Dimecres 20 de novembre, al Col·legi d’Economistes de Catalunya, a Barcelona, Càritas Catalunya va organitzar l’acte de presentació de l’ Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, elaborat a mitjans de 2018 per la Fundació FOESSA, realitzat a partir de 13.000 visites presencials a domicili d’arreu de Catalunya. Per mitjà de 35 indicadors, l’informe radiografia les situacions d’exclusió social que avui pateixen moltes persones i famílies que viuen a Catalunya.
A l’acte hi va intervenir el Dr. Anton Gasol, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya; Raúl Flores, cap de l’equip d’Estudis de Cáritas Española i secretari tècnic de la Fundación FOESSA i Josep Maymí i Míriam Feu, representants de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya.
El Dr. Gasol va donar la benvinguda als assistents, va presentar els ponents, va felicitar l’existència de Càritas i els Informes, es va congratular de ser una entitat amb cor de Càritas i va agrair la participació de tothom.
Per part seva, Francina Alsina va expressar que l’Informe FOESSA és una referència pel propi sector, amb dades serioses i rigoroses, i un exemple clar de la importància de disposar de dades. Així mateix, va assegurar que les xifres ajuden a dimensionar determinats fenòmens, permeten fer incidència i influir en les administracions, ajuden les entitats a ser més eficients i eficaces i a fer prediccions i avançar-se als problemes. Finalment, va encoratjar Càritas a continuar fent aquesta feina minuciosa i acurada.
A continuació, Francesc Roig va agrair als presents l’assistència, va dir que l’Informe FOESSA tracta d’una realitat de la qual molts en parlem, però de la qual defugim perquè la pobresa és incòmoda i fa nosa. Va recordar que Càritas manté el compromís social i la voluntat de ser allí on calgui i que té la finalitat de sensibilitzar la societat que ens envolta i denunciar les situacions d’injustícia. Va recordar també el lema de la 3a Jornada Mundial dels Pobres, “L’esperança dels pobres no es veurà defraudada” (Sl 9,19) i va expressar que no podem oblidar els qui realment ens necessiten i que tenim el compromís de donar-los el que la vida ens ha donat. Finalment, va anunciar que aquest Informe serà presentat el proper mes de desembre en la I Escola de tardor de Càritas Catalunya i va desitjar que també tingui repercussió en l’ampli semicercle del Parlament de Catalunya.
Seguidament, Raúl Flores, cap de l’Equip d’Estudis de Cáritas Española i secretari tècnic de la Fundación FOESSA, va compartir el vídeo “La realidad que es”, en el qual se’ns convida a treure’ns les ulleres, descobrir la realitat de totes les persones i veure el risc que tenim com a societat i fer-nos responsables d’aquesta realitat. I és que les persones en situació de pobresa senten que la política els dona l’esquena i voten menys perquè no se senten representades; el 80% de la població no participa en cap associació; en dos anys, el lloguer ha pujat al voltant d’un 30%; dos milions de persones viuen amb la incertesa de quedar-se sense casa; una dona ha de treballar 1,5 hores més cada dia per guanyar el mateix que un home (si la dona és immigrant, dues hores); les persones immigrants aporten el 10% de la seguretat social; avui quatre avis cuiden un net, demà un net cuidarà quatre avis; 1 de cada 3 llars necessita ajudes per criança, edat avançada, dependència o malaltia; 1 de cada 3 contractes temporals dura menys de set dies…
Raúl Flores va dir que l’Informe FOESSA alerta del risc de la desvinculació social com a país, va posar en context els anteriors informes i va expressar com s’estava produint la transició del model social: amb una globalització no regulada, sense governança; amb el descrèdit d’institucions i representants, que perden confiança; amb una gestió insolidària de la crisi, actituds particularistes, una generalització de l’individualisme possessiu i una gran desvinculació, buscant solucions aïllades als problemes. Així mateix, va parlar de la realitat de les pobreses, no només de l’econòmica sinó també de la insuficiència relacional, ja que la imatge de l’exclusió social té a veure amb l’acumulació de dificultats i es concreta en la manca de participació en la vida social, la manca de drets i de recursos i la manca de capacitats bàsiques.
Flores va remarcar els principals riscos socials als quals ens enfrontem: la desigualtat (la distància entre classe baixa i classe mitjana s’ha incrementat els darrers anys), la bretxa de gènere, els canvis demogràfics, la democràcia i la fatiga de la compassió. Va destacar que l’exclusió social a Espanya és de 8,5 milions (18,4% de la població total), 1,2 de milions més que l’any 2007. Finalment, Flores va introduir algunes dades de la situació social de Catalunya, advertint que l’exclusió social ja afecta gairebé 1,5 milions de persones (gairebé un 20% de la població).
Josep Maymí, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya, va desgranar les dades de l’Informe a Catalunya, va parlar de les problemàtiques socials a Catalunya i es va preguntar què passa en una llar on totes les persones estan desocupades o tenen despeses excessives o deutes o viuen soles, etc. Va indicar que la precarització del treball, l’exclusió residencial, la salut i l’aïllament social són alguns dels factors que agreugen la situació d’exclusió social que pateixen les persones més vulnerables de la nostra societat.
Sobre la precarització del treball, el representant de la Comissió d’Acció Social, va indicar que el treball ja no és garantia d’integració i protecció. En relació a l’exclusió residencial, va destacar que afecta a 3 de cada 10 persones que viuen al carrer, en albergs o en habitatges inadequats o insegurs. També va incidir en les conseqüències que provoca l’exclusió social en la salut de les persones, afirmant que la pobresa augmenta les dificultats per accedir a medicaments, a serveis sociosanitaris o a l’alimentació bàsica. En relació a l’exclusió per aïllament social (persones sense xarxa relacional, que viuen i pateixen la solitud) va expressar que aquesta situació ha augmentat en un 11,6 %.
Finalment, Josep Maymí va voler posar rostre a les situacions d’exclusió social, apuntant que els col·lectius que més pateixen la pobresa són les dones, les persones migrants, les persones a l’atur, les famílies nombroses i les famílies monoparentals. I va destacar, en el Dia Internacional dels Drets dels Infants, que el 22% de menors a Catalunya es troba en situació d’exclusió social.
Míriam Feu, també representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya, va parlar de les noves formes d’inclusió social i els dilemes que se’ns plantegen com a societat, així com del paper de les polítiques socials en la sortida de la crisi.
Després d’un torn obert de paraules, amb un col·loqui amb els participants, Raúl Flores va cloure l’acte amb una reflexió sobre com les polítiques socials haurien de plantejar-se reptes com ara desenvolupar drets, començant per l’habitatge, afavorir un desenvolupament econòmic sostenible, invertir en infància i crear un clima positiu intergeneracional.
Càritas Catalunya presenta l’»Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2018″ amb una sessió al Col·legi d’Economistes de Catalunya
