A petició del Consell Pontifici per a la Cultura, Mn. Josep Maria Riba exposarà, a la Universitat Pontifícia Gregoriana, les línies mestres del projecte de dinamització cultural dels deu bisbats amb seu a Catalunya.
Catalonia Sacra participarà el 29 i 30 de novembre en una conferència internacional centrada en la utilització i gestió del patrimoni arquitectònic religiós més enllà del seu ús litúrgic. El Consell Pontifici per a la Cultura, la Conferència Episcopal Italiana i la Universitat Pontifícia Gregoriana ha convocat aquesta conferència, sota el títol «Déu no habita aquí? L’eliminació dels llocs de culte i la gestió integrada del patrimoni cultural eclesiàstic», per tractar, amb responsables de patrimoni de l’Església de tot el món, la utilització dels llocs de culte per a usos no litúrgics. El Consell Pontifici per a la Cultura, presidit pel Cardenal Gianfranco Ravasi, va considerar que seria oportú de donar a conèixer, com a element enriquidor al voltant d’aquesta reflexió, el projecte dels deu bisbats amb seu a Catalunya, Catalonia Sacra.
Mn. Josep Maria Riba, director del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sacre (SICPAS), secretariat impulsor i responsable de Catalonia Sacra, serà el responsable de presentar en la conferència internacional els orígens, les intencions, l’estructuració i els camps d’acció del projecte, que vol col·laborar en la dinamització del patrimoni cultural de l’Església per tal de divulgar-ne els seus valors i obrir-lo a les persones que el vulguin conèixer. Tant el SICPAS com Catalonia Sacra tenen a Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona, com a president.
Durant la primera jornada de la conferència es debatrà sobre el greu i urgent problema del tancament d’esglésies, i dels usos futurs que caldria donar-los-hi. La segona jornada, en la que es presentarà el projecte de Catalonia Sacra, se centrarà en la gestió i valoració del patrimoni cultural religiós com un aspecte de l’activitat pastoral de les diòcesis. En la conferència hi participaran responsables del patrimoni cultural de conferències episcopals d’Europa, Canadà, Estats Units i Oceania. Aquestes àrees presenten condicions socials similars i tenen en comú algunes problemàtiques anàlogues en la gestió del patrimoni cultural.
Mn. Josep Maria Riba considera que haver rebut la invitació per participar en aquest congrés a Roma mostra «l’interès» que genera una iniciativa «nascuda a Catalunya d’una manera modesta», que vol «explicar el patrimoni de l’Església i vol donar-ne raó, vol contribuir a dinamitzar-lo i fer-lo visible amb una dinàmica turística que permeti generar una activitat econòmica favorable a la conservació del patrimoni».
L’any 1987 ja es va publicar el document «Carta sobre l’ús dels edificis antics» centrat, sobretot, en la situació que es produïa a Itàlia quan finalitzava aquest ús litúrgic. Ara, trenta anys més tard, la Santa Seu torna a posar el centre aquest debat en un àmbit més global. Les causes del tancament d’esglésies s’identifiquen generalment en la «unificació» que s’ha fet de diferents comunitats cristianes, en l’abandó de la pràctica religiosa i en l’escassetat de clergat. Aquest fet no és exclusiu de les zones rurals sinó que en les ciutats també s’ha fet un procés de concentració de les parròquies. Més enllà d’una lògica organitzativa en l’àmbit d’Església, la població s’oposa al tancament perquè l’edifici de l’església té un valor simbòlic i representatiu a la qual difícilment es pot renunciar.
Font : Catalonia Sacra
