Data: 25 de setembre de 2022
Estimats germans:
Tota la nostra proclamació de Jesucrist serà en va si no la fem amb la força de l’Esperit. L’Esperit Sant va baixar damunt Jesús de Natzaret al Jordà i el va consagrar per a la missió de “portar als pobres la Bona Nova” (Lc 4, 18). Aquest mateix Esperit baixà per Pentecosta sobre la primera Església, començant-ne la tasca de proclamar amb valentia la bona notícia per al món (cf. Fets 4, 31). També avui cal “la força” de l’Esperit Sant (Fets 1, 8) per ser testimoni de Jesús. No podrem conduir els homes fins a Déu sense l’acció de l’Esperit Sant.
Una cosa és anunciar Jesucrist des de l’exterior i una altra proclamar-ne el nom “en l’Esperit Sant”. En el primer cas, es transmet una doctrina, mentre que en el segon s’introdueix cap a una vida. El contingut del missatge és important, però la força que l’anima és essencial. Per provocar la conversió no n’hi ha prou de transmetre la paraula que parla de Déu; cal que Déu parli a la persona mitjançant aquesta paraula i això només pot ser obra de l’Esperit Sant.
Ha de quedar clar que la missió de l’Esperit Sant no és afegir paraules a allò que Déu ha dit. “No parlarà pel seu compte”, va dir el Senyor (Jn 16, 13). L’Esperit no afegeix res, perquè tot allò que el Pare havia de dir, ja ho ha dit en Jesucrist. El que l’Esperit fa és prendre la paraula de Crist, donar-li força i preparar el cor de l’home perquè l’aculli. La paraula de Déu és viva i eficaç, com diu la carta als Hebreus (4, 12), perquè hi actua l’Esperit de Déu, que és el poder del Cel. No n’hi ha prou de renovar els continguts, les formes i l’estil de l’evangelització. No n’hi ha prou tampoc amb implicar els laics. El que és decisiu és si l’anunci es realitza “amb el poder de l’Esperit Sant” o sense. Escriu Pau als Corintis: “quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu” (1 Cor 2, 4-5).
Per això, quan ens disposem a anunciar la Paraula de Déu, és indispensable assegurar-se que l’Esperit és en nosaltres i, sobretot, que nosaltres estem amb l’Esperit. Com ho farem? En primer lloc, cal la pregària i la invocació constant de l’Esperit a la nostra vida. Jesús diu que el Pare del Cel dona l’Esperit Sant “als qui l’hi demanen” (Lc 11, 13). Un altre mitjà important és l’obediència, és a dir, la submissió a la voluntat de Déu. L’Esperit Sant no pot obrar en qui encara està aferrat a la seva voluntat; cal posar-se a les mans de Déu, en actitud d’escolta, és a dir, d’obediència. Un tercer mitjà és l’amor cap a aquells a qui s’anuncia l’Evangeli. L´experiència cristiana és que Déu parla per amor. El qui anuncia la Paraula ha d’estimar les persones com Déu les estima. L’amor és el “buf càlid”, el foc espiritual que difon la paraula i sabem que “Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor” (Rom 5, 5).
En definitiva, només amb la força de l’Esperit Sant, podrem aconseguir que la Paraula de Déu s’escolti per damunt de tota la cridòria humana i sigui capaç de corprendre els homes (cf. Fets 2, 37), com va fer el dia de Pentecosta.
