Data: 30 de maig de 2021
El darrer diumenge de maig, completant aquest mes d’oració a Maria amb el Papa per la fi de la pandèmia, enfilo l’acabament de les meves glosses sobre sant Josep, arran de la carta apostòlic Patris Corde. Avui us animo a reflexionar sobre sant Josep com a model d’obediència, virtut en la qual va imitar la seva esposa exemplarment.
El Papa mostra l’obediència de sant Josep als designis de Déu narrant els quatre grans esdeveniments de la seva vida en els quals va haver de prendre una decisió difícil. Subratlla l’obediència de Josep tant bon punt es desperta de cadascun dels somnis. També pondera com “amb l’obediència va superar el seu drama i va salvar Maria”, com va salvar el seu fill de la persecució “sense qüestionar-se sobre les dificultats que podia trobar”, com, sense vacil·lar, va tornar d’Egipte quan l’àngel li ho va indicar i com va decidir instal·lar-se a Galilea alertat en somnis sobre el perill que podien córrer a Judea.
Avui, obeir no està de moda. Ser submís ha esdevingut un defecte. S’ha produït un esllavissament de la veritat i l’obediència vers el relativisme i la insubmissió. Aquest canvi tanprofund té moltes causes però una és la poca exemplaritat dels qui ens haurien de guiar.
Si el pare no estima, si el professor no és equànime, si el pastor delma el ramat, si l’empresari oprimeix, si el polític s’enriqueix a costa d’allò públic, qui els obeirà? Qui serà submís a les seves directrius? Amb pares i dirigents immorals, com la societat no s’esllavissarà cap al relativisme i la desobediència?
Allò trist i dramàtic d’aquest procés és que ens fa esclaus de les nostres passions. Si els dirigents no acompanyen cap a la veritat, molt menys el nostre lliure albir.
Qui no aprèn a obeir als pares, poc podrà obeir ni a Déu ni a ningú. Qui no ha tingut uns pares bons que han mostrat que l’obediència és el camí cap a la veritat i el bé, ho té difícil per fiar-se de Déu. Jesús, diu l’evangeli, “després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient” (Lc 2,51). Com no havia de ser-ho, amb un pare obedient com sant Josep!
Sant Josep ens ensenya aquesta virtut abandonada i menystinguda: la virtut de l’obediència a Déu. Avui més que mai, necessitem l’ajuda de sant Josep ja que ens toca, com a generació, servir sense haver estat veritablement servits, estimar sense haver estat veritablement estimats. La meva generació i, més encara, la que em ve al darrera, som aquestes generacions insubmises que per una banda no comprenem el valor de l’obediència –no podem- i, per altra banda, sofrim especialment les conseqüències d’una autonomia desorientada i destructiva. Hem d’aprendre de sant Josep i sobretot hem de demanar-li, a ell, poderós intercessor, la virtut de l’obediència.
Recordeu que aquestes glosses cerquen que llegiu la carta apostòlica Amb cor de pare. Aquesta setmana us convido a llegir l’apartat 3. Ja sabeu que la trobareu “penjada” a la nostra pàgina web.
