Data: 18 de juliol de 2021
El passat 19 de març, solemnitat de sant Josep, el papa Francesc inaugurava l’Any “Família Amoris Laetitia”: un temps de gràcia, que durarà fins el 26 de juny del 2022, amb l’objectiu de promoure que l’Església presenti de nou i cultivi la bellesa i l’alegria de l’amor familiar. Fa cinc anys, el Sant Pare signava l’exhortació apostòlica “Amoris Laetitia” (L’alegria de l’amor) i, ara, en ocasió d’aquest aniversari, vol donar un nou impuls a la posada en pràctica d’aquest document.
Una bonica iniciativa d’aquest any és la realització d’uns vídeos en què el mateix Papa, acompanyat pel testimoni d’algunes famílies, parla sobre la família (podeu trobar-ne l’enllaç a la web del bisbat). En una intervenció, el Sant Pare es pregunta: “Com imaginem l’amor de Déu? Existeix alguna realitat concreta en el món que ens ajudi a veure aquest amor amb els nostres propis ulls? Clar que existeix! És la família! La imatge de Déu reflectida en l’home i la dona, en l’amor conjugal: una ‘escultura’ vivent que manifesta a Déu”.
Com podem aprofitar al màxim aquesta iniciativa que proposa el Papa? Quins passos podem fer, des de les nostres parròquies, perquè les famílies puguin ser, més i millor, “imatge” de l’amor de Déu en les nostres comunitats i en el nostre món?
Des de fa uns mesos, he creat una comissió –formada per dues esposes i mares de família i un prevere- perquè rumiï propostes per a viure l’any “Família Amoris Laetitia” a les nostres parròquies. Del treball ampli que han suscitat, ha sorgit un document per ajudar les parròquies a fer una reflexió sobre el lloc que ocupen les famílies en llur pastoral i, també, una enquesta per a matrimonis sobre llurs necessitats en relació a la vivència de la fe en família. Amb aquesta informació, la comissió ha preparat una proposta de “trobades familiars parroquials” i uns materials de “recursos familiars”.
A ningú se’ns escapa la riquesa immensa que és l’amor familiar. Tampoc, les dificultats i embats que avui en dia s’està trobant aquesta cèl·lula tan fonamental de la vida personal i social. Per això, afegim-nos amb il·lusió i esperança a aquesta iniciativa de l’Església universal: preguem per les famílies, redescobrim el gran tresor de la pròpia família (fins i tot amb les ombres i dolors que hi pugui haver), fem de les nostres parròquies una “família de famílies”, on tots hi siguem convidats, per a posar-nos tots junts davant de Déu Pare, sabent-nos salvats per l’amor de Crist i confiant-nos al treball santificador de l’Esperit.
