Data: 23 de maig de 2021

El fet que Jesús se’n puja al cel i seu a la dreta del Pare, com afirmem en el credo cristià, fa néixer en el nostre cor dos sentiments que s’encreuen: per una banda, la joia de la victòria de Crist, a qui contemplem ple de glòria i majestat, Senyor del món i de la història; i per l’altra, la inquietud de l’encàrrec missioner que ell ens deixa: Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la bona nova de l’Evangeli (Mc 16,15).

De fet, la joia, quan és profunda i autèntica, ens aboca a fer-ne partícips els altres. La mateixa expressió del rostre i de tot el cos ja ho expressa, però ens demana la verbalització adequada per a aital alegria. D’aquesta mena és la bona nova cristiana que, al mateix temps que fa néixer la joia en el cor del qui es deixa trobar per Jesús, no pot deixar de fer-se anunci. Aquesta és la inquietud que es fa present en el cor del qui creu i estima Jesús.

L’encàrrec missioner de Jesús als seus deixebles: «Aneu i anuncieu», l’hem de fer ben nostre. El sant pare Francesc no es cansa de recordar-nos que tot cristià és, al mateix temps i inseparablement, deixeble i missioner. Necessitem redescobrir-nos com a autèntics deixebles de Crist i evangelitzadors dels nostres germans i germanes, en aquesta terra nostra, en els nostres pobles i ciutats, en els nostres barris i cercles familiars i d’amistat.

I quan escoltem aquest encàrrec missioner que Jesús ens adreça, si som sincers amb nosaltres mateixos, experimentem la inquietud del qui veu al davant una tasca no gens fàcil i que convida a anar per camins que ens fa por de fressar. Però en el fons el que ens passa és que no acabem d’estar prou enamorats del Senyor. Solament des de l’amor a elles pot entendre la urgència missionera. És el convenciment que sense Crist res no té sentit, que sense ell no hi ha futur, que amb ell tot s’il·lumina, fins els enigmes més profunds en el cor de tota persona humana.

La inquietud de l’encàrrec missioner del Senyor ens empeny a l’aventura apostòlica en tots els àmbits del que és veritablement humà: les relacions interpersonals, el món de la cultura i de la comunicació, la família i l’escola, la catequesi i l’anunci del kerygma en tots els areòpags del nostre món, sense oblidar els que ens permeten els nous mitjans telemàtics. De l’abundància del cor parla la boca. Que el nom i el missatge de Jesús, el Senyor, brolli, doncs, del nostre cor i dels nostres llavis.