Data: 11 de juliol de 2021
Diuen que avortar és un dret, un acte de reivindicació i de llibertat. Ningú diu,però, que avortar suposa greus conseqüències psicològiques, morals i espirituals. Algú es pot imaginar que acabar amb la vida d’algú, pot deixar indiferent? Que decidir la mort del propi fill, quan encara es troba en el ventre, és una acció que no deixa seqüeles profundes, segurament de per vida?
El nostre bisbat, des de fa temps, a través del Projecte Raquel, dóna suport i ajuda a les dones que han patit un avortament provocat i senten la necessitat de guarir aquest fet de la seva història. Aquest és un projecte nascut l’any 1975 a Estats Units en el marc del “Pla Pastoral d’Activitats a favor de la vida” de la Conferència Episcopal nord-americana. Van proposar que el programa inclogués un ministeri de reconciliació i guarició desprès d’un avortament. Així va néixer el Projecte Raquel.
La síndrome post-avortament té una dimensió espiritual evident. L’atenció que necessiten les dones i els homes implicats en un o més avortaments no pot ser únicament psicològica sinó també espiritual, i ha d’incloure la guarició i la reconciliació. El Projecte Raquel ofereix aquest camí d’esperança davant del drama de l’avortament.
Aquest projecte a la nostra diòcesiha promogut la projecció d’una pel·lícula sobre allò que hom no explica sobre l’avortament. “Unplanned” (inesperat), una de les cintes més vistes als Estats Units l’any passat i més vetades als cinemes del nostre país, es projectarà els dies 17 i 18 de juliol a la sala de cinema de Bellpuig. En aquest mateix full trobareu informació detallada.
Aquesta pel·lícula es basa en l’experiència d’Abby Johnson, directora d’una clínica avortista fins que va veure amb els seus propis ulls el negoci que hi havia darrera de l’avortament i com es realitzavaen la clínica que gestionava. Quan va saber “allò que hom no explica”, es va convertir en un dels puntals del moviment provida dels Estats Units.
A casa nostra, hem normalitzat tant aquest fenomen, és tan afeixugant el silenci que envolta aquest drama, que necessitem obrir els ulls. Com que és molt millor una imatge –la pel·lícula “Unplanned”- que mil paraules –les meves glosses-, us convido a anar al cinema el cap de setmana vinent a Bellpuig. Per als que viviu lluny, confio que, més endavant, es pugui passar pel cinema Patronat de Berga.
