hem de fer nostra en la manera de viure i d’acarar la realitat. Jesús convida els seus deixebles a prendre la creu de cada dia per a seguir-lo. Prendre la creu significa afrontar la nostra realitat amb els problemes que aquesta comporta, tant els personals, com els familiars, com els socials i eclesials. El cristià no entén la seva relació amb Déu com una bombolla en què es refugia enfront dels problemes quotidians, sinó com posar davant el Senyor i la seva Paraula la pròpia quotidianitat, amb tot el que inclou de joia i de tristesa, de gaudi i de dificultat. La trobada amb el Senyor ens dona, certament, la gràcia per a prendre la creu i seguir-lo, aportant caritat, perdó, servei, joia, esperança. Comptat i debatut, mai no hem de fugir de la realitat, ans afrontar-la amb la força de la creu de Jesucrist.
