Data: 23 de juliol de 2023

Benvolguts diocesans:

Cada cristià participa de la missió que el Pare va confiar a Crist i que Crist va posar a les mans de l’Església. Per això, tot cristià ha d’assumir personalment el repte de la missió. És una tasca que no es pot delegar.

És important comprendre que la missió no és una conseqüència de l’ésser cristià, sinó que no es pot ésser cristià sense ser enviat. Com Crist, també el cristià ha vingut al món per anunciar la bona nova. El baptisme i la confirmació han configurat estretament la nostra vida al Crist per continuar anunciant el seu Evangeli. En aquests sagraments hem rebut el do de l’Esperit Sant, que ens dona força per proclamar Crist. Amb raó, el papa Francesc insisteix que “tots som deixebles missioners”: “a tots els batejats, des del primer fins al darrer, actua la força santificadora de l’Esperit que impulsa a evangelitzar” (EG 119). I afegeix que cada batejat s’ha de sentir responsable de l’evangelització i no ha de postergar el seu compromís.

Entenc que en aquest tema tenim un gran repte, perquè lamentablement, són pocs els cristians que se senten veritablement responsables de la missió. La majoria de cristians pensa que la missió és una cosa que duu a terme un grup selecte de persones en llocs remots; no pensen que sigui una cosa que els afecti a ells. Molts fidels cristians adopten una actitud passiva, potser perquè els sacerdots els hem ensenyat a escoltar i obeir. Per a ells la missió és cosa dels bisbes i dels seus rectors, però no s’hi senten realment implicats. Necessitem cristians conscients del que vol dir ser batejat. Crec que aquest és, en part, el sentit del Sínode sobre la sinodalitat que estem vivint. A partir de la comunió, que és l’essència de l’Església, fa una crida a tots -i molt especialment als laics- per augmentar la participació a la vida de l’Església i a la seva missió.

Tanmateix, “els obrers són pocs” (Lc 10,2). La feina és molta, però hi ha pocs obrers disposats a ser enviats. Pot passar el que denunciava Madeleine Debrêl (1904-1964): “les comunitats humanes esperaven els seus apòstols; aquests apòstols érem nosaltres, i nosaltres hem confiat en altres”. Excés de clericalisme, por del compromís, temor al que opinin de nosaltres… el cert és que avui és urgent que cada cristià prengui consciència de la seva responsabilitat a l’anunci de l’Evangeli.

(De la conferència “De l’enviament de Crist a l’enviament del cristià” pronunciada a Solsona, 12-6-2023)